Fe i Art: El diàleg de l'art i l'espiritualitat.

Culminant l'any de la Fe, la Vicaria Episcopal del Llobregat del Bisbat de Sant Feliu em va demanar que fes una xerrada sobre Fe i Art en el marc de les VIII Jornades de Formació i Animació Pastoral.

Ens vam trobar més de cent persones a l'auditori de la Casa de l'Església. L’acte es va obrir amb una pregària. A continuació vaig continuar amb una altra pregària realitzada sumant diferents llenguatges artístics i projectada en vídeo, Qui és Jesús per a mi?

on el Toni Torrelles canta el poema escrit per Xavi Sánchez mentre es veu una recerca pictòrica de la imatge de Jesús realitzada per mi mateixa.

La primera part de la xerrada va ser un recorregut per la història de l'art lligada a la seva expressió religiosa. L'art entra en diàleg amb l’ésser humà des de la necessitat que sent en expressar-se, com ja es veu en les pintures rupestres: una expressió que va més enllà del realisme de la imatge per a comunicar una realitat interior de l'home, allò que viu i sent, allò que li preocupa.

La història de l'art ens il·lustra l’evolució des d’un inici on es volia explicar les coses mitjançant la imatge formal, que s’omplia de contingut pedagògic, fins a endinsar-se en l'expressivitat de la forma vinculada al sentir i arribar a alliberar la forma per quedar-se amb l'essència. Aquest alliberament de la forma de vegades no es s’entén doncs venim d'una formació on la comprensió l’ha donada el llenguatge figuratiu. Figuració i abstracció no es neguen l'una a l’altra, sinó que s'enriqueixen i una pot conviure amb l'altra segons el moment personal de cadascú. Tot forma part d'un procés que va de la raó a la fe passant pels sentits.

Amb l’inici del cristianisme apareix l'art paleocristià i és a partir de l'Edicte de Milà (any 313) quan s'estableix la llibertat religiosa finalitzant la persecució als cristians. Les seves primeres obres es van fer a les catacumbes. Exemples d'aquesta expressió són les catacumbes de Priscil·la a Roma on hi ha una representació de "El Bon Pastor", o la cúpula del Mausoleu de la vil·la romana de Centcelles que està situada al terme municipal de Constantí.

En l'arquitectura romànica (s.X-XIII) es percep una mirada cap a Déu tal i com predisposa l'espai tancat i fosc de les esglésies del moment, envoltat de pintures amb intenció didàctica per a evangelitzar un poble que no sabia llegir. L'arquitectura gòtica (s XII-XVI) permet obertures més grans als temples per on la llum s’expandeix amb una mirada cap a Déu més ampla. L’art renaixentista (s XV-XVI) perfecciona la perspectiva i l’esperit diví en l’home es converteix en la font de la inspiració humanista com es veu en les obres de Miquel Angel.

En el Barroc (s XVII-XVIII) l’art es torna exuberant i l'Església el recolza en contraposició a l'austeritat de la Reforma Protestant. A nivell musical, el compositor Johann Sebastian Bach (1685-1750) creà una música de profunditat i de gran bellesa artística, com per exemple la Missa en si menor. En el modernisme (finals s XIX i principis del s XX), tenim a casa nostre poetes com Joan Maragall, i obres com la Sagrada Família, on els elements simbòlics prenen gran importància. Per exemple, les tres portes de la façana del naixement es dediquen a la Fe, a l'Esperança i a la Caritat. La porta de la Caritat és la central i la més gran.

Josep Maria Subirachs presenta des de l'art abstracte metafísic i l'expressionista interpretacions de passatges bíblics amb personatges que encarnen un missatge proper i entenedor. L'interior del temple de la Sagrada Família permet viure una experiència sensible molt connectada a la natura. El bosc ple d'arbres amb espais oberts al cel, evoquen Déu. El músic Bernat Vivancos va crear una obra per aquest temple i que es va presentar a l'Atri dels Gentils,"Avui és el dia que ha fet el Senyor".

Vassily Kandinsky, un dels pares de l’art abstracte, va escriure el 1911 un llibre titulat "De l'espiritual en l'art" on mostra la relació entre art i espiritualitat, presentant un art subjectiu basat en la forma i el color. Segons aquest pintor rus, l'artista ha d’ expressar les seves emocions en les obres.

Dins l'art contemporani (a partir dels anys 60 fins als nostres dies), trobem exemples com la capella de Rothko, construïda l’any 1971 a Houston (Texas) que, tot i ser aconfessional, permet la meditació i la pregària als seus visitants. Rothko és un pintor que transmet emocions mitjançant la relació de colors en l'obra. En la capella que porta el seu nom, presenta catorze obres fosques que permeten fer vibrar l'ànima mitjançant el silenci visual. Eva Heller, psicòloga, sociòloga i professora de Teoria de la Comunicació, va escriure el llibre la Psicologia del color (2004) i observa com els colors actuen sobre els sentiments i la raó.

L'arquitectura contemporània com a obra d'art t'abraça sense comprimir-te, t'acull i et deixa respirar. L’exterior i l'interior es relacionen perfectament i la llum pren un paper molt significatiu convertint els espais en claror tènue i suau.

Aprofitant la recent mostra d’art Multiart que s’ha fet per la clausura de l’Any de la Fe, es va comentar la pel·lícula Su Re que es va exhibir en la X Mostra de Cinema Espiritual. Es tracta d’un film de Giovanno Columbu que segueix la idea de “L’Evangeli segons Mateu” de Pasolini, i molt allunyada de les superproduccions nord-americanes. Es una obra que ens fa qûestionar, entre d’altres coses, sobre la imatge de Crist i si necessariament havia de ser externament bell com l’imaginari ens ha fet creure durant molt anys.

Aquest punt va permetre reflexionar sobre com l'art contemporani no es centra només en una experiència estètica, sinó que la transcendeix traspassant la mirada cap a un espai de major profunditat. L’art contemporani permet cercar aquesta mirada endins des del concepte que l'omple de significat. Un art que vetlla per l'essencial alliberant-se de la forma, utilitzant-la com a medi però no com a fi.

Actualment no necessiten de tanta forma ni tant contingut. En una societat on tot va molt de pressa, cal alliberar la càrrega formal i endinsar-se en la buidor del silenci per fer un arribar a l’interior.

En una segona part de la conferència vaig mostrar algunes de les meves obres més relacionades amb l’art religiós i espiritual. La meva proposta és simplificar la imatge formal fins al punt que no sigui un soroll visual, sinó que sigui canal cap a l'interior de l'ésser humà.

Començant pel tríptic que vaig preparar pel monestir de les Avellanes, on es representa que s’intueix com un fetus com a signe de nova vida, una imatge de Déu Pare-Mare acompanyant la nova vida. A continuació vàrem veure les obres creades sota la inspiració dels poemes de Joan Maragall. com Lo diví en dijous Sant.

Des de l'Espai von Balthasar estem preparant una exposició sobre el Buit i el Silenci, amb un grup de poetes que estan escrivint poemes a partir d’uns quadres fets especialment per l’ocasió. El buit és el silenci que et permet el diàleg interior, un diàleg que molts cops ens fa por ja que ens parla de les pròpies misèries. Un silenci que obre la porta a la meditació, a la pregària i a l'autoconeixement.

Aquesta exposició es presentarà el 2014 al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Finalment es va proposar la pregària dels 10 anys de l'ISCREB que podeu veure aquí.