Josep Cuní em convida a participar en un cara a cara sobre les afirmacions de Hawking al voltant de la creació, de Déu i de la seva teoria sobre l'origen del cosmos. Hi vaig de gust, però per preparar-me llegeixo el darrer llibre, motiu de la polèmica, The grand design (2010), que ha aparegut, de moment, en llengua anglesa. Internet és meravellós i em permet obtenir-lo íntegre i beure directament de les fonts.
El cara a cara va molt bé, perquè el meu interlocutor és un físic teòric, humil, professor de la Universitat de Barcelona, que reconeix que la ciència no pot demostrar l'existència de Déu, però tampoc la seva inexistència i assenyala els límits del mètode científic a l'hora d'escatir aquesta greu qüestió. Ens entenem i reconeixem que hi ha diferents maneres de mirar l'univers i d'interpretar-lo i que també entre els científics i filòsofs hi ha sensibilitats religioses i espirituals distintes que no poden esperar un aval per part de la ciència. No tenim resposta concloent a allò que vertaderament ens neguiteja: ¿Som o no som lliures? ¿Quin és el camí de la vida feliç? ¿Què puc esperar després de la mort? ¿Per què hi ha ésser i no més aviat el no res? ¿Quin és el sentit de vida? Podem, això sí, explorar camins raonables.
Llegint atentament el darrer llibre de Hawking, em trobo en el primer pàrraf del primer capítol, The misteri of being, una afirmació que, com a filòsof, no puc deixar de banda, sinó que m'inquieta greument. El físic teòric afirma, sense matisos ni contemplacions, que la filosofia ha mort. Quedo astorat, gairebé mort en llegir la sentència. No hi ha cap nota a peu de pàgina, ni cap matís. Mostra com la vertadera filosofia la fan avui els físics i unes pàgines més enllà hi ha una vinyeta en la qual hi ha un home escrivint equacions a la pissarra i a sota es pot llegir: "That is my philosophy".
Em sembla inversemblant que una de les ments més lúcides del planeta, pugui certificar la mort d'una disciplina que no és la seva. Cada any es publiquen milers d'assaigs de filosofia, centenars de revistes especialitzades arreu del món i en totes les universitats serioses del món hi ha una facultat on s'imparteix l'amor a la saviesa.
Hawking intenta respondre qüestions de caràcter metafísic amb la ciència física a la mà, però en fer-ho transcendeix els límits del seu llenguatge i del seu mètode i penetra en un espai que, per definició, forma part de la metafísica i de la filosofia primera. És veritat que els filòsofs no tenim respostes concloents a les grans preguntes, però oferim camins raonables.
¿Per què hi ha ésser i no més aviat el no res? ¿Quina és la naturalesa de la realitat? Aquestes qüestions són obertes i admeten múltiples respostes. Quan el filòsof fa física, fa el ridícul, quan el teòleg intenta explicar com va generar-se la vida, fa el ridícul, però quan un físic certifica la mort d'un saber com la filosofia, també fa el ridícul. La filosofia no ha mort; ha esdevingut més humil i reconeix els seus límits, perquè sap que el seu instrument de treball, a saber, la raó, és limitada.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.