Els bisbes parlen de la XXXII Jornada Mundial del Malalt

GIEC Amb el Dia del dejuni voluntari, comença avui divendres 9 de febrer la 65a Campanya de Mans Unides, amb el lema «L’efecte ésser humà». Aquesta institució de l’Església catòlica fa 65 anys que lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les seves causes, alertant la nostra societat de la tragèdia de la fam en moltes persones del món actual, promovent iniciatives per atendre programes i projectes dels pobles amb majors carències en el desenvolupament econòmic i social i recordant a totes les comunitats cristianes el seu deure d’ajuda i solidaritat cap als germans del que anomenem tercer i quart món. La campanya d’enguany se centra en les desigualtats de les causes i les conseqüències del canvi climàtic, desenvoluparà els projectes potenciant aquells que responguin als efectes generats pel canvi climàtic i posarà el focus en els joves, perquè comprenguin que els països més pobres són també els més vulnerables al canvi climàtic.

Aquest cap de setmana, les parròquies de les diòcesis amb seu a Catalunya celebraran la Jornada Nacional de Mans Unides amb una col·lecta anual especial, convidant els feligresos a aportar la seva col·laboració per donar suport al treball de l’ONG de l’Església catòlica.

D’altra banda, diumenge 11 de febrer l’Església celebra la XXXII Jornada Mundial del Malalt, una jornada instituïda pel papa Joan Pau II per a cada 11 de febrer, fent-la coincidir amb la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, per tal de relacionar la cura que els cristians han de tenir sempre dels malalts amb el santuari francès que cada any acull milers de persones necessitades de salut.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la campanya de Mans Unides i de la XXXII Jornada Mundial del Malalt, així com de la Quaresma, del parenostre i de la crisi de la família.

El cardenal Joan Josep Omella diu que “Mans Unides és una ONG de l’Església la missió de la qual és ajudar els països en vies de desenvolupament i denunciar la situació de pobresa en què viu una gran part de la població del nostre planeta”. Recorda que “Mans Unides organitza cada any una campanya per sensibilitzar la nostra societat sobre el problema de la fam, que afecta més de vuit-cents milions de persones”. Expressa que amb el lema «L’única espècie capaç de canviar el planeta: l’efecte ésser humà» “Mans Unides s’uneix a la crida del papa Francesc a totes les persones de bona voluntat perquè afrontin de manera urgent, valenta i responsable la crisi del canvi climàtic”. Afirma que “el canvi climàtic cada cop ens afecta més” i que “les conseqüències que provoca ens afecten a tots i especialment als més pobres”. Remarca que “Déu ens convida a no perdre l’esperança, ens insisteix que és possible un món nou”, així com que “estem cridats a ser una família unida per llaços de respecte i amor”. Recorda que “l’Església celebra també la Jornada Mundial del Malalt” i que “al missatge d’aquest any, el Papa ens recorda que la malaltia sovint ens aïlla i ens fa perdre l’alegria”. Manifesta que “cuidar una persona malalta implica també convidar-la a redescobrir la seva relació amb Déu, amb els altres i amb ell mateix”. Finalment, prega que “demanem al Senyor que ens ajudi a veure que cada ésser humà és un company de camí” i dona gràcies “a tots els que amb la vostra pregària, temps i recursos feu possible Mans Unides” “per ser llavor d’amor i solidaritat entre els més pobres del nostre món”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la campanya de Mans Unides és “una campanya de sensibilització i de col·laboració amb projectes concrets a països del Tercer Món per aportar el nostre ajut enfront del greu problema de la fam de menjar, la fam de cultura i la fam de Déu” i que “cada un dels arxiprestats de la diòcesi participa en un projecte concret de desenvolupament cercant la manera d’obtenir els recursos necessaris per cobrir el pressupost”. Expressa que el lema de la campanya d’enguany “ens ajuda a reflexionar sobre el greu problema que planteja actualment la situació provocada per l’home amb la seva actuació sobre el planeta i que està portant a un canvi climàtic de conseqüències encara imprevisibles”. Recorda que “el papa Francesc va publicar la tardor de l’any passat una nova exhortació apostòlica dedicada precisament a aquest tema, amb el títol Laudate Deum, en la qual “el