Primary tabs

De nou, el catalans musulmans celebren una de les festivitats més emblemàtiques de la seva fe: el Ramadà. Com cada any, davant aquest esdeveniment, alguns mitjans de comunicació es queden en els aspectes mes superficials d’aquesta festivitat religiosa banalitzant-la fins a dur-la a la consideració d’anècdota. Sembla  que els aspectes més rellevants del Ramadà són el dejuni i l’abstinència de les pràctiques sexuals.

He legit amb atenció i interès la llarga entrevista que Henrique Cymerman, corresponsal de La Vanguardia a Jerusalem, a fet al papa Francesc. Estic molt d’acord amb la majoria de coses que diu. Com a resum general, destaquen afirmacions del tipus “crec que Jesús vol que els bisbes no siguem prínceps, sinó servidors”; “l’economia es mou per l’afany de tenir-ne més i, paradoxalment, s’alimenta una cultura del descart” i a continuació enumera els diferents descarts que es donen en la societat moderna.

Un nou any el Govern de la Generalitat convoca el guardó Memorial Cassià Just. Aquest memorial, que ja porta quatre edicions, és el reconeixement a la contribució positiva que persones o institucions han fet a la construcció d’un espai comú de convivència a partir de la integració de la pluralitat religiosa. Els objectius del guardó fan justícia al nom del memorial. L’abat de Santa Maria de Montserrat, Cassià M. Just, exemplificà en vida el valor del diàleg honest i sincer des del respecte a les idees i conviccions.

No tenia masses ganes en parlar del que passa a Espanya amb el seu rei. Però tenia curiositat en saber que faria l’Església catòlica en aquesta ocasió singular. Les primeres notícies que circulaven era que hi havia una cert interès de garantir una celebració religiosa en algun moment del canvi de rei. Per sort les notícies de darrera hora indiquen que la cerimònia de la proclamació del príncep Felip com a nou rei d’Espanya serà laica. És una bona notícia que contradiu les insinuacions del primer moment.  S’ha imposat el sentit comú.

A la vigília de Sant Felip Neri és celebrà a l’oratori de Sant Felip Neri de Barcelona el jubileu sacerdotal d’Antoni Serramona, capellà d’origen lleidatà i filipó en aquest oratori de tanta tradició barcelonina. Era festa grossa, cinquanta anys al servei de l’Església catòlica des de la diòcesis barcelonina . Això és el que festejàvem ahir una colla d’amics, molts de nosaltres avis, alguns pensionistes, però que coneguérem al Toni des de la nostre joventut universitària. Ho vaig calcular, el conec des de fa 45 anys.

Dos esdeveniments, un d’ells de tràgiques conseqüències, aparentment inconnexes tenen un comú el fet de compartir unes importants dosis de rancúnia. El diccionari defineix la rancúnia com un sentiment inveterat d’odi, de malícia envers algú. Certament, els dos fet, l’assassinat d’una persona a Lleó i l’escridassada airada a un polític en un acte religiós, mostren el grau de rancúnia que contenen algunes persones i que, de sobte, es manifesta quedant fora de tot control.

La setmana passada la notícia del possible nomenament del cardenal Cañizares com arquebisbe de Barcelona provocà un gran enrenou. Feia temps que es comentava aquesta possibilitat. El relleu del cardenal Lluís Martínez Sistach estava en el centre d’especulacions abans que l’arquebisbe de Barcelona complís els preceptius 75 anys i presentés la seva renúncia a la seva responsabilitat pastoral. Com es propi en aquestes situacions començaren a circular travesses.

Pàgines

Subscribe to