(Obra Social 'La Caixa') Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i Sara Ayllón Gatnau, professora lectora al departament d’Economia de la Universitat de Girona, han presentat aquest divendres a CaixaForum Madrid el volum 40 de la Col·lecció d’Estudis Socials de l’Obra Social ”la Caixa”: Infància, pobresa i crisi econòmica.
L’informe analitza els efectes de la crisi en l’evolució de la pobresa infantil. Per fer-ho, l’estudi fa un diagnòstic exhaustiu de la situació de la infància a Espanya des de l’any 2004 fins al 2012 a partir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística.
Els factors estudiats i exposats tot seguit indiquen un procés d’empitjorament del benestar infantil causat pels problemes dels darrers anys en els mercats laboral i immobiliari.
Els infants triguen més a sortir de la pobresa
L’informe mostra una realitat més dura per als nens que per a la resta de la població. El nombre de nens que cauen en la pobresa no tan sols és més gran, sinó que la probabilitat de romandre en aquesta situació és cinc punts percentuals més alta entre la població infantil. Conèixer la dinàmica de la pobresa és important per al bon disseny de polítiques que la combatin. Un estudi d’aquesta dinàmica ens indica que el percentatge de nens que en algun moment estan afectats per la pobresa és del 44%, si prenem un període d’anàlisi de quatre anys.
Sobre l’entrada a la pobresa, l’estudi assenyala que un de cada tres nens que no estava en situació de pobresa però tenia ingressos molt propers al llindar, va caure en la pobresa l’any següent. D’altra banda, el 16% de llars havien entrat en situació de pobresa tot i tenir uns ingressos equivalents que l’any anterior gairebé doblaven el llindar.
També són alarmants les xifres que fan referència a la permanència. Set de cada deu nens pobres a Espanya es troben consecutivament en la pobresa any rere any. Així mateix, un de cada cinc nens viu en la pobresa almenys tres de quatre anys estudiats i un de cada deu menors (aproximadament 840.000 el 2012) viu en pobresa crònica, és a dir, passa tot el període analitzable (quatre anys) per sota de la línia de pobresa.
Pel que fa a la sortida de la situació de pobresa, el 44% d’infants que han aconseguit sortir-ne tenien uns ingressos equivalents l’any anterior a la transició que se situaven entre el 50% i el 60% de la mediana, és a dir, molt a prop del llindar de pobresa. Només un 19% dels menors que van deixar de ser pobres procedien d’una situació de pobresa severa, és a dir, amb ingressos equivalents inferiors al 30% de la mediana.
L’estudi cita els acadèmics que afirmen que viure els primers anys en la pobresa té greus conseqüències per al desenvolupament d’un infant, però ho són encara més quan això esdevé un problema crònic. La pobresa provoca que els nens creixin en una societat més desigual, dificulta la mobilitat social i deteriora la igualtat d’oportunitats, i tot plegat alimenta el cercle intergeneracional de la pobresa. Pobresa monetària i privació material s’associen sovint a més abandonament escolar, pitjors resultats educatius i menys aptituds cognitives, així com menys activitats extraescolars.
Adolescents: el risc més alt entre la població infantil
La taxa de pobresa relativa infantil –així com la seva intensitat i severitat– és molt superior a la del conjunt de la població, és a dir, els nens pobres són més pobres que el conjunt de la població pobra espanyola.
Però la situació no és nova ni està només lligada a la crisi: el 2004 la taxa de pobresa infantil ja era del 25,4%, de manera que a Espanya un de cada quatre nens vivia amb rendes equivalents per sota del llindar de pobresa. La recessió no ha fet sinó empitjorar la situació, fent pujar més de dos punts percentuals el risc de pobresa entre el 2009 i el 2012 fins al 28,9%. Les dades presentades la setmana passada de l’Enquesta de Condicions de Vida de 2014 (que té en compte els ingressos de 2013) mostren que el risc de pobresa infantil entre els menors de 16 anys ha continuat augmentant fins al 30,1%, de manera que és 7,9 punts més alt que el del conjunt de població (22,2%).
El volum número 40 de la Col·lecció d’Estudis Socials de l’Obra Social ”la Caixa” indica que el risc de pobresa infantil s’incrementa linealment amb l’edat dels nens: els del grup d’edat fins a dos anys són els que es caracteritzen per una millor posició econòmica dins la població infantil, mentre que en l’etapa de 14 a 17 anys els nens disposen de menys recursos monetaris.
