Per què no "santo subito"?

Fins a finals del segle X els sants de l’Església eren proclamats gràcies al fervor popular. Les canonitzacions no passaven per Roma, i els bisbes locals elevaven als altars aquelles persones que, un cop mortes, el poble de Déu reconeixia i aclamava com a exemples de vida. Les coses han canviat molt des d’aleshores, però si avui es conservés la pràctica de fa mil anys, ben segur la vox populi ja hauria canonitzat Joan Pau II. “Santo subito”. Sant de seguida.

Ara, en canvi, cal seguir l’iter propugnat per la Congregació per les Causes dels Sants. I, abans d’iniciar una causa de beatificació, han de passar cinc anys des de la mort del fidel en qüestió. Hi ha excepcions. Joan Pau II la va fer amb la Mare Teresa de Calcuta. I Benet XVI la va fer amb el seu predecessor, signant l’autorització a la causa de beatificació de Wojtyla només 26 dies després del traspàs del papa polonès.

És digne de nota el fet que ningú no es queixés quan la Mare Teresa de Calcuta va ser elevada als altars en un temps rècord i que, en canvi, alguns purpurats no estiguin d’acord en l’acceleració de la causa de Wojtyla. A la tardor del 2009 el cardenal belga Daneels va expressar públicament la seva reticència en una entrevista a la revista 30 giorni al.legant que Joan Pau II era un batejat com la resta i no hi havia d’haver “carrils preferencials”.

En el seu últim post Francesc Romeu comparteix la crida a la prudència en aquest tema i cita com a exemple el punt de vista del cardenal Angelo Sodano. A mi, en canvi, em sobta molt que aquest argument sigui esgrimit per persones tan properes a Joan Pau II com el cardenal Angelo Sodano, que va ser secretari d’estat de Wojtyla durant gairebé 14 anys. I sobta encara més que aquesta sigui la motivació de Sodano per no testimoniar en la causa de beatificació del papa que el va crear cardenal i el va tenir com a braç dret. El prelat italià no ho ha declarat públicament, però el diari Il Giornale ha divulgat una carta de l’arxiu de la causa de beatificació de Wojtyla on Sodano es mostra perplex per la preferència donada a Joan Pau II i fonamenta, així sembla, la seva decisió de no testimoniar. En la mateixa línia es troba el cardenal argentí Leonardo Sandri, estret col.laborador de Joan Pau II.

És ben bé una llàstima que aquests dos purpurats renunciïn a presentar el seu testimoni. Especialment ara quan surt a la llum la proximitat de Sodano als Legionaris de Crist i al seu fundador, el p. Marcial Maciel. Un recent reportatge del News Catholic Report explica el que en ambients romans era sabut de tothom: que des de la secretaria d’estat de Joan Pau II es van frenar sempre tots els intents d’investigar la doble vida de Maciel. El reportatge dóna detalls d’altres rumors que corrien en ambients vaticans: la protecció vers Maciel estava garantida gràcies a ingents favors econòmics. Què en sabia Joan Pau II, de tot això? Jo també m’inclino a creure, com Francesc Romeu, en la bona fe de Wojtyla. I més pel fet que el papa polonès sempre associava les acusacions de pederàstia al règim comunista del seu país, on durant la persecució contra els catòlics el govern feia servir falsos testimonis acusant els capellans de pederastes només per poder-los engarjolar. Però davant el reguitzell de denúncies contra Maciel, per què Sodano va obstaculitzar sempre les investigacions? Si creia en la innocència de Maciel, no hagués estat millor afavorir un procés transparent que la provés? I quins altres col.laboradors protegien Maciel? Perquè també es pot demostrar la proximitat del cardenal Leonardo Sandri als Legionaris. Cal dir que va haver-hi algú que, en canvi, va insistir per aclarir tanta turbolència. Va ser el cardenal Ratzinger qui l’any 2004 va aconseguir convèncer finalment Wojtyla de la necessitat d’obrir una investigació sobre la vida del fundador dels Legionaris.

Diuen que la qüestió dels abusos sexuals a l’Església pot enterbolir el pontificat de Joan Pau II i també la seva causa de beatificació. Potser més que posar en dubte l’actuació de Wojtyla, el que emergeix és una deficiència en la gestió dels seus col.laboradors més estrets, especialment el secretari d’Estat. Per això, el fet que aquest no vulgui testimoniar en la causa de beatificació, obre molts interrogants.

(Com a notícia d’última hora, el cardenal de Viena Cristoph Schönborn ha acusat Sodano d’haver encobert la investigació contra els abusos comesos pel bisbe austríac Hans Hermann Groer)