Els bisbes parlen de la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions

GIEC L’Església celebra el 21 d’abril, diumenge del Bon Pastor i quart de Pasqua, la Jornada Mundial de pregària per les vocacions i la Jornada de vocacions natives amb el lema 'Faci’s la vostra voluntat. Tots deixebles, tots missioners'. Aquestes jornades pretenen, d’una banda, suscitar en tots els joves la pregunta per la seva vocació i que la comunitat cristiana promogui les vocacions amb la pregària i l’acompanyament i, de l’altra, sostenir les vocacions que sorgeixen en els territoris de missió.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial de pregària per les vocacions, així com d’un bon pastor, d’un nou bisbe a Girona, de les festes de sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, de la Pasqua, de deixar-se fascinar per Jesús i de la formació per a la Litúrgia i des de la Litúrgia.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “tots nosaltres, tota la creació, som fruit d’una crida, la crida de Déu a existir, una crida d’amor a la vida”. Afegeix que “la crida de Déu va sempre unida a una  missió, a la realització d’un projecte que és també d’amor, una missió que va acompanyada de la seva benedicció”. Expressa que “en aquest quart Diumenge de Pasqua, diumenge del Bon Pastor, dia que l’Església celebra la «Jornada Mundial d’oració per les vocacions» podríem dir que és el dia de la crida de Déu a tota la creació, i especialment als homes per a dur a terme una missió en aquesta vida”. Considera que “la pregunta que ens hauríem de fer avui és: soc realment conscient de la crida que Déu m’ha fet? Soc conscient que he rebut una missió que només jo puc dur a terme?” i que la Jornada “vol fer-nos conscients d’aquesta realitat que ha de donar sentit a la nostra vida: soc fruit d’una crida d’amor”. Ens convida a preguntar-nos “«Què vols tu de mi, Senyor?»” i constata que “sigui quin sigui el camí que el Senyor ens proposa, la nostra resposta ha de ser també d’amor i de confiança”. Finalment, expressa que “el lema de la Jornada d’aquest any: «Faci’s la vostra voluntat» ens situa en aquesta confiança a exemple de Maria, la Mare de Déu, que va acceptar amb generositat els plans de Déu, la seva voluntat d’amor” i que “el lema té una segona part: «Tots deixebles, tots missioners» que concreta aquest designi de Déu sigui quin sigui el camí de la vocació al que hem estat cridats”, ja que “tots participem de la condició de deixebles i de missioners, perquè en qualsevol cas la vida no és per a nosaltres, és per a Ell i per als altres”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que el quart diumenge de Pasqua “preguem especialment per les vocacions al seguiment de Jesús, el Bon Pastor”. Reconeix que “habitualment sentim a dir que a les nostres diòcesis hi ha crisi de vocacions”, però considera que “el que hi ha a la nostra Europa occidental, no pas a altres llocs del nostre món, és una crisi en l’escolta i en la resposta generosa al Senyor”. Manifesta que “Ell no para d’adreçar-nos la seva crida a conèixer-lo, estimar-lo i seguir-lo” i que “Ell continua cridant-nos sempre a cadascú de nosaltres”, però que “potser degut a massa sorolls o bé perquè estem una mica sords, no sempre el sabem escoltar amb atenció. No sempre li responem amb joia i confiança. No sempre acabem de refiar-nos que quan li diem sí a la seva crida és quan som veritablement més lliures que mai”. Expressa que “«Ell, més que ningú, respecta la nostra llibertat, no s’imposa sinó que es proposa», tal com ens ho remarca el papa Francesc en el seu missatge per a la 61a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions”. Manifesta que “quan preguem el Parenostre i diem «faci’s la vostra voluntat», podem experimentar que és un goig immens ser deixebles missioners seus” i que “en aquest any 2024, dedicat de manera especial a la pregària en preparació del Jubileu de l’any 2025, som cridats a redescobrir el do inestimable de poder dialogar de tu a tu amb el Senyor, i en aquest diàleg d’amor invocar el do de vocacions santes”. Finalment, demana que preguem units al Pare que ens ajudi a fer la seva voluntat, cada dia, en cada moment, que mai no faltin joves que, reconeixent la crida de Déu, diguin, sense por: faci’s la vostra voluntat; i que la Mare de Déu ens enforteixi en el nostre compromís amb Ell i amb l’Església.