A Impulsos de l'Esperit

El cristià és aquell que es mou a impulsos de l’Esperit. Tal com diu sant Pau en el capítol 8 de la seva carta als Romans: els qui viuen a impulsos de la carn, és a dir, de l’egoisme, la prepotència, l’orgull..., experimenten la torbació, el neguit i la tristesa; els qui viuen a impulsos de l’Esperit, és a dir, del desig de perdonar, la humilitat, l’amor compassiu..., experimenten la pau, el goig, la dolcesa (Rm 8,6).

Això vol dir que cal saber reconèixer dins del cor els impulsos autèntics de l’Esperit. I això implica que hem de ser persones sensibles a les vibracions del nostre cor, atentes als moviments del nostre interior. La nostra cultura del crit i del soroll, de les constants impressions externes no ens hi ajuda gens. Per això ens cal anar contra corrent i conrear espais de silenci i d’escolta i d’experiència interior.

És Jesús Ressuscitat qui dóna l’Esperit Sant (Jn 20,22) i, en diàleg amb Ell, podem omplir-nos de la seva vida i dels seus criteris, com la samaritana (Jn 4), com Nicodem (Jn 3), com Pere (Jn 21,15)... I també és l’Esperit de Jesús Ressuscitat qui ens obre el sentit de les Escriptures (Lc 24,27). Per això, la millor manera de sintonitzar amb l’Esperit Sant és llegint amb actitud oberta, cordial, reverent, la Sagrada Escriptura i remarcar aquells fragments que em toquen el cor, que m’emocionen o em punxen. Allà hi ha una paraula per a mi, a través de la vibració del cor i del significat profund de la lletra.

Llavors, si acudim assíduament a la lectura orant de la Bíblia, a poc a poc es fa realitat en nosaltres aquella preciosa seqüència que llegim el dia de Pentecosta:

Tot el que no és net renteu;

tot el que ja és sec regueu;

cureu tota malaltia.

Tot l’indòmit endolciu;

tot el fred encalentiu;

regiu el qui s’esgarria.

Vós sou el consolador,

de l’ànima habitador,

i dolcíssim refrigeri