PREGAR COSTA

(Fra Josep Manuel Vallejo) Ésser fidel a la pregària costa. Tots tenim experiència que, quan tens un impuls interior per pregar, no costa gens; però quan no tens ganes o se’t fa avorrida i eixuta, la pregària costa. Per això ens hem de deixar ajudar.

És bonica aquella imatge de Moisès pregant amb els braços alçats, mentre Israel lluita contra els amalequites (Ex 18,8-13) i, quan es cansa, Aaron i Hur li aguanten les mans, perquè si les baixa, guanyen els enemics. Per mantenir-se en la pregària cal deixar-se ajudar, per persones d’oració que tenen experiència o per lectures espirituals, recessos... Una ajuda molt simple consisteix a repetir una frase que m’expressi, o llegir a poc a poc un text profund de la Bíblia o d’un autor espiritual, fins que la lectura deixi pas a l’oració, per després tornar a la lectura.

Ens és vital mantenir-nos en l’oració perquè si no, ens vencen els enemics. Quan Moisès baixa les mans, guanyen els amalequites. Les batalles externes són símbol de les nostres batalles internes, i l’oració molts cops és un combat.

Ens hem de mantenir en l’oració, si no la casa se’ns omple de dimonis (Mt 12,43). Quan estem temporades sense pregar, estem malament, ens costa dominar-nos, tenim més neguit, ens falta paciència...

L’Escriptura ens diu que la pregària ha de ser contínua i insistent, com la de la vídua pesada (Lc 18,1-8). Per què, si Déu ja sap el que necessitem ? (Mt 6,8). Doncs per nosaltres, perquè ens convé a nosaltres. El nostre cor és com un pou profund que amb el temps s’ha omplert de fang, i el que fa la pregària insistent és enfondir el pou, treure fang. Si deixem de pouar, es torna a omplir de fang, però si perseverem en la pregària arriba un moment que trobem aigua fresca i llavors el nostre ésser s’omple de frescor i benestar i hi corren rius d’aigua viva (Jn 7,37) i quedem saciats, i ja no necessitem res més.

La pregària és l’aliment del nostre ésser autèntic, el lloc privilegiat de la nostra reconciliació, de la nostra divinització.