Meditacions pasquals des de l'arquitectura (4). Diumenge de Pasqua: De la nafra lluminosa a la Creu Gloriosa.

Arribem ja al Diumenge de Pasqua, dia de la mona i les caramelles. Alegria!. Al·leluia!. Crist ha estat ressuscitat!. Celebrem-ho!. Arribem també al final d’aquestes meditacions pasquals guiats del nostre edifici de referència, Crist Esperança del Món (Altres meditacions: Diumenge de Rams, Dijous Sant, Divendres Sant). Deixem que entri la Llum a la nostra vida, a la nostra comunitat eclesial i al nostre edifici!.

Dèiem ahir que la parròquia de Crist Salvador del Món té una llanterna especial, una nafra que escindeix el sostre com una escletxa de llum. Aquesta escletxa és el Crist mateix, presentat com l’escletxa a partir de la qual el Transcendent ha entrat de ple a la Història de la Humanitat. És una manera molt plàstica d’identificar el Crucificat amb el Ressuscitat. Així com les antigues basíliques cristianes s’orientaven a l’Est per apuntar la Parusia i l’espera de la vinguda definitiva de Crist, el vuitè dia de la creació, aquesta escletxa és la manera que té l’edifici d’apuntar l’esperança cristiana. No cap a l’Est, però sí cap a les alçades, com fa Gaudí mateix a la Sagrada Família en el seu “pantocràtor” de les cinc torres centrals.

Encara hi ha un altre element escatològic, és a dir, encara hi ha un altre element que apunta a l’esperança com a darrera paraula de Déu per als homes, i és la creu daurada que, com una obra de marqueteria, resta incrustada en un gran cercle a la paret frontal, a mode de retaule. Aquesta composició beu en una tradició molt antiga, de la qual ja he parlat en altres ocasions (per exemple aquí), ja que la creu daurada - sense cos, com qui apunta el retrobament amb Aquell qui viu però es presenta en els relats de les aparicions d’una altra forma - és la imatge de la resurrecció. És un tema que ja apareix en les primers basíliques i que es va reprenent en l’arquitectura contemporània, de la qual tenim bons exemples com la Parròquia de Sant Francesc d’Assís a Molitor (París). A diferència de Sant Francesc de Molitor, però, aquí la creu gloriosa no resta entotsolada sinó que la seva presència en el cercle simbolitza l’afectació total de la resurrecció per al món i per a la creació.