Actuacions prioritàries per a la inclusió i l'equitat

Dimecres passat, 6 de març, el president del Consell d’Educació de Catalunya i coordinador tècnic del Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, lliurava a la consellera d’Educació el document “Mesures per millorar l'educació a Catalunya”. Com és conegut, el Grup Impulsor rebé l'encàrrec d'identificar i proposar mesures adreçades a millorar l’educació, una necessitat que, segons apunta el document, “es relaciona amb una caiguda generalitzada dels resultats de l'informe PISA a molts països, possiblement causada pel sotrac que va suposar la pandèmia de la COVID-19, però que en el cas de Catalunya respon també a raons estructurals”.

Amb aquesta intenció, el Grup ha treballat amb el propòsit de la millora de resultats, entenent que amb aquesta finalitat hi pot haver mesures a curt termini, però que també n’hi ha d’altres que passen per canvis estructurals. L’informe presenta sis línies d’acció que es concreten en 52 actuacions i 154 mesures. Del total de propostes, el Grup d’Impuls prioritza 18 mesures urgents que considera que s’han de desplegar a partir del proper curs escolar 2024-2025. La resta de mesures es plantegen com a canvis estructurals a mitjà i a llarg termini. Igualment, i segons contempla el propi document, l’ordre de les línies estratègiques és una seqüència que va des del més concret al més general i estructural: la inclusió i l’equitat de l’alumnat, l’acció docent, el benestar de la comunitat educativa, la formació, l’organització de centres i l’organització del sistema educatiu.

En el seu text, criden l’atenció determinats aspectes que s’haurien d’impulsar. La focalització pedagògica gira entorn de les mesures prioritàries per elaborar i difondre el marc de referència sobre el procés d’aprenentatge de la comunicació oral, de la lectura i l’escriptura, i de les matemàtiques.

Al llarg del document, també s’observa un aprofundiment en la importància de donar estabilitat i continuïtat a les polítiques educatives, que el Grup qualifica com a mancances que son causa dels mals resultats educatius. Indica que cal generar confiança i claredat en el conjunt del sistema, sense deixar-ne de banda la seva necessària flexibilitat. Considera també de gran significació que la inversió pública en educació asseguri la gratuïtat per a tothom i tingui en compte, prioritàriament, l’augment de la complexitat de les necessitats educatives de l’alumnat més vulnerable i amb risc de pobresa. Apunta que aquesta creixent complexitat, que és una preocupació general dels docents, és causada per circumstàncies socials diverses que afecten Catalunya, entre les quals hi ha un context de pobresa no resolta, una elevada mobilitat territorial per qüestions laborals i les mancances en l’acollida de l’alumnat nouvingut.

Una indicació en la que el Grup de treball posa especial èmfasi és la necessitat de promoure un pacte nacional per a la inclusió i l'equitat. Un pacte que considera s’ha de fer a partir de les polítiques educatives, la cultura inclusiva i les pràctiques educatives d'èxit, a dins i fora del centre, que comprometi totes les persones que formen part de la comunitat educativa. I també que inclogui una anàlisi del compliment del Decret 150/2017, i la posada en marxa d'un exhaustiu sistema d'indicadors per aportar transparència al desplegament, així com un seguiment sistemàtic per avaluar el compliment dels objectius que s’hagi marcat.

Remarca també que un horitzó d’equitat sempre s'ha de plantejar assegurant el finançament suficient a tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya per aconseguir la gratuïtat absoluta del servei educatiu, inclosos el material i les sortides escolars. A més, recorda que l'educació inclusiva és un dret, que forma part indissociable del model educatiu català i que el recurs fonamental per a fer-la possible a qualsevol centre i qualsevol aula és el docent. Matisa que l'escola necessita recursos i mesures addicionals i intensives, però el punt de partida sempre han de ser les mesures universals.

La passada setmana vàrem poder constatar l’enorme canvi que ha suposat per al sistema l’escolarització i l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, i com l’escola d’iniciativa social, i particularment l’escola cristiana, està complint amb convicció i amb escreix la seva corresponsabilitat envers l’atenció d’aquests alumnes. Cal aplicar de manera urgent les previsions que la norma recull envers els drets i els deures d’aquesta corresponsabilitat, un element transcendental que també el Grup d’experts deixa palès com una mesura prioritària.