Pontífex reflexiona sobre la situació actual del planeta i les perspectives de futur, incidint especialment en la capacitat humana per ajudar a revertir aquesta situació”. Considera que “no podem oblidar, com ens recorda el Papa, que la nostra motivació més profunda és d’ordre espiritual, és a dir, Déu ha posat a les nostres mans l’obra de la seva creació per tal que nosaltres sapiguem administrar-la amb els talents i les capacitats que ha sembrat en els nostres cors” i que “tampoc podem oblidar que moltes de les situacions de pobresa i necessitat que hi ha al món són fruit del mal ús de la terra i dels seus fruits”. Finalment, ens convida a “sentir-nos cada vegada més responsables com a fills de Déu, i a col·laborar també enguany en aquesta campanya” i agraeix “la dedicació per part de molts, la major part voluntaris en aquests dies de la campanya de Mans Unides, i també al llarg de tot l’any amb altres propostes i activitats encaminades al mateix fi”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que “sota el lema «L’efecte ésser humà» Mans Unides ens convida aquest any 2024 a ser conscients que els efectes provocats pel maltractament al planeta generen una clara desigualtat ja que, com afirma el papa Francesc, «els més greus efectes de totes les agressions ambientals els pateix la gent més pobra» (encíclica Laudato Si’, 48)”. Expressa que “els canvis en el clima, la pèrdua de les collites, la manca d’aigua, els incendis forestals, els fenòmens meteorològics extrems, afecten sobretot els més empobrits”. Afirma que “des de la campanya de Mans Unides d’enguany se’ns convida, tanmateix, a l’esperança”, ja que “comptant amb l’ajuda de Déu, tenim també a les nostres mans la possibilitat d’aturar el cercle viciós de la desigualtat”. Considera que “donant suport a la campanya de Mans Unides, podem alçar la veu i mostrar que som «l’única espècie capaç de canviar el planeta.»”. Manifesta que “totes les persones hem de prendre decisions valentes i passar a ser responsables proactius en la lluita contra la desigualtat i la cura del nostre planeta”, que “una manera de fer-ho és essent generosos amb la nostra col·laboració econòmica en les col·lectes de les misses dominicals que en aquest cap de setmana es destinaran a Mans Unides” i que “amb el fons econòmic que es reculli contribuirem a donar suport i finançar diversos projectes de cooperació i desenvolupament en països del Sud”. Finalment, demana al Senyor que “siguem mans unides en oració i en do”, “mans unides a les mans dels més pobres i desvalguts” i “mans unides que donen el que reben. Sempre més mans. Sempre més unides”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “la Jornada del malalt que s’escau el dia de la festa de la Mare de Déu de Lourdes, ens porta a reflexionar sobre l’atenció i la cura dels germans malalts, compromís fonamental del ministeri de Jesús”. Afirma que “els creients estem cridats a reflectir l’amor, la compassió i la misericòrdia que Jesucrist va ensenyar i practicar durant el seu ministeri terrenal” i ens proposa “10 principis fonamentals d’actuació que orienten l’amor cristià en situacions de malaltia”. Expressa que “la compassió i l’empatia són el cor de la cura cristiana del malalt” i que “estem cridats a acostar-nos als malalts amb cor compassiu i a fer-nos nostres les seves lluites, compartint-ne els dolors i oferint consol”. Ens proposa també “estar presents i acompanyar com a testimonis de l’Amor de Crist”. Considera que “l’oració és molt important en la cura cristiana dels malalts” i que “cal donar suport espiritual, nodrint la fe en moments d’aflicció i aportant fortalesa a la dimensió espiritual amb lectures bíbliques, reflexions espirituals i diàlegs sobre la fe, que poden oferir consol i esperança en moments d’abatiment”, així com “recórrer als sagraments, que són dons de gràcia i de guarició”. Manifesta que cal “respectar sempre la dignitat de la persona del malalt, valorant-lo com a imatge de Déu”, que cal “realitzar accions concretes que donin suport pràctic, encarnat, de l’Amor de Déu” i que cal “actuar en col·laboració amb els professionals de la salut, mirant d’integrar les cures espirituals i les medicinals”. Finalment, ens proposa “involucrar la Parròquia i la comunitat, ja que som un cos unit”, així com “vetllar per aportar l’esperança de la vida eterna que anhelem”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, parla