Fa temps que el llegeixo. El vaig descobrir en les classes de fenomenologia de la religió del professor Via Taltavull. Em plau com escriu, com raona, el tipus de cristianisme que representa. Em plau la seva forma oral, la seva cortesia i humilitat.
Per casualitat, m'assabento que parla a Cistierna, una petita població del nord de Lleó. És el dijous 19 d'agost i són les cinc de la tarda. El termòmetre marca trenta-sis graus. Ve a dissertar sobre el fenomen religiós al llarg de la història. Hi ha un grapat de persones davant de la parròquia, la majoria gent gran. Comença el discurs i explica les característiques comunes de tota religió. M'agrada. Em recorda lectures fetes fa molts anys . No cita ningú. No exhibeix els seus coneixements. Cerca la proximitat pedagògica del bon mestre.
En el debat, comencen les preguntes punyents i alguna esmena a la totalitat. No perd la calma, no perd la compostura. Sempre elegant, respon amb convicció i humilitat. Li pregunten, textualment, quina és la religió vertadera i se'n surt molt bé. Li pregunten què pensa del pontificat de Benet XVI i respon amb equilibri. És honest. Mereix confiança.
Després m'acosto. Em reconeix. Parlem. Es sorprèn de veure'm aquí. La darrera vegada ens vam trobar en un congrés a Àvila sobre Edith Stein. La propera trobada serà, si Déu vol, a Badajoz. És un incansable professor, un lluitador nat.
Necessitem figures com aquestes que rondin per tot el país, donant testimoni d'un cristianisme enraonat i dialogant.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.