Una avaluació desitjada i molt necessària

Barcelona Ciència i Universitats, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per promoure el coneixement científic i implicar a la ciutadania en el seu avenç, finança un projecte de recerca que té com a objectiu principal determinar l’impacte del Pla de Xoc i el Decret d’Admissions sobre la distribució de l’alumnat socialment vulnerable entre els centres educatius de la ciutat de Barcelona, així com analitzar el funcionament dels diferents instruments impulsats per aquestes polítiques.

Creiem molt necessària l’avaluació de les polítiques públiques, com una eina imprescindible per a la millora de les accions de govern, perquè afavoreix la presa de decisions informada i serveix com a element per proposar eventuals correccions. A més, es configura com un instrument fonamental per comptar amb polítiques públiques més eficaces i eficients i, en última instància, és un element d'aprofundiment en la democràcia en servir per a la rendició de comptes davant la ciutadania.

Des que s’ha imposat la seva aplicació, i com a institucions directament afectades per la política d’assignacions d’alumnat NESE i del tractament dels recursos abocats en la seva escolarització, hem considerat que la manera i forma de procedir de l’Administració és més que millorable. Coincidents amb la finalitat, hem pogut observar que, a hores d’ara, el compromís de “distribució equilibrada” de l’alumnat que tothom hem assumit s’ha transformat en una simple operació matemàtica que ha cosificat les persones en situació de vulnerabilitat transformant-les en simples operacions numèriques de repartiment, ha vulnerat el dret d’elecció de centre en les persones precisament més necessitades de suport, presenta seriosos dubtes pel que fa a la real garantia d’una igualtat efectiva d’oportunitats de l’alumnat i evidencia la manca de recursos per al tractament a la diversitat, especialment greu en les escoles concertades. Malgrat tot, l’esforç, dedicació, convenciment i professionalitat del personal de les nostres escoles permet testimoniar uns resultats molt eficaços en els processos educatius d’aquest alumnat.

Podem compartir que la segregació escolar és actualment un dels majors reptes educatius i socials als quals s’enfronten els sistemes educatius del nostre entorn, de la mateixa manera que, atesa la nostra experiència com educadors, aquest repte només s’està afrontant des del punt de vista sociològic, important, però no l’únic. Ja hem dit que, tal i com es recull a l’estudi d’EsadeEcPol i Save the Children (2021), diferents estudis mostren que les polítiques educatives juguen un paper essencial en la segregació escolar.

Per tant, pensem que no resten mancats d’interès els referents científics que, el més objectivament possible, puguin especificar i definir quin ha estat l’efecte de la política educativa sobre la segregació escolar, la manera en què aquestes polítiques són interpretades i incideixen sobre el comportament de centres educatius i famílies, i com el seu impacte varia en funció del context social, geogràfic i educatiu. Quantes més contribucions basades en el mètode científic amb una mirada més àmplia que no la purament sociològica es puguin contrastar, millor serà el coneixement del què disposarem per reconduir les polítiques educatives en favor de tot el sistema, començant per l’impacte educatiu en l’alumnat, però també pel disseny de les estructures necessàries de l’àmbit docent, des del punt de vista de preparació i capacitació de professionals, de dotació de mitjans i recursos a les escoles i, en definitiva, d’apartar els objectius i finalitats de la lluita contra la segregació escolar de la pàtina d’interessos aliens als estrictament educatius. Tan de bo fos d’aquesta manera.

En aquest context, l’estudi que durà a terme el grup de recerca GEPS de la Universitat Autònoma de Barcelona pot contribuir a la presa de coneixement d’aquesta qüestió. Algunes escoles concertades en poden participar, aportant la seva experiència, criteri i valoració. Sens dubte que la nostra participació ha de ser completament voluntària i no ha de comportar especial incomoditat, com tampoc podem esperar, de resultes del que l’estudi en qüestió acabi concloent, una variació radical i immediata de les polítiques contra la segregació fins ara dutes a terme.

Però és una oportunitat per contribuir als aspectes de millora de les accions contra la segregació escolar fins ara exercides, que tant de bo permetin fer reflexionar als seus responsables, pel bé comú i pels interessos d’aquest alumant en situació vulnerable, de les seves famílies i de les escoles i comunitat educativa que els acull.