De novembre a març d’enguany vam poder gaudir a Lleida, a la seu de la Fundació Vallpalou, d’una exposició que portava per títol “GRAU-GARRIGA. In memoriam”, i que rememorava l'artista català Josep Grau-Garriga, que morí a Angers, País del Loira (França), el 29 d'agost de 2011.
En assistir-hi el dia de la inauguració, vaig descobrir una faceta que desconeixia d’en Grau-Garriga, la pictòrica. El coneixia com a mestre que, al capdavant de l'Escola Catalana del Tapís, va posar les bases d’un nou i revolucionari concepte de tapís que va transformar l'art tèxtil tant a Catalunya com internacionalment.
L’exposició constava d’una vintena d’obres de gran format on hi eren exposades, al costats de tapissos fets per l’artista en la dècada del 80, les anomenades pintures tèxtils, realitzades pel pintor de Sant Cugat al seu estudi francès de St. Mathurin sur Loire. En aquesta primera visita vaig intuir que hi havia elements amb referències religioses en els seus tapissos i pintures que allí s’hi exposaven.
D’aquesta exposició vull destacar 4 obres en les que hi veig aquestes referències.
La Camisa (1988) que amb una creu pintada en blanc sobre un teixit adamascat i la camisa blanca en collage que s’hi sobreposa, ben bé podria ser una al·legoria a la resurrecció, i a la vegada la creu en blanc pot ser part com d’una forma de peix que representa també Jesucrist. De fet, des del segle I, les comunitats cristianes es serveixen del signe del peix coma a identificatiu perquè la paraula grega IKTYS, que designa el peix, constitueix l'acròstic de l'expressió IESOUS KHRISTOS THEOU YIOS SOTER
Aquesta camisa recorda un impactant tapís d’en Grau-Garriga que presideix el presbiteri de l’església de St Josep Oriol a Santa Coloma de Gramenet, fet de cotó i que porta per títol L'anyell esqueixat, o Màrtir que simbolitza també Jesucrist.
L’altra obra porta per títol Stendhal (1988), potser pels colors que hi utilitza fent referència a la novel·la Le Rouge et le Noir (El roig i el negre, 1830) de l’escriptor francès.
Aquest obra pot representar, com la novel·la, l'eterna pugna entre tradició i modernitat: una estola i la creu vermella que dibuixa el tapís en el seu centre són elements religiosos presents en una societat que es debat, encara avui, entre els dos pols que representen els dos aspectes citats.
La tercera porta per títol Inquisidor (1987). Penso que el collage i la pintura tèxtil parlen per elles mateixes d'aquesta època fosca de la història de la nostra Església.
I per acabar, l’obra Hores de llum i de foscor (1986), l’entenc com la referència a la vida humana, en la seva dimensió espiritual, que es va entreteixint amb experiències d’ombra i de claror, i em porta a la memòria el poema de San Joan de la Creu Noche Oscura del Alma en el que planteja aquesta experiència que recull l'artista plàstic en el seu tapís.
D’una gran bellesa plàstica, i d’unes grans dimensions (700x285 cm) aquest tapís és un dels que més em va fascinar en contemplar-lo.
Però la gran descoberta per a mi va ser el dia que la Fundació va oferir una visita comentada feta pel comissari de l’exposició i galerista Josep Canals, paisà i amic de Grau-Garriga. En Josep Canals, en un moment de la visita, va fer referència a la pintura mural religiosa d’en Grau-Garriga. Aquest fet em va cridar l’atenció perquè del conreu d’aquesta tècnica, si que no en tenia cap referència. En acabar em vaig adreçar al comissari per demanar-li informació sobre aquest tema i va ser ell qui em posà en contacte amb en Jordi Grau-Garriga, fill de l’artista. En Jordi, molt amablement, em va fer arribar tot un seguit de llibres excel·lents sobre l’obra del seu pare que m’han permès conèixer i aprofundir en la seva obra de caire religiós. Les imatges que he obtingut de les visites in situ, i el comentari de les obres que he descobert a rel d’aquesta bibliografia, seran els temes del propers posts.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.