Tot resseguint les petjades deixades per Grau-Garriga en les terres tarragonines, a la capella del Sant Crist de l'església de Sant Andreu de La Selva del Camp hi trobem unes altres pintures al fresc.
Cal destacar que l’artista tenia un fort lligam amb aquest municipi perquè la seva mare, Maria Garriga, era selvatana. Aquesta vinculació a la seva vila materna el va portar als anys seixanta a pintar els frescos que decoren el santuari de Santa Maria de Paretdelgada, de la que parlaré en un proper post, i la capella de la Sang o del Sant Crist a l'església de Sant Andreu.
En un altre article ja vaig deixar constància del seu pas per Salou amb les pintures de l’església de Santa Maria del Mar.
Mossèn Joan Curieses, un home savi, bon conversador, acollidor i artista polifacètic, ens feu d’amfitrió en la visita a l’església.
L’església de Sant Andreu, que representa un clar exponent i l’obra mestra de l’escola renaixentista al Camp de Tarragona, fou construïda entre el 1582 i el 1640 tot i que mai es va acabar del tot. Va ser devastada el 1936 i als anys 50 se’n va iniciar la restauració que ha durat força temps. El 2003 es va col·locar un nou orgue per substituir a l'anterior destruït al 36.
Malgrat les moltes riqueses que conté aquesta església, avui ens centrem, només, en el tema que ens ocupa, en una capella lateral de l’església de Sant Andreu, la primera capella a l’esquerra entrant. En aquesta petita capella en Grau-Garriga hi va fer, malgrat les reduïdes dimensions de la mateixa, tot un recull del simbolisme de la passió centrada en el Crist Crucificat.
El conjunt que ens ofereix la vista frontal de la capella representa el Crist crucificat enmig d’un espai de colors més aviat foscos i de tons rogencs que representen la sang i la mort, del qual en surt una creu de llum que culmina en el sostre formant amb amb els seus braços com una capçada protectora que embolcalla tot el que hi ha a dessota, símbol del Crist Ressuscitat.
A ambdós costats, en la part baixa, hi trobem representats un conjunt de fidels esperant la redempció.
En la part mitjana i alta s’hi troben uns clars símbols eucarístics portats per àngels: el pa, el raïm, els peixos, dues copes, una amb la sang, i l’altra amb el cos,... i dos símbols originals: un colom i una rosa.
A la paret dreta hi trobem tot un conjunt de símbols de la passió i del camí de la creu que feu Jesús; el Cirineu que ajuda a porta la creu vestit amb una vesta com les que porten les confraries a les processons de Setmana Santa, les tres creus del Gòlgota, la Verònica que eixuga el rostre ensangonat de Jesús, els claus i les eines per a la crucifixió....
A la paret esquerra i en la part baixa hi trobem un altre element de la passió: la llança amb la que va ser traspassat. En la part alta hi ha representada l’escena de l’evangeli en la que Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé quan van al sepulcre per ungir amb olis el cos de Jesús, el troben obert i sense el cos i en el seu lloc un jove que els diu: “No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí.(Mc. 16, 6.)
Vull esmentar un element de l’església que com les mateixes pintures d’en Grau-Garriga uneix allò antic amb la modernitat, la pila baptismal, obra de Mossèn Joan Curieses.
I per acabar una proposta religiosa i cultural molt especial que ens va fer mossèn Joan: “El misteri de la selva”, la representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria que data del s. XIV i que va ser recuperada dels arxius parroquials i que s’escenifica a l'església de Sant Andreu el 14 i 15 d'agost. Es tracta d’ un important llegat literari, teatral, musical i religiós. Una autèntica joia del teatre medieval en ser el drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins a nosaltres.
La Selva del Camp ha estat tota una descoberta per a mi. Els seus carrers i les seves placetes plenes d'encant com ho descriu un poema d'algú que ja vàrem trobar també a Salou, Mossèn Muntanyola, gravat en aquest mural ceràmic:
Si hi feu un tomb, no us perdeu aquest original rellotge de sol on hi ha la inscripció de la que no en cita l’autor: “Oh Déu, el vostre univers és tan immens i la meva hora tan curta “
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.