"La fe és tocar Jesús i aconseguir d’Ell la gràcia que salva"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 28 de juny de 2015

Estimats germans i germanes, bon dia!

L'evangeli d'avui ens presenta el relat de la resurrecció d'una filla de dotze anys d'edat, d'un dels caps de la sinagoga, que es llença als peus de Jesús i li prega: "La meva filla s’està morint. Veniu a imposar-li les mans, perquè es posi bé i no es mori" (Mc 5,23). En aquesta pregària sentim la preocupació de tot pare per la vida i pel benestar dels seus fills. Però també sentim la gran fe que aquest home té en Jesús. I quan arriba la notícia que la nena està morta, Jesús li diu: "No tinguis por; tingues fe" (v. 36). Dóna coratge aquesta paraula de Jesús! I també ens la diu a nosaltres, moltes vegades: "No tinguis por, tingues fe!". Un cop entra a casa, el Senyor fa sortir tota la gent que plorava i es dirigeix a la nena morta i li diu: "Noia, jo et dic: aixeca’t!" (V. 41). I de cop la noia es va aixecar i va començar a caminar. Aquí es veu el poder absolut de Jesús sobre la mort, que per a Ell és com un somni del que hom es pot despertar.

En aquest relat, l'Evangelista hi posa un altre episodi: la guarició d'una dona que feia dotze anys patia pèrdua de sang. A causa d'aquesta malaltia, d'acord amb la cultura de l'època, la declarava "impura", ella havia d'evitar tot contacte humà: pobreta, estava condemnada a una mort civil. Aquesta dona anònima, enmig de la multitud que seguia Jesús, es diu a si mateixa: "Encara que li toqui només la roba que porta, em posaré bona" (v. 28). I així succeeix: les ganes d’alliberar-se l’empenyen a atrevir-se i la fe "pispa", per així dir-ho, del Senyor la curació. Qui creu "toca" Jesús i aconsegueix d'Ell la gràcia que salva. La fe és això: tocar Jesús i aconseguir d’Ell la gràcia que salva. Ens salva, ens salva la vida espiritual, ens salva de tants problemes. Jesús se n'adona i, enmig de la gent, busca la cara d’aquella dona. Ella ve tremolosa i Ell li diu: "Filla, la teva fe t'ha salvat" (v. 34). És la veu del Pare celestial que parla en Jesús: "Filla, no estiguis malalta, no estiguis exclosa, siguis filla meva!". I cada vegada que Jesús s’apropa a nosaltres, quan nosaltres anem a Ell amb fe, sentim això del Pare: "Fill, tu ets el meu fill, tu ets la meva filla! Estàs guarit, estàs guarida. Jo perdono tothom, tot. Jo guareixo tothom i to".

Aquests dos episodis –una guarició i una resurrecció– tenen un únic centre: la fe. El missatge és clar, i es pot resumir en una pregunta: ¿creiem que Jesús ens pot guarir i ens pot despertar de la mort? Tot l'Evangeli està escrit en la llum de la fe: Jesús ha ressuscitat, ha vençut la mort, i per aquesta victòria seva també nosaltres ressuscitarem. Aquesta fe, que pels primers cristians era segura, pot entelar-se i fer-se incerta, fins al punt que alguns confonen resurrecció amb la reencarnació. La Paraula de Déu d'aquest diumenge ens convida a viure en la certesa de la resurrecció: Jesús és el Senyor, Jesús té poder sobre el mal i sobra la mort, i vol portar-nos a la casa del Pare, on regna la vida. I allà ens retrobarem tots, tots nosaltres que estem aquí a la plaça avui, ens retrobarem a la casa del Pare, en la vida que Jesús ens donarà.

La Resurrecció de Crist actua en la història com inici de renovació i d'esperança. Qualsevol que estigui desesperat i cansat fins a la mort, si es refia de Jesús i del seu amor pot recomençar a viure. També iniciar una nova vida, canviar vida és una forma de ressorgir, de ressuscitar. La fe és una força de vida, dóna plenitud a la nostra humanitat; i qui creu en Crist, s’ha de reconèixer, perquè promou la vida en cada situació, per fer experimentar a tothom, especialment als més febles, l'amor de Déu que allibera i salva.

Demanem al Senyor, per intercessió de la Mare de Déu, el do d'una fe forta i coratjosa, que ens empenyi a ser difusors d'esperança i de vida entre els nostres germans.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió