Tergiversacions

Davant el fet catòlic es constata en la majoria de mitjans de comunicació un cert prejudici que sol desembocar en una manipulació de la informació. No em refereixo ara al que comentava recentment i de manera encertada Jordi López Camps a propòsit d’una crònica vaticana del diari El País. És a dir, no estic apuntant tant a la desqualificació, sinó a una subtil tergiversació dels fets tal com es presenten a l’opinió pública. La desqualificació s’ensuma aviat, la tergiversació és més difícil copsar-la si no es coneixen els fets reals ni els mecanismes de la informació.

Posem un exemple recent: la visita de Benet XVI a la Gran Bretanya. Durant el segon dia a Londres es van aplegar a la capital anglesa uns 285.000 catòlics, disseminats entre els carrers on passava el papamòbil (200.000) i Hyde Park (85.000, la majoria joves). Aquell mateix dia, el papa va fer tres discursos, va trobar-se amb el primer ministre britànic i va mantenir l’esperada trobada amb un grup de víctimes d’abusos sexuals. Sempre el dissabte, segons els organitzadors de la marxa de protesta con el papa es van manifestar a Londres 12.000 persones. La crònica del dia que el telenotícies vespre de TV3 va dedicar a la jornada va començar tergiversant les xifres dels assistents als diferents esdeveniments i va donar més relleu a les protestes que a cap altre fet. I com pot ser que durant la crònica es donés veu a cinc manifestants dels 12.000 contra el papa i no es preguntés a cap dels 285.000 catòlics per quin motiu es trobava allà?

Aquest és només un exemple entre molts. Recentment, El Periodico mentia amb un titular: "El Papa diu que n'hi ha prou amb la penitència contra els abusos del clero". Al.ludia als abusos sexuals. I posava entre cometes, com citant textualment Benet XVI, però de manera falsa: «Els abusos del clero no es combaten tant amb el canvi de les estructures de l'Església com amb un sincer esperit de penitència i un laboriós camí de conversió». La frase entre cometes era del diari, però, no del bisbe de Roma. La crònica tergiversava la catequesi del papa sobre Hildegarda de Bigen. Hildegarda va contrastar els càtars, els quals explicava Benet XVI, "propugnaven una reforma radical de l'Església, sobretot per combatre els abusos del clergat". En aquest context abusos no s'ha d'entendre amb un significat sexual, sinó de poder. El papa va continuar el seu discurs explicant com per a Hildegarda, "la veritable renovacio de la comunitat eclesial no es realitza tant amb un canvi de les estructures, sinó amb un sincer esperit de penitència i un laboriós camí de conversió". El sentit és, doncs, molt diferent.

D'exemples com aquests pel que fa al catolicisme n'hi ha sovint en molts mitjans.