El risc de pobresa entre els nens de 6 a 9 anys és del 28%, el del grup entre 10 i 13 anys, del 32%, i en el cas dels adolescents puja fins al 34%: més de tres de cada deu nens espanyols de 14 a 17 anys viuen sota el llindar de pobresa. Aquesta situació és especialment greu, ja que els adolescents representen el 23% de la població infantil. L’estudi conclou que aquest grup és el menys beneficiat de les polítiques familiars.
Entre la població adulta, els joves són els qui han vist com la seva situació empitjorava més els darrers anys. Si bé en l’etapa de creixement econòmic eren els més grans de 64 anys els que patien el risc de pobresa més elevat, a partir de 2008 la situació va canviar i aquest grup va passar a ser el dels infants, seguits pels joves de 18 a 29 anys.
Més pobresa entre els fills d’aturats i d’immigrants no europeus
L’estudi analitza quins són els grups de risc dins la població infantil. Més enllà dels adolescents (34% de risc de pobresa), les dades de les famílies nombroses també són alarmants, amb un 42% de risc de pobresa si tenen tres fills i un 60% si en tenen quatre o més. De la mateixa manera, la crisi va empitjorar la situació de les famílies monoparentals, especialment les d’un o dos nens, entre les quals el risc de pobresa és del 33% i el 43%, respectivament, un risc superat pels nens amb almenys un pare d’origen no europeu (50,4%).
Els fills de pares aturats també mereixen una atenció especial a l’estudi. En només vuit anys les taxes d’atur s’han doblat i, en alguns grups d’edat (25-29 anys i 40-44 anys), fins i tot s’han triplicat. L’informe destaca l’important augment de nens pobres que viuen amb tots dos pares aturats, ja que han passat de representar el 15% de la població infantil pobra al 25%. En definitiva, un de cada quatre nens pobres a Espanya viuen amb tots dos pares fora del mercat laboral.
Com es podia esperar, les llars on cap membre de la família treballa són les que tenen més risc de pobresa: en el cas que el nen visqui amb tots dos progenitors i cap dels dos treballi, el risc és del 69%. En llars monoparentals on el progenitor no treballa, és del 54%.
En les famílies en què només treballa un dels dos progenitors, el risc de pobresa és del 34%, mentre que les llars monoparentals on el progenitor treballa tenen un risc de pobresa del 30%.
Els infants pobres són cada cop més pobres
L’estudi analitza la gravetat de la situació dels nens pobres. Queda clar que no és tan sols que el nombre de nens que avui viuen per sota del llindar de pobresa a Espanya sigui més gran per comparació al conjunt de la població, sinó que també la seva situació és més greu, ja que amb la irrupció de la crisi econòmica les seves rendes cada cop estan més allunyades de la línia de pobresa.
De fet, entre els anys 2004 i 2012 la taxa de pobresa severa de la població infantil va passar del 6% al 10%. Segons els resultats, doncs, el 2012 un de cada deu nens a Espanya vivia per sota de la línia de pobresa severa del 30%, és a dir, que comptaven amb ingressos equivalents inferiors al 30% de la mediana. Això vol dir, per exemple, que vivien amb menys de 391 euros al mes en una llar monoparental amb un fill menor de 14 anys o bé menys de 632 euros al mes en una llar on una parella conviu amb dos fills menors.
El pes de les despeses de l’habitatge
L’informe dedica un capítol sencer a parlar de la problemàtica de les despeses d’habitatge a Espanya i com aquestes empobreixen moltes famílies amb nens. La hipoteca, el lloguer o, simplement, les despeses corrents de llum, aigua i gas s’han convertit en un veritable obstacle per al benestar de moltes famílies. Podem considerar que 420.000 nens més es troben en la pobresa a causa de les despeses d’habitatge.
L’estudi apunta que són els nens que viuen en un habitatge de propietat els que tenen menys risc de pobresa entre el conjunt de nens. De fet, resulten alarmants les elevades taxes de pobresa en llars que viuen de lloguer. Pràcticament 1 de cada 2 menors espanyols que vivia en règim de lloguer el 2012 era pobre, un risc especialment preocupant si tenim en compte que aproximadament el 15% dels infants espanyols viuen en un habitatge de lloguer. La pràctica inexistència de polítiques d’ajuda a l’habitatge a les quals recórrer en cas de necessitat, la falta de lloguers socials i l’escassetat d’habitatges de protecció oficial expliquen en bona mesura aquests resultats.
A més, cal considerar que l’evolució del preu del metre quadrat d’habitatge lliure (que es va doblar entre 2000 i 2005) no es correspon amb l’evolució dels salaris. A aquesta situació hem d’afegir l’accés creixent que van tenir moltes famílies a la propietat del seu habitatge en l’etapa anterior a l’esclat de la bombolla immobiliària. Es calcula que per al 50% de nens espanyols les quotes de la hipoteca són superiors al lloguer que s’imputa a la seva llar, la qual cosa els empobreix.
