Si fa deu anys algú hagués llegit el document final pel Sínode de l’Amazònia sense saber d’on sortia, li hauria costat molt encertar que era un document aprovat al Vaticà en una assemblea episcopal. No és tant per les propostes concretes que s’han destacat i que poden tenir un impacte en l’organització catòlica arreu del món. És sobretot pel que traspua tot el document, on es fa real que “els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i dels qui pateixen, són alhora goigs i esperances, tristeses i angoixes dels deixebles de Crist”.