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que Jesús en els seus discursos i amb les seves obres ens anà dient i demostrant què és un bon pastor i que “n’hi ha prou amb recordar el que Jesús va fer i fa per nosaltres per saber què significa un Bon Pastor”. Expressa que “un dels mitjans pels quals Ell es fa present en el nostre camí és el ministeri dels sacerdots” i que “avui la mera existència d’un bon pastor en la nostra Església és ja un signe de resurrecció”: “és un signe que Jesús Ressuscitat va pensar i pensa en nosaltres; és un signe que va cridar i continua cridant alguns dels seus deixebles, perquè tinguin cura del seu Poble en el seu nom”. Considera que “trobar entre nosaltres un bon pastor, significa que Jesucrist Ressuscitat segueix present i viu tenint cura de nosaltres en les persones dels pastors que Ell trià, cridà i consagrà” i que “l’existència de bons pastors en la nostra Església mostra que l’Esperit del Ressuscitat continua inspirant generositat i amor en cristians que han respost a la crida especial per al servei ministerial”. Afirma que “la trobada amb el Ressuscitat consisteix essencialment en la crida a creure, que Ell ens dirigeix a tots i cadascun, i la resposta personal de fe”, que “si hi ha sacerdots entre nosaltres és perquè Crist ressuscità i continua viu” i que “si continua viu, Ell continua estimant-nos en concret, com a Bon Pastor”. Recorda que “Jesús ens va dir que el tret que identifica al bon pastor és que dona la vida pels seus germans als quals serveix”. Finalment, diu que “el vertader signe de Resurrecció és el pastor que estima, com va fer el Ressuscitat: l’amor no va morir sinó que continua viu en el pastor, quan aquest arriba a lliurar la seva vida fins a l’extrem”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “a finals de febrer el papa Francesc va nomenar l’abat del Monestir de Poblet, fra Octavi Vilà Mayo, com a bisbe de Girona” i que “aquest IV diumenge de Pasqua dedicat a Jesús com el nostre Bon Pastor, diumenge dedicat també a pregar per les vocacions, serà ordenat bisbe i prendrà possessió canònica de la seu de Sant Feliu i de Sant Narcís en una celebració que tindrà lloc a la Catedral de Girona”. Expressa que d’ençà que va tenir coneixement del seu nomenament, se’n va alegrar moltíssim “perquè després de dos anys sense bisbe, finalment aquesta estimada diòcesi sufragània de la seu tarragonina ha estat proveïda del pastor que tant necessitava” i “perquè l’elegit és fill de Tarragona, de la nostra Església, i, a més, una persona d’unes grans qualitats humanes, intel·lectuals i eclesials, que ha exercit admirablement el càrrec d’abat del cenobi més important de la nostra arxidiòcesi”. Diu que “fra Octavi s’afegeix a la llarga llista de bisbes que han presidit la seu de sant Narcís”, que “Girona té una llarga història de fe cristiana” i que “com tota la Tarraconense, ha estat primer cristiana abans que catalana”. Manifesta que “la successió dels apòstols continua a casa nostra”, que “l’Església és un sagrament, un signe visible de la presència salvadora de Jesucrist en el món” i que “tan sols aquesta és la seva raó de ser”. Finalment, diu que “el bisbe, en l’exercici del seu ministeri, passa hores de tota mena”, que “també sofreix moltíssim en les dificultats”, però que pot dir que “sobretot en les hores baixes, l’Esperit irromp en el cor, no pas donant la solució als problemes, que és feina dels homes, sinó comunicant la seva llum i fortalesa”.