Pasar al contenido principal

Ben aviat, Monsenyor Gianfranco Ravasi, visitarà Barcelona convidat per la Fundació Joan Maragall. Ravasi, cèlebre biblista, és molt apreciat a Itàlia, on el seu reconeixement públic va més enllà dels ambients eclesials.

Mons.%20Ravasi%202.JPG

La seva obertura humana i intel.lectual fan que cultivi l’amistat de personatges del món de l’art i la cultura –independentment de les creences de cadascun d’ells-, com Ennio Morricone, Riccardo Muti, Ermanno Olmi i molts altres. És autor de nombrosos volums d’exegesi bíblica. Els seus comentaris sobre les Escriptures són rigorosos, profunds i acurats, gens retòrics; sovint hi cita pensadors o escriptors il.lustres, tant creients com no creie nts. Des de fa anys, participa setmanalment en un programa de la televisió italiana i això fa que també sigui força conegut a nivell popular. Abans de ser nomenat President del Pontifici Consell de la Cultura per Benet XVI el setembre del 2007, va ser durant molts anys Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, un ens en el qual es conserven obres com el “Codi Atlàntic” de Leonardo Da Vinci o la “Natura morta” de Caravaggio, i que va guanyar molt prestigi sota la seva direcció. La trajectòria milanesa i culturalment polièdrica de Ravasi fa que el seu tarannà i la seva òptica siguin diferents de la dels eclesiàstics formats a la cúria romana.

El President del Pontifici Consell de la Cultura va aprendre grec tot sol als 11 anys; algun cop ha dit que l’atreien “les 64.327 paraules que componen els quatre Evangelis en llengua original”. També va estudiar hebreu i una dotzena més de llengües antigues i modernes. Va ser alumne del Pontifici Institut Bíblic en l’època en què el futur cardenal Carlo Maria Martini hi donava classes.

Benet XVI aprecia molt Ravasi, per això li va demanar que escrivís els textos del Via Crucis al Colosseu en el seu segon any de pontificat. L’estima del Papa queda també demostrada pel fet que Ravasi és un dels autors citats en la selecta bibliografia del primer llibre de Ratzinger com a pontífex, Jesús de Natzaret. L’aval de Benet XVI contrasta amb l’opinió dels qui consideren que Ravasi és massa eclèctic. Hi ha qui no veu amb bons ulls el diàleg a 360 graus que propugna el cap del dicasteri de la cultura vaticana. Es tracta d’un sector que percep l’obertura a l’altre com a pèrdua d’identitat i s’arrecera sota una mal entesa tradició. És aquest el tarannà de qui va criticar una celebració eucarística presidida per Ravasi pel fet que hi participava el compositor Ennio Morricone amb la seva música. Tampoc no va agradar al mateix sector el Leccionari de la Conferència Episcopal Italiana, promogut per Ravasi, on en lloc de les tradicionals il.lustracions renaixentistes o barroques hi apareixien obres abstractes o poc figuratives.

De totes maneres, hem de dir que Ravasi gaudeix de l’estima de bona part dels principals bisbes d’arreu del món: va entrar amb molt bon peu durant l’última Assemblea del Sínode dels Bisbes, celebrada el 2008, quan va ser l’artífex d’un molt ben reeixit missatge final. De fet, un dels trets que distingeix aquest prelat és la capacitat comunicativa. No fa servir el “clericalès”, sinó un llenguatge dinàmic i vivificador. El seu lema episcopal el defineix perfectament: Praedica Verbum. I ho fa defugint els tòpics. Com en una de les seves darreres conferències on va capgirar la cèlebre frase de Dostoievski afirmant que també “la lletgesa pot salvar el món” ja que “hi ha un lleig noble que parla de Déu i impedeix el kitsch”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.