Pasar al contenido principal

«La paraula de Déu és el cor de la vida de l’Església. La Paraula nodreix la fe del poble de Déu, el sosté en la seva esperança i encén en ell l’amor que perdura per sempre. L’Església camina a la llum de l’alfabet diví que és la Sagrada Escriptura, com a pelegrina congregada per la Paraula. Quan es reuneix per celebrar l’Eucaristia, quan aplega en nom de Jesús, el Senyor, quan surt a comunicar l’Evangeli que salva, la Paraula és la torxa que li il·lumina el camí (vegeu Salm 119,105).» Amb aquestes paraules l’Arquebisbe Primat de Tarragona presenta la darrera edició de la «Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional», la que porta per títol «Bíblia de la Comunitat» (#BCom), que serà presentada a Barcelona el dia 12 d’aquest mes de maig.

Després del Concili Vaticà II, particularment de la Constitució dogmàtica Dei Verbum, la Sagrada Escriptura ha tornat a ocupar el lloc d’honor en la vida de l’Església i de cada batejat. Enguany fa cinquanta anys (novembre 1965) que la magna assemblea conciliar va aprovar aquest determinant document magisterial. I ara fa vint anys (juny de 1995) que el Concili Tarraconense, l’esdeveniment més significatiu en les diòcesis catalanes després del Vaticà II, arribava a la seva cloenda i refermava, en el segon tema («La paraula de Déu i els sagraments en les nostres esglésies»), el capítol VI de la Dei Verbum, relatiu a la centralitat de la Sagrada Escriptura: «(El Concili) insta cada fidel cristià a escoltar-la, a llegir-la personalment, a meditar-la, a celebrar-la en l’Església i a pregar amb ella» (resolució 48). La Bíblia, que és el cor de la Tradició, impulsada pel Magisteri, resta el gran tresor que Déu ha volgut regalar a la comunitat creient i, en definitiva, a tota la humanitat.

La visibilització de l’Escriptura és del tot necessària, sobretot en els edificis on se celebra el culte cristià. Així ho expressa en l’Exhortació Postsinodal Verbum Domini (2010) el Papa Benet XVI. Llegim en el número 68: «Els Pares sinodals suggereixen que en les esglésies hi hagi un lloc digne on col·locar la Sagrada Escriptura també fora de la celebració. De fet, és bo que el llibre que conté la paraula de Déu tingui un lloc visible i d’honor a l’interior del temple cristià, sense que això vagi en detriment de la centralitat que correspon al tabernacle que conté el Santíssim Sagrament.» Dit d’una altra manera, és convenient, segons allò que es digué en el Sínode de la Paraula (2008) i que fou recollit pel Papa Benet, que a cada església es pugui identificar el pa de la Paraula i el pa de l’Eucaristia. Seria útil que en un lloc d’honor de l’església hi hagués una Bíblia oberta, com a signe del pa de la Paraula que s’ofereix al qui desitja alimentar-se de Crist, Paraula de vida, de la mateixa manera que el sagrari o tabernacle del sagrament eucarístic és l’indret que guarda les santes espècies, nodriment angèlic dels qui s’atansen a Crist, Pa de vida.

Les nostres esglésies haurien de ser espais on la sacramentalitat de Paraula s’expressés de manera concreta. El llibre de l’Escriptura no és un instrument entre els altres que han de ser emprats durant la celebració de l’Eucaristia i dels altres sagraments. La Paraula és essencial en la vida de l’Església, Hi ha, almenys, tres raons teològiques per a col·locar una Bíblia sencera, oberta, en un «lloc visible i d’honor» de l’espai litúrgic.

