Pasar al contenido principal

No s'hi ha parat massa atenció, però una de les idees més suggerents que s'expressen en la darrera encíclica de Benet XVI, Caritas in veritate, és l'exposició del principi de gratuïtat.

És probable que la memòria em falli, però no recordo haver llegit en cap encíclica anterior des de Lleó XIII, una presentació del principi de gratuïtat. És original i singular, perquè introdueix un criteri de vida que generalment no es té en compte ni en la vida política, ni en la vida econòmica, ni en general en el conjunt de la societat.

S'entén que tota acció obeeix un interès, fins i tot les més aparentment belles i nobles, amaguen interessos personals i, molt sovint, mesquins. Es parteix, massa sovint, de la convicció, que la gratuïtat és niciesa o un fenomen excepcional, però que no té res a veure amb la pasta humana i amb la seva lògica inherent. I, no obstant això, Benet XVI defensa la tesi que l'ésser humà és capaç d'obrar gratuïtament, de fer coses sense buscar un benefici personal, alguna rendibilitat econòmica, alguna forma de compensació.

Ens ve a dir que som un do i que estem fets per donar-nos i que el principi de gratuïtat regeix el nostre cor, encara que, molt sovint, queda ofegat per interessos i càlculs que esdevenen prioritaris. Amb tot, la societat és plena d'exemples de gratuïtat. La mateixa naturalesa se'ns dóna gratuïtament, es mostra, es revela, ofereix els seus fruits sense esperar res, sense atendre cap compensació. La rosa dóna la seva bellesa al caminant, l'aigua dóna la seva frescor al nedador, l'aire dóna la seva riquesa al corredor. La naturalesa és do. Tot és gràcia, deia santa Teresa de Lisieux. Si l'ésser humà també és expressió de la naturalesa, també és do i està fet per a donar-se gratuïtament. En l'amor noble aquesta gratuïtat es manifesta, però en l'amor enterbolit per l'ego, es malmet aquesta energia creadora i s'orienta al propi benefici.

El principi de gratuïtat no està mancat de lògica, no és pura fantasia, no és una utopia impossible, perquè l'ésser humà experimenta, des de dins del seu ésser, l'anhel de donar-se a si mateix. La gratuïtat transcendeix la justícia, l'equitat entre el que donem i rebem. No es pot comprendre des de la lògica purament mercantil, però si des de la lògica de l'amor, que també és una forma de lògica.

Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.