“L'analfabetisme religiós converteix els nostres alumnes en analfabets culturals”

Arquebisbat de Tarragona Després de quinze anys com a Inspector d’Educació, fa tres anys que es va jubilar i, des d’aleshores, presta el seu servei a l’Església com a responsable dels temes d’educació a l’arxidiòcesi de Tarragona, primer com a director del Secretariat diocesà de l’ensenyament i l’escola cristiana i ara al capdavant de la Delegació diocesana per a l’educació. A més, Rafael Muñoz, des del passat mes de juliol, és el coordinador del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC). En l'entrevista de l'arquebisbat de Tarragona, parla de la classe de religió, del treball de pastoral als centres cristians i del nou càrrec al SIERC. “L'analfabetisme religiós converteix els nostres alumnes en analfabets culturals”, diu.

Nascut a Tortosa l’any 1955, Rafael Muñoz és casat, pare de dos fills i una filla i avi de dues netes. Ha dedicat la seva vida al món de l’educació, donant classes durant 46 anys en escoles i instituts de Catalunya i Euskadi, en centres de formació laboral i sindical, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a la Universitat Rovira i Virgili i a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós.

Quina és la presència de l’Església catòlica a l'arxidiòcesi de Tarragona en l’àmbit educatiu?

Tenim 30 escoles concertades cristianes, 24 de diferents congregacions religioses i 6 diocesanes, que escolaritzen al voltant de 20.000 alumnes. Als centres públics hi tenim 150 professors de religió catòlica que, en molts casos, han de cobrir diverses escoles i instituts, ja que l’assignatura s’ofereix en 174 centres. Des de l’INSAF s’ofereix la formació eclesiàstica per a obtenir la DECA (Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica) que és requisit indispensable per ser docent de l’assignatura de Religió i Moral Catòlica. També una part d’aquesta DECA s’està impartint a la URV adreçada als estudiants dels diferents Graus de Mestre.

Quins són els principals objectius i reptes que es planteja al capdavant d’aquesta nova Delegació?

La Delegació continua mantenint les competències del fins ara Secretariat de l’ensenyament i l’escola cristiana, on jo ja exercia com a director. La inclusió ara de l’INSAF, la Fundació Sant Fructuós — Escoles Diocesanes, i l’atenció a la pastoral universitària, són la novetat; i relativa, ja que en aquests tres anys la meva col·laboració amb l’INSAF i amb la Fundació Sant Fructuós ha estat intensa i planificada. Amb l’Institut, perquè és l’alma mater que alimenta la formació intel·lectual i eclesiàstica dels nostres mestres i professors i amb la Fundació, perquè estatutàriament jo ja formava part del seu Consell de Direcció i del Patronat. La pastoral universitària serà el major repte.

Els principals objectius pels pròxims anys són la creació del Consell de Delegació, la formació permanent del nostre professorat (a través de l’ INSAF i de jornades de bones pràctiques) i sobretot, i en clau sinodal, l’establiment i manteniment de connexions i xarxes amb parròquies i professorat de Religió, Unitats pastorals, escoles cristianes i amb les altres delegacions diocesanes. La base la trobem en dos documents: El Pacte Educatiu Global del papa Francesc i La identitat de l’escola catòlica per a una cultura del diàleg de la Congregació per a l’Educació Catòlica, de la Santa Seu.

Com s’hauria de treballar la pastoral als centres cristians per tal que el missatge de Jesús arribi als alumnes?

Primer, posant Jesucrist al centre de la concepció de la realitat i practicant el diàleg entre la raó i la fe per obrir-se a la veritat. Un centre cristià ha de ser “comunitat” impregnada de l’esperit evangèlic de llibertat i caritat, que forma i s’obre a la solidaritat i ha d’estar arrelat en principis evangèlics que són, alhora, «normes educatives, motivacions interiors i metes finals». Si des de petits, com diu Javier Alonso, se sembra la fe en els nens i es cuida durant tot el seu procés escolar, segurament tindrem joves disposats a viure-la amb responsabilitat.

Les nostres escoles disposen d’infinitat de recursos i materials per fer una bona pastoral. De fet, només treballant a fons les encícliques Laudato si’ i Fratelli tutti veuríem que podem proposar l’evangeli en àmbits com la integritat moral, el compromís amb els altres, la consciència ecològica, el treball per la pau, la lluita per la justícia, la sensibilitat artística, l’amor per la mateixa cultura, entre altres. Caldrà potenciar, a més, la figura dels mossens a les escoles perquè esdevinguin autèntics acompanyants espirituals de la comunitat.

Com a coordinador del SIERC, quina és la situació actual de l’assignatura de religió catòlica?

Sincerament, molt preocupant. Els centres públics de Catalunya tenen xifres cada cop més baixes d’alumnat que cursa l’assignatura, en molts casos per sota del 20 %. De fet, inclús sumant els alumnes dels centres cristians que reben ensenyament de religió a l’aula, el percentatge està per sota del 50 %. Tampoc ens ajuda molt la legislació educativa que, tot respectant l’establert als tractats amb la Santa Seu i a la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, continua sense recollir la dimensió espiritual com a part fonamental de l’educació integral de l’alumnat. És curiós que, en aquests moments, nosaltres hem sigut capaços de redactar uns nous currículums de Religió, demostrant que Evangeli i pedagogia poden anar de la mà en el context competencial de la LOMLOE i, tanmateix, tenim la percepció que una part de la nostra societat, inclús dels mateixos creients, pensen que la religió és catequesi i que, com a tal, hauria d’estar fora de les aules.

Ens toca la dura feina d’explicar què és el que fem. La nova arquitectura curricular té un to humanista en un marc d’autonomia pedagògica dels centres. El nostre currículum posa èmfasi en la formació integral de l’alumne i en els trets del perfil de sortida de l’Ensenyament Bàsic que es concreten en els descriptors operatius del marc competencial europeu.

En una societat on cada vegada hi ha més desconeixement sobre les nostres arrels cristianes, quina és la importància de l’assignatura de religió catòlica?

El fet real és que el nostre professorat de Religió col·labora solidàriament i a favor del bé de l’alumnat en el desenvolupament competencial de la resta de sabers en les escoles i instituts d’arreu de país. Sense la Religió a l’escola ens empobrim no només com a persones, sinó també en la qualitat d’una societat que hauria de tenir la capacitat de diàleg i d’escolta. D’altra banda, l’analfabetisme religiós, propiciat pel mateix sistema educatiu en no oferir una alternativa de cultura religiosa, converteix a la majoria dels nostres alumnes en analfabets culturals. ¿Com podem entendre la nostra cultura, els nostres valors, la mateixa història de Catalunya, d’Europa, sense conèixer el nostre genoma cultural, que no es pot explicar sense la referència al Cristianisme?

En fi, el camí és llarg, però no perdem l’esperança. No tot és culpa de les administracions. Recordem que són les famílies les que han d’exercir el seu dret a que els seus fills i filles rebin aquest ensenyament religiós, tant en els centres públics, com en els privats. No fer-ho és privar-los de gaudir de la seva part d’herència cultural i espiritual.