El primer anunci

Xavier Morlans ens ha fet un regal extraordinari. Acaba de publicar El primer anuncio. El eslabón perdido (PPC), una reflexió sobre la presentació de la fe en contextos postcristians. L'autor, prevere de Barcelona i professor de Teologia Fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya, impulsa, des de fa temps, itineraris per adults amb una finalitat: tornar a creure.

Fa anys que s'hi dedica i toca l'arena de ben a prop, però a més a més hi ha pensat a fons i ha sabut trenar un llibre clar i diàfan i exposa nítidament les seves aportacions a la qüestió. Es pregunta com suscitar aquest camí de retorn a la fe en les persones que, de petites varen ser iniciades en la comunitat cristiana, però que, més grans, per múltiples raons, se'n van separar o bé es van desencisar. A l'autor li interessa especialment el col.lectiu dels allunyats de l'església, col.lectiu que no pot deixar indiferent cap cristià. Escolta les seves raons, els motius del trencament i tracta de reconstruir camins per retrobar el Crist interior, el Déu que sempre acull i perdona, fins i tot, quan un no és capaç de perdonar-se a si mateix.

Mostra la necessitat de l'anunci explícit, directe i testimonial del Crist. Això demana audàcia, com deia Emmanuel Mounier, capacitat de risc; exigeix també una virtut poc present en la Modernitat líquida: el compromís. Morlans parteix d'un implícit clar: els processos que fins ara havien tingut bon eco, ja no són prou eficients. El marc ha canviat. La indiferència envers la institució creix i l'analfabetisme simbòlic i religiós és ocèanic. Cal, a més a més, enderrocar un mur de prejudicis que fan difícil, per no dir impossible, l'acostument a la comunitat de fe i al tresor que hi ha en el bell mig: el Crist.

Reprodueixo un fragment del llibre, com si fos un tast, perquè el lector s'animi a llegir-lo a regalar-lo. Escriu Xavier Morlans: "El primer anuncio no es una primera información aséptica sobre Jesucristo, ni una primera catequesis expositiva sobre Jesús de Nazaret, ni una argumentación filosófico-teológica sobre la razonabilidad de la fe en él. El primer anuncio es simplemente -difícil y arriesgada simplicidad- una llamada, una propuesta, una invitación personal a realizar un acto de aproximación, de confianza y de adhesión existencial a Jesucristo" (p. 185).

No calen postil.les, però me'n permeto dues. Primera: Esdevenir cristià és adherir-se vitalment, existencialment, al Crist. No és seguir un conjunt de doctrines, ni assumir una cosmovisió. Segona: Es tracta de convidar, de proposar, de donar a conèixer una opció fonamental, la pròpia i, per fer-ho, cal humilitat, audàcia i, sobretot, coratge.