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que “el proper dimarts celebrarem la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya i de molts altres llocs” i que “segons la tradició, sant Jordi va ser un valent cavaller que va patir el martiri al segle IV en temps de l’emperador Dioclecià”. Expressa que “la iconografia cristiana el representa com un cavaller que lluita contra un drac, símbol del mal” i que “aquest sant encarna valors que poden ajudar-nos a viure amb més intensitat la nostra vida cristiana”, que és “una opció de vida, un camí ple d’alegries, però també d’obstacles”. Afirma que “la figura de sant Jordi, el cavaller, ens recorda que aquest camí no és fàcil i requereix una força d’esperit constant”. Considera que “la vida cristiana és una lluita permanent”, però que “afortunadament, en aquesta lluita mai estem sols”, ja que “Jesús ressuscitat és amb nosaltres des del nostre naixement”, “sempre ens acompanya”. Manifesta que “Ell al nostre costat és protecció, alleujament i estímul per seguir avançant” i que “amb Ell sempre trobem una sortida quan les dificultats ens angoixen”. Recorda que “l’apòstol Pau ens aconsella que, en els mals dies, agafem les armes que Déu ens regala: el cinturó de la veritat, la cuirassa de la justícia, l’escut de la fe, el casc de la salvació i l’espasa de l’Esperit, que és la seva Paraula”. Finalment, demana que “preguem al Senyor, que, per intercessió de sant Jordi, ens protegeixi i vetlli per la nostra fe”, que “Déu ens concedeixi, en les nostres lluites diàries, les armes del perdó, la paciència i l’amor” i que “no ens oblidem de pregar per tots els qui el 23 d’abril celebren el seu sant i, especialment, pel papa Francesc (Jorge Mario Bergoglio)”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que la festa de la Mare de Déu de Montserrat és “una advocació molt estimada pel poble de Déu que pelegrina per aquestes terres” i que “és admirada pel conjunt de Catalunya en un any especialment emotiu, sobretot per l’aniversari de la seva Confraria”. Recorda que “enguany s’ha celebrat el 800è aniversari de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat”, que “d’aquesta important i única Confraria, amb seu al mateix santuari, hi ha delegacions a moltes poblacions”, que “a la nostra diòcesi es va implantar a la fi del segle XIX i ha tingut una forta presència eclesial a la ciutat de Lleida” i que “últimament, s’ha creat una nova delegació a la parròquia d’Aitona”. Comunica que “la Confraria de Lleida s’ha proposat un nou repte en la seva llarga marxa: restaurar l’altar de la Mare de Déu de Montserrat, situat en un lateral de l’interior de la catedral, el qual, després de més seixanta-vuit anys de la seva inauguració, presenta símptomes de deterioració i requereix una actuació urgent” i que “la Junta Directiva està molt il·lusionada en aquesta actuació imprescindible i ja ha sol·licitat l’ajuda econòmica dels seus socis per completar l’obra”, alhora que insisteix en “l’esforç de promoure i difondre la devoció a la Mare de Déu, demanant-li ajuda perquè tots els diocesans assoleixin una vida cristiana autèntica, coherent, fidel i solidària, segons el mandat del Senyor”. Finalment, diu que “com a bisbe, amb els sacerdots i els membres de la Vida Consagrada, farem el que pertoca i col·laborarem de manera entusiasta per aconseguir-ho en totes les nostres comunitats”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “la Pasqua és el nucli de la fe i el centre de tota la vida cristiana” i que “el sepulcre buit i les aparicions del Crist Ressuscitat, mostrant les seves ferides, són el fonament de la fe cristiana”. Expressa que “la fe és un encontre que canvia la vida, un esdeveniment transformador” i que “tot creient està cridat a redescobrir durant la Pasqua l’alegria de creure i tornar a trobar l’entusiasme de comunicar la fe”, “una fe professada, celebrada, viscuda i resada”. Constata que “cerquem renovar la nostra conversió perquè sigui ben autèntica i rejovenir el nostre testimoniatge, per ser més creïbles, amb un estil de vida que intensifiqui la caritat que neix de la fe en el Ressuscitat”. Considera que “si no professem amb valentia Jesucrist, ens convertirem en una ONG pietosa, però que no és l’esposa del Senyor” i que “si caminem, edifiquem i confessem sense la creu, no som deixebles del Senyor”. Recorda que “el Papa Francesc insisteix que “Crist és la referència fonamental, el cor de l’Església”” i expressa que “ens cal confiar en la misericòrdia infinita de Déu, la Roca que fonamenta la nostra esperança, i la biga mestra de la fe, sense “tenir temor de la bondat, de la tendresa”” i que “cal caminar junts, sense cansar-nos, en la confiança, en la tendresa i en la bondat”” i “apropar-nos a la gent, tenint cura dels més febles i necessitats”. Manifesta que “la Pasqua ens anima a caminar