Així mateix, l’informe analitza el nivell de privació material que pateixen els infants. A més d’explicar que entre el 2% i el 3% de nens no poden permetre’s menjar proteïnes un cop cada dos dies, l’estudi aprofundeix en algunes privacions produïdes en el marc de l’habitatge. Per exemple, un 10% de nens viuen en una llar que ha hagut d’ajornar el pagament de les factures d’aigua, llum o gas i un 8% en una família que no es pot permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adient a l’hivern.
A més, quatre de cada deu llars amb nens no poden marxar de vacances una setmana l’any i el 43% no té capacitat d’afrontar despeses imprevistes. En aquest període, però, ha baixat la percepció d’estar afectats per problemes de contaminació, sorolls o delinqüència, una cosa que podria indicar que en èpoques de dificultat econòmica les famílies atorguen menys importància a aquests factors. Gairebé la meitat de la població infantil pateix almenys una carència relacionada amb la llar.
Mesures contra la pobresa infantil
Com que el problema ja existia abans de la recessió –Espanya ja encapçalava el rànquing de països amb més pobresa infantil de l’entorn europeu en època de creixement–, l’autora conclou que la causa última de la pobresa infantil a Espanya són les característiques estructurals, institucionals i del mateix model de creixement, i denuncia la manca d’una veritable política familiar que compensi les llars en moments de dificultats econòmiques. Avui, Espanya és el segon país de la Unió Europea amb una taxa de pobresa infantil més alta, només per darrere de Romania.
L’informe conclou que l’actual disseny del sistema de prestacions és més capaç de reduir la pobresa entre els adults que entre els menors. En aquest sentit, les prestacions d’atur, com a estabilitzador automàtic, han aconseguit reduir la pobresa entre els nens durant la crisi, però no han estat suficients ni de bon tros per compensar la pobresa generada per la manca de feina dels pares.
L’estudi aprofita per analitzar les conseqüències de tres tipus d’ajudes monetàries contra la pobresa entre els nens: una ajuda universal a totes les famílies, una de condicionada a la renda i una altra condicionada al tipus de família. Es tracta de petits exercicis d’estàtica comparativa que mostren com podria canviar la taxa de pobresa infantil aplicant les diferents polítiques, si bé l’autora admet que algunes d’aquestes ajudes tindrien un cost molt elevat per al sistema.
Ajuda universal: L’estudi ha permès comprovar que, si parlem d’una ajuda universal, caldria un import de 2.500 euros a l’any per infant per situar la prevalença de la pobresa infantil per sota de la mitjana de la Unió Europea. Això implicaria que el pressupost dedicat a la funció “Família i fills” s’hauria de multiplicar per 1,4.
Ajudes condicionades a la renda: Així mateix, una ajuda de 1.000 euros l’any per nen, destinada a les llars actualment pobres, permetria treure 400.000 nens de la pobresa. Aquesta ajuda representaria aproximadament el 0,9% de la despesa social.
Ajudes condicionades al tipus de família: Les dirigides a famílies monoparentals o nombroses no són gaire costoses quant a recursos i redueixen considerablement el risc de pobresa del col·lectiu al qual van destinades, però són menys efectives a l’hora de reduir la taxa global de pobresa infantil.
En qualsevol cas, l’estudi dóna elements per al debat i l’autora estima necessària una reforma urgent de les prestacions socials destinades als nens, tot apuntant, per exemple, que Espanya és un dels pocs països europeus sense una prestació universal per fill a càrrec. Els infants no poden canviar la seva pròpia situació i, per tant, es remarca la importància d’oferir-los una protecció més gran que als adults.
CaixaProinfància: més de 242.000 infants atesos
CaixaProinfància, el programa d'atenció a la infància en situació de pobresa i exclusió de l'Obra Social ”la Caixa”, ha arribat a més de 242.000 nens i les seves famílies des de la seva posada en marxa, l'any 2007. La iniciativa, que s'adreça a llars amb fills de 0 a 16 anys en situació de vulnerabilitat, busca trencar el cercle de la pobresa hereditària, amb l'objectiu de garantir que, malgrat les dificultats, aquests nens tinguin la porta oberta a un futur millor i gaudeixin de les mateixes oportunitats que els altres.
La voluntat de CaixaProinfància és oferir una atenció integral, continuada i de llarg recorregut per evitar la cronificació de les situacions de pobresa i exclusió social. L’Obra Social ”la Caixa” ha destinat 310 milions d'euros al desenvolupament del projecte a les principals ciutats espanyoles.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.