Cicle de Diàlegs d’espiritualitat: Quina comunitat?, organitzat amb la col·laboració del diari ARA i sota la direcció intel·lectual i moderació a càrrec de la filòsofa Mar Rosàs Tosas.
En un món més connectat que mai, l’experiència de la solitud fa estralls. Les formes tradicionals de pertinença s’afebleixen, però n’emergeixen d’altres.
Hi ha qui desitja per sobre de tot formar part d’una comunitat, saber-se acollit en el seu si, sentir que pertany a un grup amb qui comparteix la mirada sobre coses essencials de l’existència. Aquest sentiment de pertinença el poden generar estructures d’acollida tan diverses com la religió, la família, la colla d’amics o el futbol. Però hi ha, també, qui necessita escapar-se del jou de la comunitat per poder passar pàgina i viure a la seva manera.
En aquest cicle de diàlegs ens preguntarem: La comunitat suma o resta? Ens n’hem de protegir o ens hi hem d’obrir? Quines són les noves formes de comunitat? Què hi busquem? Què hi evitem?
El diàleg del dijous 23 de novembre, Comunitats ferides, comptarà amb la presència de la Laura Llevadot i la Caterina Riba, moderades per la Mar Rosàs i Tosas.
Quina mena de comunitat és la polis que desitgem? La volem ben avinguda, harmoniosa i autocomplaguda, com postulen molts teòrics? O més aviat sempre travessada per l’escletxa i l’ombra de la mala consciència?
En aquest Diàleg abordarem què s’hi guanya i què s’hi perd, en cadascun dels casos. Reivindicarem una forma de comunitat política conscient de la fragilitat dels seus fonaments, però no per això nihilista ni relativista. I reflexionarem sobre aquelles comunitats que precisament sorgeixen de la consciència de la fragilitat i la diferència, com és el cas dels col·lectius de persones amb determinades malalties; per exemple, amb càncer de pit.
Laura Llevadot és professora de filosofia contemporània a la Universitat de Barcelona. Va ser la impulsora i directora de les dues primeres edicions del Festival de Filosofia Barcelona Pensa (2014-2015). És especialista en Kierkegaard i Derrida i actualment és la investigadora Principal del projecte de recerca: Pensamiento Comporáneo posfundacional: Análisis teórico-crítico de las ontologías contemporáneas de la negatividad y la cuestión de la violencia del fundamento. Recentment ha publicat l’assaig sobre feminisme: Mi herida existia antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual (Tusquets, 2022). Ha estat investigadora al Søren Kierkegaard Research Centre de la Universitat de Copenhaguen, a la Howard and Edna Hong Kierkegaard Library (Minneapolis, USA), i a la Universitat de París 8 i professora convidada a la Universitat de Chile, la Universitat de Valaparíso i la Universitat de Paris 8.
Caterina Riba és doctora en literatura i exerceix de professora i investigadora a la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya. Els seus interessos de recerca se centren en els Estudis de gènere, la Literatura Comparada i la Traducció, temàtiques sobre les quals ha publicat nombrosos articles. És autora de Maria-Mercè Marçal. L’escriptura permeable (Eumo, 2014), Cos endins. Maternitat, desig i malaltia a l’obra de Maria-Mercè Marçal (Curbet, 2015), coautora de Dins el tinter (Eumo, 2018) i coeditora de Cicatrius (in)visibles. Perspectives feministes sobre el càncer de mama (Eumo, 2016). Ha recuperat, amb Ester Pou, l’obra narrativa de l’escriptora osonenca Anna Dodas, publicada amb el títol Capvespres de foc i de grana (Cal·lígraf, 2018), i és la curadora, juntament amb Rosa Ardid, de l’antologia Les poetes de Cadaqués amb una selecció de poemes de Clementina Arderiu, Rosa Leveroni i Quima Jaume (Llibres del Segle,2019). El 2021 va aparèixer a l’editorial Cal·lígraf la seva traducció al català de l’obra Els diaris d’Audre Lorde.
Observacions:
El monestir obrirà les portes mitja hora abans. El diàleg es podrà seguir en línia a través de la pàgina web del monestir i del canal de YouTube del centre.
Preu:
gratuït
Aforament:
Places Limitades
