|
|||||||
actualitat | |||
|
|||
|
|||
|
|||
|
|||
més notícies |
recull de notícies | |
Dc, 4/02/2015 | News.va
|
Dc, 4/02/2015 | El País
|
Dc, 4/02/2015 | Ara
|
Dc, 4/02/2015 | El PuntAvui
|
Dc, 4/02/2015 | El PuntAvui
|
Dc, 4/02/2015 | Nació Digital
|
Dc, 4/02/2015 | Diari de Tarragona
|
Dm, 3/02/2015 | Vatican Insider
|
Dm, 3/02/2015 | La Xarxa
|
Dm, 3/02/2015 | El PuntAvui
|
Opinió | |
Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 3 de febrer de 2015 Quin és el centre de l'esperança? Tenir "la mirada fixada en Jesús". Francesc ha fet girar la seva homilia a partir de la Carta als Hebreus que s'atura precisament sobre l'esperança. El papa ha subratllat que sense escoltar al Senyor potser podríem "ser optimistes i positius", però l'esperança "s'aprèn mirant Jesús". A partir d'aquí ha centrat la seva reflexió sobre "la pregària de contemplació". Francesc ha assenyalat que "és bo resar el rosari cada dia", "parlar amb el Senyor, quan es té una dificultat, o amb la ... La violència no s’acaba amb una sola vegada. Sempre hi ha qui vol respondre-hi. La violència engendra violència, l’espiral es fa gran i arriba a ser com una teranyina que envolta la persona i la societat, i de la qual és molt difícil desempallegar-se. D’altra banda, la violència és subtil, perquè pot semblar una acció sense motius, però de fet sempre troba raons i justificacions. Precisament, un dels autoenganys més freqüents és considerar que, es diu, cal «isolar els violents», en comptes de comprendre per què han actuat escampant la mort. Allò que s’ha d’isolar és la violència –com s’han d’i... Manfred Nolte. En la célebre exhortación apostólica ‘Evangelii Gaudium’, El Papa Francisco presentó el programa de su pontificado. Aunque no aspirase a ser un escrito específicamente orientado a enriquecer la doctrina social cristiana, han sido las referencias a este último aspecto las que han despertado más sonoros ecos, casi siempre a favor de sus alegatos pero también en ocasiones bajo la sordina del silencio, las críticas y el recelo. Francisco I, es sabido, ha sido repetidamente tachado de pauperista y aun de marxista, calificaciones que el Pontífice argentino sustituye sonrientemente por... La setmana passada, una delegació de la província coreana de North Gyeongsang va visitar el col·legi Claret de Barcelona com a centre de referència en la reducció del fracàs escolar. “La nostra escola, gràcies a tota una sèrie de canvis i millores pel que fa a l'organització interna i a l'atenció de l'alumnat i les famílies, ha aconseguit ens els darrers anys reduir el fracàs escolar fins a l'1%”, afirma la direcció del Claret. La delegació estava formada per 1 representant del departament provincial d'Educació de Gyeongsangbuk-do, 2 directors, 8 inspectors i inspectores d'educació i 9 profe... Fa uns anys, el ministeri d'educació del Quebec va publicar un document de treball en què es plantejava la creació d'un servei escolar d'animació espiritual i compromís comunitari. Un servei a desenvolupar a l'escola amb els corresponents recursos educatius, i ofert a tots els alumnes. La pretensió que anima el document està recollida clarament en el títol: "Pour approfondir sa vie intérieure et changer le monde". Insisteixo en què es concep com un servei escolar, tenint en compte el que ha de caracteritzar l'escola i en coherència amb això. Quins serien els seus objectius? Bàsicament afavorir... (M. Pau Trayner) Des de l’ inici de la nostra tradició religiosa hi ha hagut dones que han col·laborat en els àmbits i ministeris cristians, per donar testimoni de la seva fe i servir a les primeres comunitats. La llunyania de la seva història, que ha arribat fins nosaltres per tradició oral, ha tingut diferents vessants i les que podríem classificar com: a) Les dones reconegudes b) Les silenciades c) i les marginades. De la primera comunitat cristiana a la península, en l’església de Tarragona, sempre s’ha reconegut santa Tecla com aquella dona que va arribar al nostre país acompanyant Pau e... Igual que el jutge Santiago Vidal, no sóc un expert constitucionalista, ni per no ser, no sóc ni jurista. Però, com el jutge, comparteixo l’interès de dedicar el temps lliure a reflexionar sobre els drets i deures constitucionals dels catalans en la futura Catalunya independent i, de manera especial, com queda protegida la llibertat religiosa i el reconeixement de les religions. En el “Document base provisional per una futura constitució participativa de la república de Catalunya” es proposa una regulació ben curiosa del dret de la llibertat religiosa i les relaciones dels poders públics amb l... |
Llibres recomanats | ||
|
||
|
||
veure la fe | |||||||
|
|||||||
més vídeos |