La primera raó és l’honor que es deu a la Sagrada Escriptura i la devoció que es mereix la Bíblia com a text que plasma la revelació de Déu. La devoció a la Paraula s’ha de manifestar obertament, sobretot allí on la paraula de Déu és proclamada i on els batejats celebren la seva fe en el Crist mort i ressuscitat. En aquest sentit, un dels objectius del conjunt de l’Església per als pròxims anys, hauria de ser promoure la devoció a la Paraula. No es tracta tan sols de fer campanyes d’adquisició de bíblies a preu reduït –com es va fer amb la campanya de la Bíblia popular–, sinó de posar en evidència que en l’espai sacre o litúrgic s’ha de suscitar l’amor i el coneixement de la Paraula, és a dir, ha de fer visible la devoció a la Bíblia. Venerar les Escriptures és venerar Jesucrist, i per això la Bíblia col·locada en un lloc digne i central de l’església suscita immediatament el record i l’adhesió envers el Verb encarnat.

La segona raó és la necessitat que la Bíblia, col·locada en un lloc rellevant, sigui oferta a la comunitat dels fills i filles de Déu. La Bíblia no és tan sols el llibre de capçalera de tot batejat, el qual prega i viu amb el text de l’Escriptura. Aquesta té un caràcter eminentment comunitari. El primer ús de la Bíblia és la seva lectura davant la comunitat que celebra els misteris de la fe. Per això la nova edició bíblica ha rebut el nom de «Bíblia de la Comunitat». De fet, l’Escriptura no és privada, encara que sovint és llegida pels batejats de forma individual, quan desitgen, per exemple, pregar personalment. Però l’Escriptura és el llibre de tot el poble de Déu, que a tots ha de ser proclamada i predicada. Per això l’«ostensió» del llibre de l’Escriptura recorda a tots els batejats que s’han de delir «per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació» (Primera carta de Pere 2,2).

La tercera raó és la conveniència que una Bíblia, editada amb dignitat i col·locada en un lloc decorós, alerti els visitants de l’església sobre el valor que es vol donar a la paraula de Déu. Moltes de les nostres esglésies són visitades per persones que declaren que no són creients o que, en tant que turistes, no s’identifiquen religiosament. A tots aquests els pot fer un gran bé veure que l’Església catòlica considera la Bíblia com a cosa seva, fins al punt que en fa un signe per al món i per a la humanitat sencera. La Bíblia és el llibre que l’Església proposa no tan sols als seus fills, sinó també a tots els homes i dones de bona voluntat.

Per tot això, l’Associació Bíblica de Catalunya i el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL) han decidit de tirar endavant la «Bíblia de la Comunitat» (#BCom), als 50 anys de la Dei Verbum, als 20 anys del Concili de 1995 i entremig dels dos Sínodes de la Família (2014 i 2015). Val la pena dur a la pràctica els suggeriments del Sínode de 2008 i optar per fer un salt de qualitat en la ubicació visible de la paraula de Déu en les nostres esglésies. Una vegada més, després de la Bíblia popular (2011), l’artista urgellenc Perico Pastor s’ha brindat generosament a il·lustrar el text de la «Bíblia de la Comunitat» amb 21 làmines corresponents a sengles escenes bíbliques. El text editat correspon exactament al text de la dotzena edició de la «Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional» (BCI), que fou aprovat per la Conferència Episcopal Espanyola el 26 de setembre de 2007. El text és fruit d’una revisió de la BCI, realitzada entre 2004 i 2007 seguint els criteris de la Instrucció Liturgiam Authenticam (promulgada el 25 de març de 2001).

La devoció a la Paraula és un dels grans reptes de cara a l’assumpció de la Bíblia per part del poble de Déu. La Bíblia ha de passar a ser un objecte devocional, posseïdor de la sacralitat que li pertoca com a mediació de la revelació divina. Per tal de fomentar aquesta devoció, cal que en les esglésies hi hagi una Bíblia completa, entronitzada en un lloc visible i d’honor, que serveixi de signe de la presència de Crist, Paraula de vida. Com s’afirma en la constitució conciliar sobre la sagrada litúrgia, «Crist és sempre present en la seva Església, sobretot en les accions litúrgiques... en el sacrifici de la missa... en els sagraments... en la seva paraula... quan l’Església suplica i salmeja» (Sacrosanctum Concilium 7). Cal mostrar i fer permanentment visibles les diverses presències de Crist en la comunitat de fe i d’amor que és l’Església.

Mn. Armand Puig i Tàrrech

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.