Crec que aquestes tres intervencions són un signe de renovació evangèlica tant en els seus espais celebratius com diaris. En tots tres casos, les reformes han propiciat una empenta i obertura pastoral a les seves comunitats en relació amb les seves ciutats. S’ha vist la oportunitat de les reformes com quelcom més que “donar una capa de pintura i posar uns mobles”. Reformar aquestes espais és prendre’s seriosament la gestió del patrimoni de l’església per allò que és la seva finalitat i no deixar-lo malmetre’l. Esperem que en el futur es pugui seguir exercint aquesta empenta perquè, entre d’altres raons, no hi ha millor formació per a un despatx dedicat a l’arquitectura religiosa que poder entomar nous encàrrecs i reptes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.