Durant les vacances de Setmana Santa, hem marxat com cada any a un petit poble al Nord de Lleó, tocant gairebé els Picos de Europa: Morgovejo. És un poble de pedra, envoltat per belles muntanyes en el qual conflueixen tres petits rius. Ens llevem d'hora i amb una colla d'amics anem a córrer per camins boscans, saltant pedres i matolls. En ocasions contemplem animals en plena llibertat, cèrvols i esquirols, també algun porc senglar i, sobretot, cavalls salvatges que pasturen tranquil.lament en altes cotes.
Arribem a petits pobles, pràcticament deshabitats, on resten solament quatre cases i alguna paret caiguda. Al centre, sempre hi ha l'esglesia, generalment ben conservada. Un capellà atén tota la vall, més de vuit municipis que estan separats per perilloses carreteres, molt estretes i durant l'hivern cobertes de gel i neu. El diumenge, el capellà va de poble en poble a celebrar l'eucaristia. L'esperen a cada església un nombre molt reduït de fidels, generalment, grans, generalment, dones, que s'asseuen als primers bancs. Els homes entren més tard i marxen més d'hora i sempre estan al darrere. Les dones tenen cura del temple, l'ornamenten i preparen els textos i l'altar. El capellà celebra i marxa com un coet.
He de reconèixer que no m'agrada l'estil pastoral del capellà de la zona, però valoro la seva tenacitat, la seva audàcia i entrega. Ell, com tants preveres rurals, fan una vertadera feina d'acompanyament espiritual i d'atenció religiosa. Són pocs i estranyament valorats. Generalment mai no fan carrera eclesiàstica i viuen molt sols, allunyats dels grans centres urbans. Els toca celebrar molts funerals, sobretot durant l'hivern. Les persones grans no suporten els freds i gairebé cada setmana enterren algun veí.
Valoro els capellans rurals. Em mereixen molt respecte. Mentre la jovenalla marxa dels pobles per guanyar-se la vida; les seves mares i pares queden en els pobles i envelleixen. El capellà toca la campana i la Paraula es fa present en els àmbits més rústics; el cel, per uns instants, toca la terra; l'infinit es fa present en el finit.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.