“...perquè així com el passejar, caminar o córrer són exercicis corporals, de la mateixa manera tota manera de preparar i disposar a l’ànima per treure tendències desendreçades i, un cop tretes, cercar i trobar la voluntat de Déu en la vida i així salvar l’ànima, són exercicis espirituals” (Definició dels Exercicis Espirituals Ignasians)
Lectures pel diumenge 24 de març: Lc 19,28-40 (processó); Is 50,4-7; Sl 21; Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56
Aquesta Setmana Santa em proposo oferir una sèrie de meditacions que puguin acompanyar el Misteri cabdal que celebrem els cristians: la Pasqua. La intenció d’aquest post, i dels que seguiran, és la d’oferir punts de pregària a partir de la contemplació d’un edifici religiós contemporani, com qui ofereix uns exercicis espirituals en clau visual i, de pas, reafirmar un cop més que l’espiritualitat i l’arquitectura contemporània no tenen per què estar renyides sinó, ben al contrari, poden donar a llum obres molt suggerents. En definitiva, es pot pregar amb l’arquitectura.
L’obra escollida per aquestes meditacions pasquals en clau arquitectònica és l’església de Crist Esperança del Món (Christus Hoffung der Welt, Heinz Tesar, 2000), que vaig tenir la sort de visitar vàries vegades aquest estiu passat, al districte internacional de Viena (Donaucity). Per tal d’anar-nos familiaritzant amb l’edifici que ens acompanyarà en aquest trajecte espiritual podeu veure en clau contemplativa aquest video:
Avui ens centrarem en com aquest edifici testimonia el Crist en la seva implantació en la trama urbana, perquè la forma de relacionar-se amb l’entorn és ja molt significativa, com també recordem avui que ho va ser l’entrada a Jerusalem per part de Jesús.
Centralitat vs perifèria: Així com la catedral de Viena presideix la centralitat de la ciutat antiga, declarada patrimoni de la humanitat, aquesta nova església es situa en una nova centralitat, a les afores, a set minuts de metro des del centre històric. Com en la lectura de la processó de rams, ens trobem a l’entrada, a l’accés, tant de la ciutat com del barri internacional de Viena. La nova parròquia resta ancorada a la vora del Danuvi, com molt bellament descriu el seu autor, Heinz Tesar. El barri internacional es basa en una composició moderna, científica i asèptica, format per grans espais oberts organitzats entorn d’un eix. És a dir, tot allò que el mateix Camillo Site va criticar en el seu moment respecte l’urbanisme de la Ringstrasse Vienesa. La parròquia, en canvi, s’ofereix com un punt senzill d’accés al barri, el qualifica, l’humanitza.
Alçada vs abaixament: Hem llegit a la segona lectura el magnífic Himne de Filipencs, l’Himne de la Kènosi, l’abaixament. Aquesta lectura s’escau extraordinàriament al nostre edifici. Rodejat de gratacels administratius de les Nacions Unides, la parròquia no competeix en alçada sinó que es mostra tal com és. Potser és difícil d’identificar-la com a tal a primera vista, malgrat que l’únic ornament que conté és una creu damunt les plaques de crom i hi ha un petit campanar a la vora, però aquesta és clarament identificable des de les oficines de la ONU i de l’entorn per la seva planta quadrada retallada per les cantonades en forma de creu. La manera de fer-se present d’aquesta nova parròquia pot ser molt significativa per una cristiandat cridada a ser una minoria creativa per a la vella Europa.
Etapa educativa
Tags
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.