(Maristes) Els propers dilluns i dimarts el Monestir de les Avellanes acollirà la sisena edició de les Jornades internacionals sobre història de l’Església i la religiositat, que enguany estudiaran les creences a l’edat mitjana des de l’òptica de l’ortodòxia i l’heretgia.
La trobada científica analitzarà l’existència de creences alternatives durant l’edat mitjana, considerades herètiques, així com les formes de combatre-les per part de les autoritats eclesiàstiques. Alguns dels màxims especialistes en la matèria parlaran de l’ortodòxia i l’heretgia, a partir d’exemples com els càtars i la bruixeria, abordant-ho des de disciplines com la filosofia, la història, l’art o la religió.
En el cas específic del Monestir de les Avellanes cal dir que a l’entorn de la veneració de la figura del fundador, Joan d’Organyà (segle XII) s’hi podrien ocultar pràctiques paganes no acceptades pel Vaticà. En època medieval es documenta la veneració al crani del fundador, que popularment prengué el nom de Sant Cap. Aquestes pràctiques, probablement d’arrel pagana, foren assimilades pel cristianisme, tot convertint el fundador en sant popular i emprant les seves restes com a relíquies.
Les sisenes jornades complementaran el seu programa amb activitats de divulgació científica, vinculades al tema d’estudi. Aquest any es farà el IV Sopar Medieval amb el títol 'Cuinar entre el cel i la terra', el concert nocturn al claustre amb el grup lleidatà Karregades de romanços i la visita guiada a Àger, tot resseguint la petja ortodoxa i heretge a la Noguera.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.