UAO CEU Les obres per dotar al campus de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) d'un nou jardí han començat. Amb aquesta intervenció, que suposa reordenar els espais del campus ja existent, els estudiants, docents i personal d'aquesta universitat disposaran d'una major superfície útil i verd a l'aire lliure. Està previst que els treballs concloguin quan s'iniciï el pròxim curs.
El que s'està executant és un projecte diferent del que s'havia plantejat inicialment per al nou jardí. La reformulació va sorgir arran de la troballa de restes arqueològiques de la residència del rei Martí I l'Humà. La modificació del projecte va respondre a la intenció de la universitat de respectar el patrimoni trobat, conservar-lo i realçar la seva presència.
Així, l'obra, que s'està portant a efecte amb el suport dels tècnics arqueòlegs de la Generalitat i el Servei d'Arqueologia Municipal, inclou la instal·lació de passarel·les per al trànsit des de l'entrada al campus pel carrer Bellesguard. D'aquesta manera, les restes arqueològiques quedaran preservats i a la vista.
Les troballes arqueològiques es van produir a la fi de l'any 2022, en el context de les obres que la UAO CEU realitza al seu Campus de Bellesguard, consistents tant en la construcció d'un nou edifici com en la reordenació i nou enjardinament dels espais a l'aire lliure. En l'àmbit d'aquesta segona intervenció, i coneixent la vinculació de la finca amb la figura del rei Martí l'Humà, la UAO CEU va pensar que era l'ocasió d'examinar arqueològicament el terreny per a comprovar si romanien evidències materials d'aquest passat històric.
Restes de la residència de Martí I l'Humà
La zona del campus de la UAO CEU en què s'han localitzat aquestes estructures és part del que antany va ser la finca de Bellesguard, lloc en el qual el rei Martí I l'Humà va fixar la seva residència entre els anys 1408 i 1410. En Bellesguard va ser on va contraure segon matrimoni amb Margarida de Prada de Conflent (1409).
Dins de les restes trobades, destaca la base d'una premsa, tres dipòsits, un forn i restes olives, la qual cosa indica que aquell lloc estava relacionat amb activitats d'explotació agrícola.
La continuïtat d'aquest edifici es trenca a mitjan segle XV, quan es va produir un desmantellament del qual es desconeixen les causes. Posteriorment, es registren importants reformes durant els segles XVI i XVII, després de les quals van quedar ocultes les estructures medievals.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.