"Les AMPA hem de trobar estratègies perquè la gent participi"

Entrevista a Pere Molins, president de la Federació d'Ampes d'Escola Pia Catalunya

(Escola Pia) El proper mes de març tindrà lloc la VII Assemblea de les Institucions Educatives, on hi participen mestres, alumnes, personal de servei i d’administració i pares i mares. Durant quatre anys s’ha consolidat el Projecte Compartit a través de les línies de treball fixades per l’anterior assemblea. Ara toca seguir caminant i albirar un nou pas endavant en el Projecte Compartit. Parlem amb Pere Molins, president de la Federació d’Ampes de l’Escola Pia de Catalunya*. Té clar que la participació de les famílies a l’escola marca la diferència educativa.

Quin paper juga la Federació d’Ampes dins l’Escola Pia de Catalunya?

Una AMPA té la funció de fer participar les famílies en l’entorn escolar; un entorn on s’educa els fills des de la perspectiva d’una educació integral que té, per una banda, l’escolarització pròpiament dita, i on els pares no poden quedar-hi exclosos. Totes dues parts, escola i família, tenen com a objecte l’educació dels alumnes i els fills; s’ha de treballar conjuntament perquè això sigui possible; si no es fes, estaríem en una acadèmia.

Per implicar-hi famílies, com treballa la Federació?

La Federació es basa en la comunicació dels membres de les juntes de les diferents AMPA. La idea és que els presidents de totes les AMPA formin part de l’assemblea de la Federació. Hem creat un doble òrgan, assemblea i junta. Fem tres reunions l’any, de les quals dues són juntes i una és assemblea. El que és formalment la junta, on estan els presidents d’algunes AMPES, es reuneix també abans d’aquestes tres reunions anuals, amb el secretariat i altres persones de l’EPC, formant el que anomenem la ‘comissió de projecte compartit’ que es va crear fa vuit anys a partir de la creació també del Projecte Compartit. En aquesta comissió es consensuen les línies de treball de les reunions, i es preparen una mica.

Sentiu que teniu veu dins la Institució educativa?

Des que existeix la Federació s’han anat trobant elements comuns de participació a l’escola; elements que poguessin aglutinar totes les escoles. Des de la federació s’han fet passos importants: fa tres Assemblees de les Institucions Educatives els pares van començar a participar-hi, però fa dotze anys es va aprovar el que diem col·loquialment el Projecte Compartit, que és la manera com els pares participem en aquest projecte d’objectius quadriennals que tots assumim. Ens sentim partícips de la Institució perquè, per exemple, en les Assemblees hi ha uns objectius que són a proposta dels equips educatius de l’escola, uns altres que són a proposta dels alumnes, i d’altres a proposta nostra, de les famílies de les escoles.

Aquest Projecte Compartit, que ja fa dotze anys que s’aplica, en quin punt es troba?

El Projecte Compartit té una part fixa, que són els objectius que es mantenen des de la seva creació i que segueixen funcionant: millorar la comunicació, treballar conjuntament la implicació educativa, fomentar la cohesió social, i la dimensió pastoral, etc. Mantenint aquesta dimensió fixa, el passat mes de maig a Igualada es va fer una reunió amb les AMPA i els equips directius. En aquella reunió, i mirant cap a la propera Assemblea del mes de març, s’han acabat establint tres o quatre punts forts que s’han d’acabar d’aprovar a l’Assemblea.

Tot i que encara no estan aprovats, quina és la línia a seguir a partir d’ara?

El punt fort és que el Projecte Compartit està ja molt estès a totes les institucions educatives, a totes les escoles; ja ningú desconeix el que és el projecte Compartit, però el que queda justet és el tema de la participació. Totes les línies que van sorgir en la jornada del mes de maig a Igualada i tenen a veure amb la participació, són les que reforçarem i les que proposarem.

I com es podria fomentar més la participació?

Pensem, per exemple, en la formació dels delegats de curs de les famílies. Els alumnes ja treballen amb un pla de formació pels delegats de curs. Pensem que igual que ells, les famílies també podríem reforçar el paper dels delegats de les famílies de cada curs a través d’una formació, semblant a la que fan els alumnes i que a més a més també treballi des de l’òptica del projecte compartit, fomentant la seva participació.

Per què costa tant que els pares s’impliquin?

La participació és una assignatura pendent, però no només a l’escola sinó en la societat en general. La ciutadania si no li toques coses molt concretes que la fan revoltar i indignar-se, no es mou. En l’àmbit escolar ens trobem amb el mateix: hi ha moltes famílies, un percentatge molt elevat, que pensa que l’escola és un lloc on hi deixes els nens i els véns a buscar. Es mouen a nivell individual, a veure com van les notes, etc, però en projectes més col·lectius i comuns costa moure’s. La participació té el problema que té la societat. Com a AMPA, hem de trobar estratègies perquè la gent participi, però sobretot en aspectes col·lectius de l’escola.

* En Pere Molins és jurista i treballa en una entitat de l’àmbit del servei social. Ex alumne de l’Escola Pia de Granollers, ara hi continua vinculat des de l’AMPA i portant el seu fill petit a l’escola. És president de la Federació des de l’anterior Assemblea, farà quatre anys, i sap que la presidència suposa una responsabilitat i un treball per la missió del projecte compartit. Coneix també l’entorn de Pineta, per ell un referent en la interacció entre pare, mestres i infants.