La fracció del pa de les dones (II)

Artemidora, Ammion, Epikto, Flavia Vitalia, Leta, Kale, Guilia Runa, Martia... en els primers segles de la nostra era i en diferents llocs d’Europa i Asia, totes aquestes dones van rebre sepultura cristiana amb el títol de “presbytera” (prevere). La teologia oficial justifica molts d’aquests casos assegurant que les dones prevere rebien aquest títol quan estaven casades amb capellans, i efectivament era així en molts casos, però l’epigrafia demostra que no sempre aquesta explicació és de fiar. Per exemple, perquè en el cas dels noms citats més amunt, a la làpida o no consta el marit o bé no consta que aquest fos part del clergat.

Sovint s’ha dit que el testimoni de dones prevere corresponia només, en els primers segles, a les comunitats heretges, com els montanistes o els priscil.lianistes. I, tanmateix, les fonts ens confirmen que si bé l’ordenació de dones no era una pràctica difosa, això no significa que fos inexistent. També les comunitats considerades ortodoxes comptaven amb sacerdotesses. Per exemple, una carta de l’any 494 firmada pel papa Gelasi I i adreçada als bisbes de l’Itàlia meridional deplora el fet que en aquesta zona de la península les dones siguin admeses a sacris altaribus ministrare i que duguin a terme tasques que només correspondrien als homes.

En qualsevol cas, el fet que comunitats considerades heretges visquessin amb naturalitat l’accés de les dones a l’ordenació sacerdotal va acabar jugant en contra de les dones d’altres comunitats no heretges. I, tal com apunten alguns autors, quan la fracció del pa va anar adquirint les característiques de sacrifici eucarístic cultual les dones van començar a ser apartades de l’altar perquè s’associava la sang de la menstruació com a quelcom d'impur.

Tal com afirma Giorgio Otranto a Notes on the female priesthood in Antiquity (Journal of Feminist Studies), “encara que els casos de dones amb funcions de presbytera són rars, la freqüència amb la qual tant les deliberacions dels concilis com els autors cristians fan servir un to polèmic per tallar la qüestió de l’admissió de les dones al sacerdoci, fa creure que els casos de dones amb funcions de presbytera o de qualsevol altre servei litúrgic hagin estat més nombrosos del que arribi a constar en la documentació literària i epigràfica”.

Artemidora, Ammion, Epikto, Flavia Vitalia, Leta, Kale, Guilia Runa, Martia... Crec que és bo fer memòria d’aquests noms i fora bo també que l’Església com a institució s’interrogués de debò sobre el paper de la dona en el seu si.