He llegit atentament el denominat Manifest de Montserrat sobre Les necessitats no materials de la infància, fonament de la seva protecció. Aquest manifest mereixeria ser llegit, estudiat i interpretat en tots els àmbits educatius on s'acullen i s'eduquen nens, tant de l'àmbit privat com públic. M'ha entusiasmat. Suggereix molt més del que sembla i sobretot té una virtut que tot filòsof destaca de manera preeminent: fa pensar.
El citat manifest que és de l'hivern d'aquest any ha passat massa desapercebut pels grans mitjans de comunicació de masses, però també en les facultats i escoles de magisteri del nostre país. És un document que ha elaborat un grup de reflexió integrat per persones molt qualificades en el camp de la infància, de l'educació, de la psicologia, de la pedagogia i del lleure: Frederic Bassó, Jaume Cela, Araceli Lázaro, Txus Morata, Carme Panchón, Aleix Puiggalí, Josep Oriol Pujol, Maria Urmeneta, Stefan Vanistendael, Carme Vidal i Jesús Vilar.
Subratllo dues tesis: 1) L'infant té necessitats de caire espiritual, 2) Una educació integral ha d'incloure en el seu procés la resposta a aquest tipus de necessitats. Cada cop són més especialistes i països que ja reconeixen obertament aquest cos de necessitats, però encara queda molt per desenvolupar respostes creatives i eficients a aquest quadre de necessitats. El nostre país encara està a la prehistòria en aquest terreny. L'infant té un potencial espiritual que degudament conreat es pot traduir en una enorme creativitat i aportació de riquesa al conjunt de la societat.
Durant molt de temps s'ha tapat aquesta dimensió. S'ha associat massa veloçment a la dimensió religiosa i confessional. Cal fer veure que una correcta educació ha d'incloure elements i processos que estimulin i despertin aquesta dimensió, perquè hi ha en joc la sensibilitat ètica, estètica i també religiosa. El Manifest de Montserrat és un text audaç, valent i pioner.
S'hi pot llegir: "El desenvolupament espiritual de l'infant no es pot deixar a l'atzar. No és un luxe. Cal crear les condicions perquè es produeixi, ja que és un dret que té. Tot adult, insistim-hi, n'és responsable; però hi ha una obligació especial per als professionals i per als poders públics: els primers han d'exemplificar en la seva pràctica quotidiana aquesta cura pels drets espirituals; als segons els pertoca establir tot allò que pot afavorir aquesta creixença espiritual de l'infant, i fins i tot recordar als altres agents com s'hi han de comprometre".
Anem per bon camí. El canvi de paradigma està en marxa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.