"Da war die Mauer" (Aquí hi havia el mur), són les paraules que em va dir el taxista berlinès mentre em dirigia cap a la residència universitària. Era l'estiu de l'any noranta i anava a Berlín a estudiar alemany. Feia molt poc que havia caigut el teló d'acer i es podia comprovar la distància abismal entre el Berlín oriental i l'occidental. Aleshores encara es podien comprar bossetes de plàstic amb ciment armat del famós mur i en elles hi havia un comprovant de què realment eren pedres extreres de la cèlebre paret. La picaresca sempre ha funcionat.
El 9 de novembre de 1989 queia el mur de Berlín. Ningú no s'ho havia imaginat, ningú no ho havia predit. Desenes de persones havien perdut la vida intentant-lo saltar, fugint desesperadament del sistema leninista i cercant una nova vida en el bloc occidental. Sembla mentida, però ja fa vint anysd'aquest esdeveniment que va posar punt final al segle XX i a vuitanta anys de leninisme i stalinisme. Després, al cap de poc temps, es va descomposar la Unió Soviètica i tots els països satèl.lits van desfer-se de la ideologia política i econòmica regnant per abraçar l'estil de vida occidental, el sistema de partits i les llibertats civils. A Europa queda, però, un reducte, Albània.
La commemoració ha fet brollar tot tipus de reflexions, d'anàlisis i de comentaris. Dos anys després de la caiguda del Mur, Joan Paul II va publicar Centesimus annus (1991), commemorant el cent anys de l'encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII. La lucidesa del darrer Papa va quedar molt manifesta en aquest text, probablement un dels més rellevants del seu fecund i llarg magisteri social. Joan Pau II va criticar les bases del sistema leninista, però també les estructures de pecat i les contradiccions del capitalisme salvatge. Contra els que alguns neocons diuen, Joan Pau II no beneeix el capitalisme, ni l'economia de mercat com l'única alternativa possible, sinó que entreveu, també, les tensions internes, les injustícies i la vulneració de drets bàsics en el capistalisme desbocat que caracteritza la globalització actual.
Gairebé vint anys després del mur de Berlín, Benet XVI ha publicat Caritas in veritate, una lúcida reflexió sobre la lògica del mercat i la lògica del do, una proposa per reorientar l'economia mundial a la llum del principi de gratuïtat. La Doctrina social de l'església no avala les tesis de Karl Marx, però tampoc les d'Adam Smith. Proposa una economia al servei de la persona, una economia humana, respectuosa amb els drets i amb el medi natural.
Han passat vint anys. Les profundes contradiccions del capitalisme desbocat que vivim han conduït alguns a parlar de la necessitat de refundar-lo de nou. Altres segueixen recordant Marx com a clau de l'alliberament. És hora que, sense complexos, proposem les sòlides idees en matèria social, política i econòmica que deriven de la Doctrina Social de l'Església, que, com han vist alguns, tenen moltes afinitats amb la filosofia innovadora que emana de les ments més preclares de la London School of Economics.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.