de la festa de la Mare de Déu de Lourdes. Recorda que “fou l’any 1858 quan la Verge Maria s’aparegué per primera vegada a Bernardeta Soubirous”, que “des d’aquell dia, riuades i riuades de gent s’han acostat a aquella vall del Pirineu” i que “la nostra diòcesi, any rere any, s’hi fa present a través de l’Hospitalitat de la Mare de Déu”. Expressa que “l’experiència del pelegrinatge a Lurdes fa néixer, en el cor de molts, sentiments i vivències que perduren i marquen” i que “és de notar la gran riquesa de relacions interpersonals que s’hi fan presents, especialment entre els malalts i els seus acompanyants, que omplen el cor de joia i il·luminen el rostre amb una llum que fascina fins i tot els més escèptics”. Reconeix que “cal experimentar-ho per a poder-ho comprendre” i que “la dimensió relacional és una de les claus del pelegrinatge”. Afirma que “la dimensió relacional és constitutiva dels humans”, que “la vida de tota persona es realitza plenament en el dinamisme de les relacions socials, en l’amistat i en l’amor mutu” i que “per això mateix, no hi ha experiències més contràries a la nostra humanitat que les de l’abandonament i la soledat” i “experimentar-les és causa de dolor en el cor del qui ho sofreix”. Considera que “en la nostra societat acomodada hi ha molta soledat i abandó, especialment en el temps de la vellesa i de la malaltia”. Manifesta que “tenir cura dels ancians i malalts significa conrear les relacions, totes les seves relacions: amb Déu, amb els altres, amb la creació i amb un mateix”. Finalment, diu que “els cristians, doncs, som cridats enmig del nostre món a tenir cura dels germans, fent nostra la mirada compassiva de Jesús”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “tots els cristians estem cridats a celebrar i a viure el temps de Quaresma, període de preparació de la gran festa de la Pasqua del Senyor Jesús”, “també els malalts que, dins de la seva situació complexa, participen també del sentir de l’Església al ritme dels temps litúrgics”. Parla del temps de Quaresma, un temps que “prepara la festa central de l’any cristià, la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, durant quaranta dies escoltant la Paraula de Déu, celebrant els sagraments i participant de l’activitat caritativa de la comunitat eclesial”. Recorda que “les lectures bíbliques del proper dimecres ens animen a viure amb autenticitat la pregària, el dejú i l’almoina” i demana que “les practiquem de forma constant però sense ostentacions publicitàries i aparents davant dels altres, sinó amb l’absoluta convicció d’acomplir a la nostra vida els mandats de Crist”. Parla també dels malalts i afirma que “la comunitat eclesial treballa amb intensitat per atendre els malalts i les seves famílies durant tot l’any en la seva activitat ordinària”, però que “hi ha dues dates especialment significatives: la festa de la Mare de Déu de Lourdes i la Jornada del Malalt en el sisè diumenge de Pasqua”. Recorda que “a la nostra diòcesi comptem amb la institució de l’Hospitalitat de Lourdes, amb una Junta Directiva i membres voluntaris que amb entusiasme i generositat mantenen la proximitat amb els malalts i l’organització dels pelegrinatges, així com el record, els dies 11 de cada mes, d’una celebració a la Casa de l’Església”. Manifesta que “també comptem amb la Delegació de la Pastoral de la Salut que coordina l’atenció als malalts als centres hospitalaris i als diversos grups d’aquest sector pastoral que abunden en moltes parròquies”. Finalment, diu que “no podem oblidar la nostra gratitud als sanitaris i professionals que actuen en aquest món de la malaltia amb una dedicació admirable”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “un any més emprenem el camí apassionant de la Quaresma”, “apassionant” “perquè és el camí en el qual tota foscor es transforma en llum, tot sofriment en vida, tota soledat en amor”. Expressa que “sembla oportú que vegem la Quaresma com un camí de reconciliació”, “reconciliació” en sentit ampli, “en referència a un mateix, a la relació amb Déu, amb els altres, amb el món”. Afirma que “la reconciliació és una de les dimensions més importants del que anomenem “salvació”, l’obra que Jesucrist va realitzar en el món”. Explica que “portats per l’ànsia de reconciliació veiem que el primer pas quaresmal és adonar-se de “l’enemistat que potser manté cadascú amb si mateix”” i que “això és una realitat, encara