des del Crist Ressuscitat, essent testimonis del seu amor crucificat, tenint la mirada fixa en el seu rostre lluminós”. Finalment, demana que “no forgem estructures sense ànima sinó que cultivem una espiritualitat de la comunió que és do de Déu i és relació fraterna”, ja que “així serem l’Església que és expressió de l’amor concret de Déu en les més variades situacions de sofriment i d’indigència”, “una Església pobra, misericordiosa i missionera”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “temps a venir molts jo­ves expressaran el seu desencís perquè se’ls va negar la possibilitat de conèixer Jesús”, que “el silenci respecte a la fe cristiana és sorprenent” i que “encara ho és més quan aquesta és el fonament de la nostra cultura, donant fruit en tantes realitats positives”, però que “també és clar que, quan el fonament comença a perdre la seva con­sistència, moltes coses que donàvem per evidents es van desdibuixant”.  Expressa que “la fe en Crist, quan s’acull de veritat, fa néixer, al mateix temps, l’experiència del «nosaltres»”. Reconeix que “gran part del nostre jovent està allunyat de l’Església o en desconfia” i que “per a molts d’ells la seva posició respecte a la comunitat eclesial és conseqüència del desconei­xement de la fe cristiana; encara més, del mateix Je­sús”. Considera que “solament coneixen de l’Església el que apareix en els mitjans de comunicació, que només reflecteix una part de la realitat i, massa vegades, desdibuixada per interessos ideològics”. Afirma que “la generació jove ja no té, en relació al fet religiós, els prejudicis dels seus pares o avis” i recorda que “a aquests joves el papa Francesc en un missatge els diu: «Deixeu-vos fascinar per Jesús, plantegeu-li les vostres inquietuds fonamen­tals». Manifesta que “el desig de treballar pastoralment entre els infants i joves és gran en la nostra Església” i que “la joventut és el present i el futur de la societat i de l’Es­glésia”. Finalment, diu que “ajudar els joves a trobar-se amb Jesús, a fi que ell els pugui fascinar, ha de ser la nostra pregària i un dels nostres objectius evangelitzadors” i que “solament hom albira l’horitzó de l’esperança quan es troba amb Crist vivent en la seva Església”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que “el misteri de l’Eucaristia ha d’ocupar el centre de la vida de cada cristià i de cada comunitat, perquè és “la font i cimal de tota la vida cristiana””, però que “perquè això sigui així necessitem una formació litúrgica, que ens iniciï en el misteri eucarístic, en el llenguatge i els símbols que utilitza”. Recorda que “el papa Francesc va dedicar la Carta “Desiderio desideravi” (29-6-2022) a tractar el tema de la formació litúrgica del poble de Déu, que és essencial per comprendre la bellesa i la veritat de la celebració cristiana” i que “el Papa distingeix dos aspectes, que són complementaris: la formació per a la litúrgia i la formació des de la litúrgia”. Explica que “és important formar-se per a la litúrgia, per comprendre’n els símbols, el sentit teològic que té, la dinàmica dels ritus i el valor que tenen per a tots els àmbits de la nostra vida”, però que “tot això prepara i s’orienta a formar-nos sobretot des de la litúrgia, és a dir, la que rebem al participar en la mateixa celebració litúrgica, perquè la litúrgia, a través dels seus símbols i ritus, ens va formant: acompanyant-nos fins al Crist, a la trobada amb Ell, una trobada que ens va transformant”. Recorda que “en el seu escrit, el Papa insisteix en la importància de comprendre els símbols”, que cal “recuperar la capacitat de plantejar i comprendre els símbols de la litúrgia” i que “en aquest procés és important educar-nos per “adquirir l’actitud interior” que ens permet introduir-nos-hi i copsar-ne el significat i la força”. Destaca que el document diu que la millor pastoral és “situar la celebració de l’Eucaristia dominical al centre de la vida de la comunitat”. Finalment, diu que “el diumenge, abans de ser un precepte, és un regal que Déu fa al seu poble” i que “cada diumenge la celebració de la Missa ofereix a tota la comunitat la possibilitat de formar-se per mitjà de l’Eucaristia”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell, Vic.