Pasar al contenido principal

Em conviden a la Setmana de fe i cultura de la ciutat de Badajoz. És la primera vegada que trepitjo la ciutat i em fa il.lusió anar-hi i conèixer-la. Arribo a un aeroport petit, gairebé de joguina i em vénen a recollir. Em desplacen a un hotel, en el qual tindrà lloc la celebració de la setmana. Hi parlo el darrer dia, el divendres, i presideix l'acte el Sr. Arquebisbe de la diòcesi de Mèrida-Badajoz.

Em quedo atònit en veure més de dues-centes persones aplegades en un hotel per escoltar parlar sobre el sentit de l'existència. Tota la setmana ha donat voltes a l'etern tema del sentit i la comissió organitzadora, amb bon encert, ha aconseguit fer un programa de frontera, un vertader atri dels gentils, on hi acudeixen persones de diferent mentalitat, però encuriosides i amb desig de saber.

El torn de preguntes és ric i constato una vertadera preocupació per la pregunta pel sentit, per allò que fa valuosa l'existència d'una persona. Em sorprèn la diversitat d'edats que es congreguen en l'acte i també de nivells culturals i educatius. Després, anem a sopar en un acollidor restaurant de la ciutat i, naturalment, mengem productes de la terra, un pernil ibèric boníssim.

Després d'una copa de vi, ve el millor. Ens traiem l'americana i parlem d'això i d'allò, fent església en el sentit més noble del terme, comunió. Ens sentim propers, però a l'hora reconeixem problemes d'abast general. Parlem sobre la cultura extremenya, sobre els estils i les formes de vida propis de la zona, sobre allò que se'n diu el caràcter nacional. Parlem i parlem i se'ns fan la una de la matinada.

Finalment, tornem a l'hotel. L'endemà m'ensenyen la ciutat, petita, noble, amb un riu meravellós i molt silenciosa. Em sorprèn el silenci que s'escolta pertot. És un goig poder enraonar i no haver de cridar per fer arribar el missatge.

Els meus amfitrions m'acullen bé, em porten a l'aeroport i ens acomiadem. És un goig comprovar que un acte de l'església diocesana convoca tantes persones i que, des de la frontera, planteja qüestions punyents a tots els ciutadans. En tornar, m'adono que hi ha motiu per l'esperança i, sobretot, per trencar tòpics i estereotips que massa sovint fem dels llocs que desconeixem.

Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.