que molts no ho vegin”. Considera que “el camí quaresmal ens crida justament a establir una certa distància i veure’ns sols envoltats de silenci” i que “quan no hi ha la possibilitat de dissimular, quan arribem a ser transparents a nosaltres mateixos, el més probable és que “no ens agradem tant””, sinó que “més aviat passarà que ocupen el primer pla de la nostra mirada els propis defectes i errors”. Finalment, diu que “solament adonar-se de la paraula de Déu, que ens diu alhora “aquest ets tu, però segueixo cridant-te a travessar el desert amb mi”, permetrà fer el primer pas cap a la reconciliació amb nosaltres mateixos”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que en el parenostre demanem «el nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui»”. Diu que “en moltes cultures el pa simbolitza l’aliment bàsic, allò que tota persona necessita des de la seva humanitat real i feble” i que “demanar-lo és la pregària dels pobres, d’aquells que se saben mancats d’allò més elemental”. Expressa que “si en les primeres pregàries del parenostre miràvem al cel per a conèixer les profunditats de la vida divina, ara, com a pobres que som, demanem a Déu que sigui ell qui ens miri, s’apropi a nosaltres i en tingui cura amb un amor maternal i tendre”. Afirma que “demanar el nostre pa de cada dia, implica que n’hi hagi per a tothom” i que “això ens converteix en ambaixadors de la cura divina per a tota la humanitat”. Explica que “el papa Francesc està posant el dit a la llaga i vol que cada vegada prenguem més consciència que som l’Església pobra per als pobres” i que es tracta de “captar el nucli del missatge evangèlic, on s’aprèn a saber que tot ho rebem de Déu i que som fraternitat compartint els béns materials i espirituals”. Demana que ens deixem “representar per aquell vailet que posa a disposició tot el que té, cinc pans i dos peixos, perquè el Senyor els reparteixi a la multitud”. Considera que el dia de la Campanya contra la fam en el món, “tenim una bona oportunitat per a fer-nos-hi més conscients” i que “necessitem aprendre la lliçó de la generositat, la lliçó de la fraternitat”. Finalment, diu que “compartir el pa de cada dia implica també tenir cura dels germans malalts, freturosos de la nostra ajuda i de la nostra companyonia” i que “el pa nostre s’adquireix compartint, donant i rebent, rebent i donant, en una simfonia amorosa que ens engloba i ens interpel·la a tots”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “un tema que ens preocupa molt com a comunitat cristiana és la crisi de la família” i que “sentim com creix el nombre de conflictes familiars, mentre que les ideologies dominants ataquen la institució familiar”. Expressa que “aquesta crisi afecta fortament la nostra societat, perquè la família és el lloc natural on creixem com a persones i on acollim els valors fonamentals que regiran les nostres vides”, que “a més, la família és una institució fonamental per a la vivència i transmissió de la fe”, que “ella és l’“Església domèstica”, l’àmbit on es transmet la fe en Jesús i es comença a viure en aquesta fe” i que “per això, la crisi de la família comporta una ruptura en la transmissió de la fe”. Afirma que el que podem fer és “recolzar i acompanyar les famílies que hi ha a les nostres parròquies”, de manera especial, “les famílies més joves que participen de la vida parroquial, facilitant-los l’acompanyament pastoral i espiritual que necessiten i també ajudant-los a l’educació dels fills”. Considera que també podem “treballar perquè hi hagi més coordinació entre l’escola, la parròquia i les famílies”, així com “mostrar la bellesa d’una vida matrimonial i familiar viscuda “en el Senyor”, per convidar altres persones a emprendre aquest camí sense por i viure la vida familiar segons l’Evangeli”. Manifesta que “ens pot ajudar la preciosa exhortació “Amoris laetitia”, del papa Francesc que tracta precisament “sobre la bellesa i l’alegria de l’amor conjugal i familiar””. Finalment, diu que “ens podem aliar amb tots els que defensen els valors de la família”, que “és important garantir, entre d’altres, una protecció social adequada, el dret a l’habitatge, el dret dels pares a ser ells els qui eduquin els seus fills o el dret al descans i al lleure” i que “en definitiva, com a societat i com a Església és urgent que apostem fort per la família”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell, Vic.