Per poc que ens agradi el cinema gairebé tots hem vist o hem sentit parlar de la pel·lícula de Berlanga “Bienvenido mister Marshall”. Va ser tot un símbol d’una època que, amb el pas del temps, la realitat ha superat a la ficció.
La vida americana forma ja part de la nostra vida i promet ocupar cada cop més espai.
Alguns exemples.
La ciutat que acull una trobada de moters de la Harley-Davidson se sent privilegiada. Els nens i nenes de les nostres escoles celebren orgullosos el Halloween. Cada cop hi ha més escoles i més centres universitaris que organitzen el Graduation Day (dia de la graduació acadèmica) i quan acaben tothom ho celebra ballant el line-dance (música country). Els joves ja no demanen una magdalena sinó cupcakes. Els nuvis lloguen una limusina per celebrar el Sant Valentí. I els qui estimen les rebaixes esperen el Black Friday (divendres de rebaixes) com a flor de maig.
Serà per aquesta raó que hi ha organitzacions cristianes o comunitats locals que també celebren Sant Valentí? Serà per aquesta raó que a les “quedades” de la gent jove es porten cupcakes? O serà per aquesta raó que la gent d’església balla el line-dance?
En un món globalitzat no ens ha d’estranyar res tot això. Com tampoc ens ha d’estranyar que gent del nostre país celebri festes d’altres països que res tenen a veure amb nosaltres.
Aquest mimetisme cultural serà bo per uns, dolent per altres i irremeiable per a la majoria.
És evident que l’Església no es pot tancar a l’evolució de la nostra societat, la qual cosa no és ni bona en ella mateixa ni tampoc el contrari.
En aquest context el que sí hem de tenir molt clar des de l’Església és la necessitat de fer una pedagogia potent que ajudi a saber distingir entre fe i cultura.
I encara el més important.
El no fixar la nostra fe en una expressió cultural.
Aquesta ha estat una lliçó que ens ha costat molt aprendre i ara correm el perill de caure en el mateix error.
Per què ho dic tot això?
Doncs perquè sembla que hi ha gent que si la lloança no es fa amb determinada música no s’està lloant Déu. O d’altres, en sentit contrari, que perquè la litúrgia s’actualitza ja no és veritable litúrgia. O, fins i tot, s’espera que la Comunitat Local repeteixi el darrer model cúltic que s’ha importat dels Estats Units.
Tal i com ensenya la Bíblia a Primera als Tessalonicencs 5, 21 “Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.