L’Ametlla de Merola, la parròquia amb olor de colònia

Víctor Rodríguez –CR Les ribes del Llobregat estan farcides de colònies industrials més que centenàries que conformen un petit seguici de viles que deuen el seu origen a la necessitat de l’aigua com a força motriu. D’entre tot aquest rosari industrial, ressalta la bonica colònia de l’Ametlla de Merola, situada a tocar de Navàs i a l’inici de la comarca del Berguedà. Poques colònies i viles deuen tenir tant orgull com aquesta població que no arriba a les 200 ànimes que hi viuen permanentment, però que és coneguda per la seva vitalitat sociocultural.

El motiu d’aquest article no és pas parlar de la colònia sinó de la seva església parroquial que rellueix gràcies a l’estima de la seva gent. Els seus fidels, conscients del petit tresor que tenen, s’han organitzat per ensenyar-la voluntàriament els diumenges en acabar la missa de les 10:30 h que oficia mossèn Antoni Quesada, el rector de Navàs i també de l’Ametlla.

Acabada la missa, pels volts de quarts de dotze, l’església pot visitar-se de la mà de la gent que se’n cuida i que ha participat en l'ofici. Aquest temple, que es començà a construir el 1875 i va acabar-se el 1882, està dedicat a Sant Mateu, nom del fundador de la colònia, l’industrial Mateu Serra.

Per això al centre de l’altar llueix la figura del titular entre dos altres sants: Sant Antoni i Sant Jaume, curiosament els noms dels dos fills del fundador. Al centre, sobre el sagrari, obra d’un fuster artesà de l’Ametlla, hi ha, bellament il·luminada, la Mare de Déu de Merola, una bonica reproducció obra de l’escultor Ramon Majà.

L’Àngel Vilà i l’Enric Escudé, els dos guies d’avui, són dos veterans veïns memòria viva de la parròquia i de l’Ametlla, que expliquen tots i cadascun dels detalls amb l’orgull de qui s’ho estima de debò i que ha viscut i fet bona part de la seva història.

La singularitat de la visita comença a la part esquerra del creuer, on des de fa uns mesos hi ha una petita exposició d’objectes litúrgics degudament explicats i exposats per donar a entendre la vida parroquial de l’Ametlla de Merola. El tàlem de Corpus, roquets i casulles rectorals, una matraca de Setmana Santa que es feia servir quan les campanes emmudien, els estendards de les diferents seccions i grups parroquials com els Lluïsos o les Filles de Maria o bé els harmòniums que han posat les notes als cants dominicals durant anys.

Calzes, patenes, encensaris i objectes dels escoltes de l’Ametlla conformen aquesta petita exposició tan senzilla com singular. I és que aquests objectes presents en bona part de les esglésies del país, adormits en sagristies i golfes, a l’Ametlla els han volgut despertar i treure a la llum per donar-los a conèixer i explicar-los mitjançant anècdotes i records viscuts en primera persona.

A part, actualment s’està escrivint un llibre sobre la història de l’església i de la colònia, una publicació que veurà la llum pròximament i que ben segur servirà per servar tots aquests records d’un temple amb quasi 150 anys d’història.

Pregunto per una escala que hi ha en una capella lateral del presbiteri. "Això no ens fa molta il·lusió d’ensenyar" és la resposta de l’Enric. I és que aquesta escala condueix a una porta lateral del temple que dona al carrer de sota. La feien servir els amos de la colònia per anar a missa directament i no barrejar-se amb la resta de treballadors i fidels, car la família de Mateu Serra tenia entrada i espai propi dins l’església com qui té una llotja al Liceu o una petita zona de clausura.

Així i aquí, els amos oïen missa ben a prop de l’altar sense barrejar-se amb els seus treballadors perquè cal no oblidar que l’Ametlla no deixava de ser una colònia industrial, on l’amo tenia la propietat de tot i un poder i un control sobre la seva gent. Els amos de les colònies sovint intervenien en el disseny de com havia de ser les colònies que ells mateixos feien construir.

L’espai del bisbe Àngel Morta

L’any 2022 es va pintar la nau del temple, tret de les pintures del presbiteri i el passat mes de gener des de la parròquia es va voler recordar i homenatjar la figura del que va ser bisbe auxiliar de Madrid i titular de Gubaliana, a Tunísia: Monsenyor Àngel Morta i Fíguls.

I és que el bisbe Morta va néixer a l’Ametlla l’any 1914 i va morir a Madrid el 1972 mentre n’era bisbe auxiliar. Inaugurada i beneïda el 21 de gener en un lateral del temple, l’exposició recorda la seva figura amb diferents objectes que van pertànyer al bisbe Morta com un reliquiari, el seu solideu i el seu segell episcopal o la butlla amb el nomenament de bisbe juntament amb una cronologia de la vida d’aquest il·lustre fill de l’Ametlla de Merola.

Cal dir també que el dia de la inauguració, després de la missa que va comptar amb la participació de diversos preveres i personalitats, es va estrenar la composició Virtutum opifex del compositor Josep Enric Peris i Vidal, una obra que va ser cantada pels mestres de la capella Brudieu.

Molt més que una església

La singularitat expositiva del temple no acaba aquí. A l’entrada el visitant pot contemplar alguns diorames pessebrístics que estan inspirats en diferents escenes dels Pastorets de l’Ametlla, l’acte cultural que reuneix bona part del veïnat i que ha esdevingut una icona del poble, essent un dels Pastorets més coneguts de Catalunya.

En tancar el temple, amb una gran clau que no cap en una butxaca, baixem a un lateral de l’església. Allà hi ha el primer teatre que va tenir l’Ametlla, és on dormen els gegants i es mostren els nans exposats darrere uns vidres, just sota l’antiga casa del vicari. I és que l’església també aixopluga els nans i els gegants de l’Ametlla.

Marxem de l’església convidats a venir per festa major: "La missa de festa major és cantada solemnement per una gran coral, val molt la pena, és sempre el diumenge més proper al 21 de setembre", expliquen amb una barreja d’orgull i il·lusió l’Àngel i l’Enric. Anotin-s’ho a l’agenda.