Continuem parlant d’avaluació

El passat 2 d’octubre encapçalàvem la nostra publicació preguntant-nos si a les escoles d’iniciativa social es podia parlar de fracàs escolar. Desprès d’aportar unes dades extretes de fons oficials, s’arribava a la conclusió de què la lluita contra el fracàs escolar ens ocupa i preocupa en la nostra tasca diària i en el nostre horitzó estratègic, i sense que poguéssim cantar victòria perquè el fracàs d’un alumne és el fracàs de tots nosaltres, intuíem que el nivell de fracàs escolar a les nostres escoles és molt baix, i ho podria ser encara més, si milloressin els nostres recursos personals i materials.

Dimecres 11 d’octubre el Departament presentava els resultats de les proves de competències bàsiques de l’alumnat de 6è de Primària i de 4t d’ESO realitzades el curs passat. En feien diversos comentaris, com ara que es mostra un inici de la reversió de la tendència a la baixa en els resultats educatius de l’etapa postpandèmia i que les proves constaten que l’alumnat ha millorat les competències en matemàtiques i en anglès tant a primària com a secundària, i en català, lleugerament, a primària, destacant especialment la millora en llengua anglesa a l’ESO, mentre que, en canvi, baixen les puntuacions en coneixement del medi natural (a primària) i llengua castellana (a primària i secundària).

El Departament accentuava també que les proves d’avaluació evidencien una millora des del punt de vista de l’equitat, atès que incrementen els resultats en els centres de complexitat. A sisè de primària és, en els centres de complexitat més alta, on hi ha una major recuperació d’aprenentatges, una circumstància que ja es va donar el curs passat, però que enguany ha estat encara més marcada. A quart d’ESO, la diferència de puntuació entre complexitat alta i baixa disminueix o no incrementa en les competències que milloren globalment: llengua anglesa i competència matemàtica.

Als informes publicats pel Consell Superior d’Avaluació, tant el de Primària com el de Secundària, podem llegir que les variables que afecten més els resultats són la repetició de curs i la complexitat del centre, tenint menys incidència la variable de sexe. També que pel que fa a la titularitat de centre, els alumnes situats en el nivell de no assoliment de la competència dels centres públics duplica el dels centres privats.

Val a dir que als informes, en el col·lectiu de centres privats no es distingeix si estan o no sostinguts amb fons públics. En qualsevol cas, com a dada informativa, el curs 2022/2023, a 6è d’EPRI l’alumnat matriculat era el 4,4% en centre privats i el 95,6% en els privats sostinguts amb fons públics, mentre que al 4t d’ESO els percentatges eren, respectivament, del 4,1% i el 95,9%.

Una altra dada a tenir present és que el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE) considera que el percentatge d’alumnes situat al nivell baix d’assoliment de cada competència hauria de ser inferior al 15%. Segons els resultats, el CSASE indica que aquest objectiu només s’assoleix l’any 2023 en la competència en llengua anglesa (13,8%) i en matemàtiques (12,5%). En llengua castellana (17,2%) i llengua catalana (17,5%) la diferència és superior a dos punts percentuals, i en medi natural pràcticament s’assoleix l’objectiu (15,5%). Però questes dades són amb caràcter general. Si observem els resultats, als centres privats els percentatges són, a 6è d’Educació Primària: en Llengua Catalana, el 10,7%; en Llengua Castellana, el 10,4%; en Anglès, el 7,0%; en Matemàtiques el 8,8% i en Medi Natural, el 10,2%. Tots per sota del llindar determinat. A 4t d’ESO, aquests percentatges són: en Llengua Catalana, el 8,1%; en Llengua Castellana. el 9,4%; en Anglès, el 6,9%; en Matemàtiques, el 15,3% i en l’Àrea Científica Tecnològica, el 8,4%. També tots inferiors a la limitació excepte en Matemàtiques, lleugeríssimament situats per sobre. Unes xifres, en sí mateixes, molt rellevants i il·lustratives de l’excel·lent servei que presten les nostres escoles.

Reafirmem que l’atenció a l’alumnat és la prioritat de la nostra tasca, on la feina i professionalitat del nostre col·lectiu resta més que palesa. Cal insistir en què hem de disposar de mitjans més grans per guanyar una batalla que, a hores d’ara, ja demostrem que es pot conduir per un camí de fonamentada esperança.