"Per guanyar el darrer combat ens cal tenir les mans plenes de llum, d’amor i de tendresa”. És el missatge que el capellà i exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Lluís Hernández va deixar escrit per ser llegit el dia del seu funeral. Aquí podeu llegir aquest text que a més d’un comiat és un reflexió sobre la mort, que convida a afrontar sense defugir-la i sense por. El recordatori que s’ha repartit als assistents al funeral també l’havia preparat ell.
El meu darrer missatge
Benvolgudes amigues i amics, estimada família, que us heu aplegat a l'entorn del meu cadàver: gràcies per la vostra commoguda presència.
Tal com va deixar escrit Groucho Marx a l'epitafi de la seva tomba, jo també us dic el mateix: "Disculpeu-me perquè no m'aixequi".
Malgrat aquesta circumstància que m'obliga a haver d'estar ben mort ajagut, abans d'acomiadar-me definitivament de tots vosaltres, sí vull dir-vos alguna cosa.
Els llaços de família o d'amistat que al llarg de la meva vida he compartit amb vosaltres, són més forts que la mort i, fins i tot, van més enllà de la frontera on s'acaba la vida. Tant és així! Que sou aquí per acomiadar-vos de mi i donar-me l'últim adéu.
Us veig a tots, plorosos i entristits per la meva definitiva partença. En veure les vostres llàgrimes, jo també em sento emocionat commogut per l'amor i gratitud que em manifesteu.
Tanmateix, us dic: Per favor, no ploreu més! El nostre adéu no és un adéu per sempre. Algun dia, si Déu vol, ens tornarem a trobar i el vostre dol d'ara es transformarà en dansa joiosa pel feliç retrobament que haurà d'esdevenir-se. A més, prefereixo el vostre amor i el vostre record més que no pas les vostres llàgrimes. És l'últim favor que us demano.
En aquests moments m'agradaria dir-vos moltes coses. Però, potser, davant la mort, és millor el silenci o, si més no, una mica de música suau que us consoli, tot invitant-vos a la reflexió del misteri que la mort representa.
Perquè la mort, a més de ser un problema sense solució, és també un misteri. I davant el misteri sols hi cap l'acceptació o el rebuig. Rebutjant-la, no l'evitareu pas. Per tant, des de la meva experiència personal, us invito a acceptar-la amb naturalitat i confiança, perquè la mort és una etapa indefugible de la vida.
Tal vegada, pel fet de ser la darrera etapa que hem d'afrontar, a tots ens produeix temor. Jo ja l'he passat aquest temor i, per això us dic: No tingueu temor a la mort; no us ha de passar cap mal. Ben al contrari, la mort és sovint un alliberament de tots els dolors sofriments físics de la malaltia o dolència que ens ha conduït a ella.
Com diu el salm bíblic que jo he recitat en vida infinitat de vegades: "Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal".
I si jo no tinc por d'haver mort, no creguéssiu pas que he estat molt valent. Ben al contrari, jo he estat un home feble com vosaltres. Simplement us diré, perquè ho tingueu molt present, que quan la fe cristiana il·lumina la vida d'un creient, la por s'apaivaga i quasi desapareix.
Jesucrist ha ressuscitat! i aquest esdeveniment, únic i singular, no l'afecta sols a Ell, sinó que ens afecta a tots nosaltres, perquè amb la seva mort destruí la nostra i amb la seva resurrecció ens ha donat la vida per sempre. Això és el que jo he cregut des de petit i durant tota la meva vida. Aquest és, doncs, el meu testimoni i l'única herència que us deixo.
És ben cert que me'n he anat. El Senyor m'ha cridat, perquè ha arribat l'hora de la meva partença. Però no vull que penseu que me'n vaig al món de les tenebres i de l'oblit. Ben al contrari, me n’he anat al Regne de la llum, de l'alegria i de la pau. Allà no hi ha mai nit, ni sofriment ni malalties ni llàgrimes. Allí sols hi ha vida, plena i a dojo, perquè és la casa de Déu, on –gràcies al seu amor– tinc l'esperança d'entrar-hi. M'agradaria que també un dia, vosaltres hi poguéssiu entrar. En això no tinc pressa. Sabré esperar el temps que calgui.
Penseu que per guanyar el darrer combat, ens cal tenir les mans plenes de llum, d’amor i de tendresa.
Us estimo a tots; us recordaré sempre. Espero que també vosaltres us recordeu de mi, perquè allò que no es recorda, no és mai ni viu ni vivent.
Pregueu per mi. Amén.
Lluís Hernández (1936-2015)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.