He estat molt atent a la recepció que ha tingut el llibre de Franck Frommer, periodista francès, a França. Fa poc va publicar un text molt suggerent que, finalment, he pogut llegir íntegrament, La pensée Power Point. És un text provocatiu, polèmic, que fa pensar, que genera debats de tota mena i que, probablement, vendrà molts exemplars. La meva finalitat, però, no és augmentar la propaganda del llibre, sinó anar al fons de la qüestió.
No hi ha dubte que les presentacions amb Power Point s'estan convertint en una pràtica habitual en universitats, defenses de tesis, congressos, en àmbits empresarials i en conferències. La veritat és que, de manera creixent, és emprat per professors, presentadors, expositors de tota mena, fins a tal punt que els qui emprem el mètode tradicional: la paraula parlada, l'oratòria com a recurs bàsic, som una espècie en extinció, gairebé fòssils vius. Per als alumnes som professors singulars, gairebé extravagants, però, per contrast amb el que habitualment reben a les aules, els agrada venir i sentir-nos parlar. Hi ha alumnes que porten els seus amics perquè ho vegin amb els seus propis ulls. ¡Increïble!
El llibre de Frommer ens dóna aire, perquè mostra com l'ús del Power Point ens fa més frívols i superficials. Naturalment, hi ha moltes maneres d'usar-lo i no negaré que, en ocasions, és més suggerent, fins i tot, més pedagògic i més seductor que la paraula expressada per un orador, però val la pena, més enllà del to pamfletari del llibre, fixar-nos en algunes qüestions.
L'orador que parla davant d'un públic sense suport virtual, ni suport escrit, ha de conrear la memòria, persuadir a través dels seus arguments, estimular al màxim el seu llenguatge corporal, les mans, la gesticulació del rostre, també ha de modular la veu i els silencis per captar l'atenció en tot moment, ha de seguir un fil argumentatiu i el mateix receptor es veu obligat a estimular la seva intel.ligència, a imaginar els continguts, perquè no li donen mastegat a través d'una imatge. Cada acte és únic, cada públic és diferent i això obliga l'orador a adaptar el seu discurs i a variar-lo sobre la marxa si el públic s'adorm o se'n va. Molt sovint, el Power Point és un material fix que es fa reiterant d'un lloc a l'altre, que juga amb imatges que colpeixen, però manquen arguments de pes.
No estic gens segur que la massiva introducció del Power Point en les aules de secundària, de batxillerat i de la universitat sigui un progrés per al desenvolupament de les facultats de l'educand. El fet és que quan els universitaris han d'escriure, tenen molts dificultats, però quan s'han d'expressar oralment, a pèl, sense suport de cap tipus i han de comunicar pensaments i sentiments complexos encara es posa més de manifest la indigència del seu llenguatge verbal i no verbal.
Prenem-ne nota.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.