(Glòria Barrete –CR) De l'acollida a través d'una xarxa de ciutats-refugi europea a tanques amb ganivetes i gasos lacrimògens per evitar que creuin fronteres. El drama del refugiats omple diàriament els mitjans de comunicació amb informació sobre la crisi migratòria que viu el continent. La majoria, escapa de la guerra de Síria, de les bombes diàries, de la manca d'oportunitats i de la por constant a la mort. Molts es queden, entre ells, els Maristes Blaus. A través del correu electrònic hem tornat a contactar amb els perquè ens parlin d'aquest moment des del lloc d'orígen dels refugiats, completant el que ens explicaven fa un any.
"En primer lloc, la pregunta que em ve al cap és: per què hi ha refugiats?", pregunta el germà marista blau George Sabé, "perquè hi ha una guerra prefabricada a l'exterior de Síria, imposada pels governs occidentals, fomentada i preparada des de fa anys sota l'eslògan de la 'primavera àrab' que volia imposar al món àrab 'la democràcia'". "Amb molta llàstima", afirma Sabé, "no hi va haver democràcia però sí guerra, destrucció, por, morts, economia paralitzada, embargament, milícies estrangeres, tot un arsenal d'armes, matances, robatori d'indústries...".
Els Maristes blaus, al peu del canó
Tot aquest complex entramat de causes ha produït refugiats, "tant a l'interior com a l'exterior del país", recorda Georges Sabé, "Europa està tancant les seves portes i permetent així a les màfies de l'altra banda fer pagar milers d'euros per traslladar a aquells que volen arribar al continent europeu". Sabé no vol oblidar-se de la gent de Síria: "s'ha de saber que a Síria queda molta gent patint, i és aquí on estem portant la nostra missió els maristes blaus".
Nabil Antik, marista blau a Síria, enumera les carències i perills que viuen diàriament els habitants sirians: "Alep està mancada d'aigua i els alepins han passat molta set i molta calor aquest estiu. No a causa de la sequera o del baix nivell a l'Eufrates. L'estació de bombeig existeix, no ha estat destruïda. Estem a mercè de les bandes armades que han decidit deixar-nos sense aigua -amb 40 graus a l'ombra- durant moltes setmanes. Les cues són molt llargues davant les aixetes alimentades pels pous existents en els jardins públics, esglésies i mesquites, per poder omplir llaunes o ampolles.
Aquesta dura realitat ha fet, acompanyat dels bombardejos, que molts sirians fugin cap a Europa. "Per què els governs imposen que els refugiats creuin perills per salvar la seva vida?", denuncia Sabé, "moltes vegades arriben sense documentació i de vegades moren... no s'ofereixen les possibilitats a les famílies que es presenten als consolats". Per altra banda, tant Sabé com Antik posen la vista en la destrucció del patrimoni històric i en la massiva davallada de cristians al país: "A la meva ciutat, Alep, queden uns 30.000 cristians, quan abans érem més de 250.000".
Un tema de dignitat
"El tema dels refugiats no és un tema polític ni de maniobra, és un tema de dignitat humana, no són números, no se'ls pot tractar amb indignitat", alerta Sabé. "Els refugiats són sobretot persones que ho han perdut tot, són persones ferides, persones que busquen pau, una feina, una educació".
"És necessari que escolteu els seus patiments i els perills que afronten per passar clandestinament a Europa", demana Nabil Antik, "podeu al·legar que es poden quedar a casa, però casa seva és l'infern, és el caos, és la mort. No són immigrants com us agrada anomenar-los per alleugerir la vostra consciència, són refugiats". "Si els refugiats us molesten, penseu detingudament en això la propera vegada abans que es desencadeni la guerra".
Antik també denúncia la inoperància i desmobilització de la gent: "Aquestes persones prefereixen quedar-se a casa i mantenir la seva dignitat; no podem oblidar els milers de refugiats que han mort ofegats. Us indigneu només quan els vostres mitjans de comunicació us mostren la imatge punyent del petit Aylan a una platja de Turquia. Cal fer-ho abans, morir al mar s'ha banalitzat!"
Davant d'aquest drama Georges Sabé reclama: "Un ha de preguntar-se: Jo era refugiat i em vau.....".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.