Pasar al contenido principal

Majoritàriament són dones. Són voluntàries oncològiques i en el conjunt del país són aproximadament unes tres mil. Acompanyen a persones que pateixen càncer. La seva feina és, essencialment, escoltar. S'hi dediquen generosament, de manera constant, buscant espais i temps entre la vida professional i la vida familiar. Són l'expressió viva de la solidaritat, de la vertadera solidaritat, d'aquella que parteix del sentiment d'unió i que, de manera discreta, es va expressant ara aquí i ara allà. Són persones anònimes, àngels caiguts del cel, que mai no apareixen en els mitjans de comunicació, que rarament són entrevistades i gairebé mai no construeixen discurs públic, però existeixen, hi són i cal fer-les visibles, sobretot per no acabar de matar la petita flama de l'esperança, aquella que portem en el cor i ens diu que un altre món és possible.

Es van reunir el dissabte 5 de juny a l'auditori del Parc de Recerca Biomèdica. La sala estava plena de gom a gom. Algunes venien de força lluny a passar el dia a Barcelona, a formar-se, a compartir les experiències viscudes, a fer xarxa de veritat. Vaig ser convidat a parlar de l'art de saber escoltar i vaig detectar una escola d'extraordinària qualitat, un silenci atent. Els vaig fer veure que l'escolta és l'eina més potent del voluntari i allò que certament busca el destinatari quan pateix situacions de gravetat personal. Volem ser escoltats quan ens trobem partits, quan el món s'esfondra sota els peus i tot el que era sòlid es descompon en l'aire. L'escolta no salva, però allibera; l'escola no cura miraculosament, però és un bàlsam per a l'ànima turmentada.

Els voluntaris són l'expressió de la riquesa intangible d'un país, un dels seus actius socials bàsics. Cal vetllar per ells, formar-los, acompanyar-los, ajudar-los i fer-los visibles. Els mou la lògica del do, el principi de gratuïtat. És una lògica difícil de comprendre per al qui sempre mira de treure beneficis materials dels seus moviments. Tots els voluntaris, però, saben que, sense cercar-ho, creixen a través de la pràctica del do, perquè el do donat generosament no ens empobreix, ans tot al contrari, desenrotlla l'ésser de la persona.

Grupos

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.