Privatització, mercantilització, burocratització..., són crítiques pesants. Competitivitat, mobilitat, professionalització..., són aspiracions lloables. El nou Espai Europeu d'Educació Superior -estrenat recentment per la majoria de les universitats espanyoles- ha generat una voràgine d'arguments en pro i en contra. Jo diria que cal aplicar allò tan conegut de convertir les amenaces en precaucions i les aspiracions en compromisos. A la universitat hi ha prou matèria grisa per realitzar aquesta tasca.
En aquest context, l'expressió "espai" ha mantingut fins ara una concepció massa univalent. El discurs convencional ha girat sobre el protagonisme dels futurs universitaris i el gran actiu que representa la seva mobilitat per les universitats europees. I per tant, la seva projecció professional. Però el procés d'elaboració dels nous plans d'estudi ha provocat una recreació de la paraula “espai” ja que aquest significat “macroterritorial” és molt interessant però no l'únic. Efectivament, cada procés d'ensenyament-aprenentatge es desenvolupa en un espai acadèmic. Queden implicades, doncs, diverses "superfícies" i diferents "relacions". En realitat, millor parlar de "espais". Així, considerem el pluralisme de microespais vinculats a la renovació metodològica: gran aula, seminari, laboratori, grup de treball reduït, tutoria, treball personal. Parlem dels espais d'entroncament de la docència més enllà d'una tasca individual: projecte de facultat, departament, àrea, mòdul, matèria. Tinguem present els espais de participació d'agents col·laboradors a través dels quals es donaran a conèixer les necessitats del mercat: les pràctiques, per exemple. Citem la correcta integració, usabilitat i accessibilitat dels espais per a l'estudi que van des de les biblioteques i hemeroteques a les plataformes virtuals. No oblidem els campus entesos com a espais d'intercanvi, presentació o promoció. Integrem la investigació com un motor de la pròpia docència.
L'Espai Europeu d'Educació Superior no és només una àrea final per als futurs graduats sinó que és un nou escenari que -a cada universitat i entre elles, aquí i ara- adquireix el seu potencial en la configuració i posada en marxa d'una multiplicitat d'espais acadèmicosocials amb calibrat engranatge i dinamisme. Per a això, equips de govern, professorat, alumnat i PAS necessitarem una actitud d'acord amb un nou posicionament a l'interior d'un sistema complex que reconegui les característiques de cada element i, alhora, la comprensió d'un tot interrelacionat. Sí, Bolonya té una caracterització polièdrica. D'aquí la seva fascinació i a vegada la seva dificultat. La geometria sempre ha estat la base de les grans construccions. Això demana, en definitiva, una nova visió i una nova manera de fer.
Tags
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.