Aprofundim en els acords assolits

Testimonis d’un temps on és manifesta la voluntat pactista, des del nostre sector podríem convenir les línies mestres sobre les què treballar per aprofundir en un acord específic, partint del raonable marc que ens proporciona la LEC. Existeix un consens general en la necessitat de millorar la qualitat i l’equitat de l’educació en el país, així com resoldre la polarització que ha caracteritzat el sistema educatiu, ocasionant un debat empobrit que massa sovint ha simplificat problemes complexos i abusant de falses dicotomies aparentment irreconciliables (diversitat versus llibertat) i de espúries però coents lluites de legitimitat (escola pública - escola privada concertada).

Es presenten davant nostre dos factors aliens al sistema educatiu però que el colpejaran intensament. El primer és el canvi demogràfic i la caiguda de la natalitat, que ja hem pogut constatar com afecten per diverses vies la demanda educativa i que presenten un impacte directe en la provisió de serveis. La demanda cau i, conseqüentment, minven les línies en funcionament, les ràtios per unitat, la dimensió de les escoles... que impliquen una reestructuració dels recursos públics, apuntant cap una augment de la tensió en el sistema.

L’altre factor és l’atenció a la diversitat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats i d’accessibilitat pera tot l’alumnat. Un element gens aliè al nostre col·lectiu, sempre present en el llarg recorregut de compromís amb l’educació de les persones que viuen en contextos de més vulnerabilitat.

Uns criteris positivitzats a l’ordenament, que recull la necessitat d'adequar l'activitat educativa per atendre la diversitat de l'alumnat i l'assoliment d'una igualtat d'oportunitats i d'accessibilitat (LEC, preàmbul), explicitant uns ‘principis rectors’ com “la cohesió social i l'educació inclusiva com a base d'una escola per a tothom”. El principi d’inclusió regeix l'atenció educativa de tot l'alumnat. Sense oblidar que la pròpia llei reafirma que l'administració ha d'assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (arts. 50.1 i 199 de la LEC; 88.2 de la LOE). I que pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.), l'administració ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques socioeconòmiques (LEC, arts. 6.3, 50.3 i 202) i aporta recursos addicionals als centres públics i concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona (LEC, art. 48).

Però la realitat irrefutable és que els recursos ni s’atribueixen ni es distribueixen de forma equitativa entre els centres educatius. El règim actual de concerts és molt millorable; en particular, els mòduls econòmics que no cobreixen íntegrament el cost real de l'ensenyament donant lloc a una situació clarament injusta i discriminatòria. Però és que, a més, som davant d’una gran bretxa pel que fa als recursos humans i materials pel que fa a l’atenció a la diversitat i la lluita contra la segregació, on l’escola privada concertada pateix una perjudicial i danyosa desigualtat de tracte, encara que, com ja hem pogut comprovar, els seus resultats front la discriminació siguin més que exemplars.

La negociació iniciada fa un any amb el Departament d’Educació, en representació del Govern, i també amb les forces polítiques presents al Parlament (Esquerra Republicana, Junts, Partit dels Socialistes de Catalunya i Comuns) va permetre un avanç molt significatiu en el finançament de les despeses de funcionament reflectit en els pressupostos de l’any 2023. Un resultat que va ser un reflex de com abandonant les falses dicotomies i posant la mirada en els grans reptes educatius, es poden arribar a consensos en els que, en el respecte a l’escola concertada, amb una prestació de servei complementari a l’escola pública, el sistema es pugui dotar de la suficiència de recursos que precisa per afrontar-los.

Cal continuar en aquesta línia, per afermar encara més el sector. Amb voluntat política, com ja ha quedat palès, és possible assolir els objectius d’equitat en l’atenció a l’alumnat i en el finançament de les escoles, i de millorar la dotació de recursos materials i de personal. Tot, en benefici de la consolidació del Servei d’Educació de Catalunya, amb la mirada centrada en l’alumnat i el seu procés educatiu i en els reptes educatius de país, en el què, per afrontar-los, tos hi cabem de manera complementària, solidària, eficaç i equitativa.