Sobreabundància gratuïta

(Fra Josep Manuel Vallejo) “Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res” (Is 55,1). Gratis. Els dons de Déu són gratis. I aquest aspecte ha de presidir tota l’obra de l’Església. Tot el que fa l’Església és gratis, perquè és transmissora del do de Déu. I fixeu-vos què diu d’una manera molt actual Isaïes: “Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?” No es podria dir això també per a nosaltres i per a la nostra època? Per què esmercem tants esforços, tants diners i tantes hores en aliments, espectacles i mil coses que no satisfan? “Veniu i tastareu cosa bona, veniu i tastareu el bo i millor”, diu Déu a través d’Isaïes. Perquè el meu pa, el meu vi, la meva llet sacien del fons el cor de l’home.

Totes les religions han vist en el pa, el vi, l’aigua, no només un element físic sinó un element espiritual. I en el món bíblic, l’àpat, el seure al voltant d’una taula també és un acte sagrat, on no només ens alimentem sinó que entrem en comunió amb Déu i amb els qui estan a la taula. El banquet, l’àpat és el lloc de l’encontre amb Déu. I allà Déu vol donar-nos, regalar-nos gratis els seus dons.

Estic ara llegint una novel·leta que m’han recomanat, extraordinària. Es diu “La Cabanya”. I bàsicament és la història d’un home que ha perdut una filla d’una manera horrible i s’enfada amb Déu, i rep una carta de part de Déu dient que el convida a anar a la cabanya, allà on va morir la seva filla. I ell, després de molt dubtar, s’hi atansa i va i es troba que Déu no és un sinó que són tres. I Déu Pare és una dona de color, molt carinyosa, molt amable, que sempre està cuinant per acollir el convidat. Jesús és un treballador amb vestit de feina que fa cosetes al taller tot el dia. I l’Esperit Sant també és femení, és una dona tota transparenta, amable, creativa i carinyosa. I tots tres estan sempre dinant coses suculentes. I la mare, que és el Pare, està a la cuina fent pastissets i coses bones, que fan molt bona olor. I tota la conversa està al voltant de la taula. I ell els diu en un moment donat: “Però si vosaltres no necessiteu menjar, com és que sempre esteu a taula?”. I diuen: “Ho fem per tu, perquè tu comparteixis els nostres dons”. Aquest és Déu.

L’objectiu màxim de Déu és convidar-nos a taula, a la seva taula. I això serà així al Cel, en el banquet de la Trinitat. I aquí ens ha reservat l’Eucaristia de la qual és símbol la multiplicació dels pans que avui celebrem, perquè veiem la generositat del nostre Déu, que vol que ens convidem a la seva taula. I els seus menjars són sobreabundants i gratis, i alimenten i sacien i omplen.

Cinc pans i dos peixos. Hi ha aliment per a cinc mil homes sense comptar les dones i la canalla. I a l’Eucaristia posem una miqueta de pa, una miqueta de vi i, per obra de l’Esperit Sant, es transfigura en vida eterna, la vida de Déu, la vida que compartirem amb Ell al Cel. I se’ns dóna ja com a menjar per entrar en comunió amb Ell i per a enriquir-nos i vivificar-nos amb el seu aliment.