Cal arribar a una autèntica escolarització equilibrada

Les Administracions educatives són les encarregades de regular l’admissió de l’alumnat als centres que formen part del Servei d’Educació de Catalunya amb dos objectius: el primer, garantir el dret a l'educació, l'accés en condicions d'igualtat i no discriminació, i la llibertat d'elecció de centre per part dels pares, mares o tutors legals. El segon, atendre una adequada i equilibrada distribució entre els centres escolars de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, vetllant, així mateix, per evitar la segregació de l’alumnat per raons socioeconòmiques o d’una altra naturalesa. Al Pacte contra la Segregació Escolar, els signants constataren que l'Administració educativa ha d'assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (arts. 50.1 i 199 de la LEC; 88.2 de la LOE). Amb aquest propòsit es va fer un estudi del cost de la plaça escolar que acredità la insuficiència de finançament dels llocs escolars concertats i l’encara més accentuat dèficit en el finançament de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associats a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.), l'Administració educativa ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques socioeconòmiques (arts. 6.3, 50.3 i 202 de la LEC). Igualment, l'Administració educativa aporta recursos addicionals als centres públics i concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona (art. 48 de la LEC). En aquest sentit, el Decret 11/2021 determina que per a l'escolarització equilibrada d'alumnat, el Departament garanteix els ajuts previstos a l'alumnat amb necessitats educatives específiques assignat als centres, en funció de les seves característiques socioeconòmiques, així com també la dotació als centres dels recursos per a l'atenció adequada de les seves necessitats educatives (art. 63.2) i que les previsions d’escolarització d’aquest alumnat s'aplicaran progressivament en funció dels ajuts econòmics establerts d'acord amb l'article 63 i dels recursos públics esmerçats per l'Administració educativa per garantir l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, d'acord amb els principis de suficiència financera (DT sisena).

Entrant en el quart any d’aplicació del Decret 11/2021, hem pogut observar com en alguns territoris aquesta ‘distribució equilibrada’ d’alumnat comporta en realitat una reserva per a l’alumnat NESE B que elimina totalment la reserva per a l’alumnat que no és d’aquest perfil. La desproporció arriba a extrems de fer inviable la matriculació d’alumnat de centres adscrits o d’anul·lar qualsevol possibilitat d’elecció de centre a famílies que n’estiguin interessades. Aquesta situació s’agreuja quan en la darrera enquesta enviada a les escoles, es constata que a l’inici de l’actual curs escolar més de 1400 places reservades per a l’alumnat NESE B van restar sense ocupar i 546 alumnes que havien demanat plaça en alguna de les nostres escoles no va poder ocupar-la pel bloqueig que van suposar aquelles reserves finalment no utilitzades, una situació ja observada en cursos anteriors.

Hem comentat en diverses ocasions que, sense discutir la competència que tenen les administracions en la programació de llocs escolars i en l’escolarització equilibrada de l’alumnat, els criteris no queden totalment al seu arbitri. Han de considerar-se factors com propiciar la cohesió social i l'equitat escolar, tot garantint la llibertat d'elecció de centre en el marc de l'oferta educativa; tenir en compte l'oferta de centres públics i privats concertats i la vigència i composició dels concerts; les característiques personals, familiars i socials de l'alumnat a escolaritzar; el nombre de llocs que, previsiblement, cal reservar per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives específiques; les característiques de la zona i dels centres que la integren; la demanda social, en el marc de l'oferta educativa i harmonitzant l'aplicació d'aquest criteri amb els objectius generals de la cohesió social i la distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques... En definitiva, un equilibri que cal evitar trencar dins del mandat d’harmonitzar el dret a l’educació amb el de llibertat d’elecció i de creació de centres.

Ens consta que en alguns llocs on la reserva d’alumnat NESE anul·la qualsevol altre possibilitat d’opció, l’Administració territorial ha estat receptiva i ha rectificat aquesta evident desproporció i aquest trencament de l’equilibri entre els diferents factors.

Havent-ho exposat des de la FECC amb responsables del Departament, caldria que les titularitats i direccions de les escoles, i també les AMPES, contactin amb els responsables de la programació per què es reconsiderin aquestes previsions tan desmesurades. Començant per les inspeccions i arribant, si cal, a les Taules Locals de Programació Educativa i als Directors i Directores dels SSTT, per tal que les administracions territorials, com ja ha passat, recullin els arguments i actuïn amb objectivitat apartada de qualsevol altre interès que no sigui els de propiciar el desitjat equilibri en l’escolarització de tothom. Les representacions de les titularitats també fem accions constants en aquets sentit, però l’actuació des del propi territori s’ha rebel·lat imprescindible per aconseguir harmonitzar els drets que s’interpel·len. Una tasca compartida pel bé del sistema, de l’exercici de la responsabilitat que a cadascú pertoca i d’una escolarització respectuosa amb les opcions de les famílies i de la millor atenció als alumnes.