El Dijous Sant celebrem el memorial de l’Últim Sopar, font de la vida comunitària dels cristians. La representació pictòrica més antiga de l’Eucaristia es remunta al segle II i es troba a Roma, a la capella grega de les catacombes de santa Priscil.la.
>El fresc representa el banquet eucarístic tal com el vivien les primeres comunitats cristianes. El nom del banquet era “fractio panis”, fracció del pa, en record del gest de Jesús. I a la pintura de les catacombes de santa Priscil.la es poden veure set figures al voltant d’una taula parada amb pans, peixos i un calze. De les set figures, una és clarament una dona que porta un vel. Les altres sis tenen també tot l’aspecte de ser dones, encara que no portin vel.
Parla per si sol el fet que, tal i com senyala Dorothy Irvin al seu article titulat The ministry of women in the Early Church, en una molt divulgada reproducció d’aquest fresc, les figures canvien el seu aspecte, masculinitzant-se (i fins i tot la dona del vel es transforma en un barbut!).
La “fractio panis” de santa Priscil.la és un dels exemples arqueològics que demostra que en les primeres comunitats cristianes les dones tenien un paper primordial i fins i tot sacramental. Perquè si bé ningú no pot discutir les referències paulines a les apòstoles i diaconesses (entre elles, Romans 16, 1-2 on encomana la diaconessa Febe), sovint es diu que aquestes diaconesses de l’Església primitiva no pertanyien a un orde, és a dir, no eren ordenades. En canvi, tal com recull el llibre Ordained Women in the Early Church de Kevin Madigan i Carolyn Osiek, diferents documents parlen explícitament d’ordenació en el cas de les diaconesses, per exemple, entre molts altres, el canon 15 del Concili de Calcedònia de l’any 451: “Una dona no pot ser ordenada diaconessa abans de l’edat de 40 anys, i només després d’un rígid examen. Però si després de rebre l’ordenació i haver perseverat durant un temps en el ministeri (leitourgia), es casa, aleshores menysprea la gràcia de Déu. Que sigui anatematitzada amb l’home amb el qual s’ha unit”. Molts documents confirmen que les diaconesses no es limitaven només a tasques assistencials, sinó també litúrgiques.
L’interessant llibre de Madigan i Osiek, també recull molts testimonis epigràfics de diaconesses tant a Orient com a Occident. I també de preveres dones. Dones com les que representa el fresc de santa Prisca, que celebraven i concelebraven el banquet eucarístic. De totes elles i de les dones que les han seguit, sempre a l’ombra, parlaré en el proper post.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.