Via Catalana

Via Catalana. Aquest és el nom del carrer pel qual Benet XVI va arribar a la Sinagoga de Roma en la seva visita de diumenge passat. El temple major dels jueus romans s’erigeix en un carrer que deu el seu nom a l’activa presència de jueus catalans a la ciutat eterna. És més, Renzo Gattegna, president de la Unió de Comunitats Ebraiches a Itàlia, que diumenge va ser el primer a rebre el Papa al call romà, deu tenir avantpassats catalans ja que aquest cognom (Gatenya) figura entre els representants de la comunitat jueva catalana a Roma al segle XVI.

Els jueus catalans arribaren a Roma –on actualment hi ha la comunitat hebrea més antiga de la diàspora occidental- a partir de l’any 1492, quan els mal anomenats Reis Catòlics, els van expulsar de la Península Ibèrica. A la ciutat eterna, hi arribaren també jueus d’Aragó i Castella. Els jueus ibèrics formaven comunitats ben distintes entre si i es reunien en tres sinagogues separades: la catalana, la castellana i l’aragonesa. Al primer grup d’exiliats catalans se’n van anar afegint més. Segons els arxius de la sinagoga de Roma, que ha pogut consultar l’historiador Ariel Toaff, professor de la Universitat Bar-Ilan a Israel, els jueus catalans que van arribar a Roma a partir del segle XVI provenien principalment de Girona, Tarragona, Cervera i Fraga. El Papa Lleó X, tal com explica Ariel Toaff, va autoritzar que els jueus de la comunitat catalana (universis judeis nationis Cathalanorum in Alma Urbe degentibus) construissin una sinagoga més gran l’any 1519. El temple català va esdevenir aviat el més important a Roma des del punt de vista arquitectònic. Avui ja no en queda res. Però romanen els noms. I el so de la nostra llengua. Perquè segons m’explica el savi rabí en cap, Shemuel Riccardo Di Segni, encara avui a Roma hi ha practicants de ritu sefardita que reciten algunes pregàries en català antic.