Autocrítica carinyosa als partits PSC, ERC i ICV (i 3)

3. ICV-EUiA

INICIATIVA: La paraula Iniciativa que es va incorporar en les sigles a l'hora de trobar una alternativa adequada als temps, del que havia estat i era el PSUC, té un sentit interessant. Vol dir: tirar endavant, innovació, creativitat, lideratge i movilització del poble... Bé tot això si ho apliquem a l'actualitat d'ICV i del seu aliat EUIA, podríem dir que ho trobem a faltar.

No s'acaba de veure que ICV tingui una personalitat diferent del PSC en molts casos. I sembla que per voler tenir poder s'ha recolzat, apropat i pràcticament col·locat a l'espatlla del PSC molt sovint per arribar a ser "xuclada" per aquest en molts casos i persones. Això l'ha portat també a significar-se més com un partit-aparell que cerca el poder i perd identificació d'esquerres en el sentit abans exposat en la crítica al PSC. L'ha portat fins i tot a recolzar posicionaments del PSC, que eren més de componenda política, més de centre que d'esquerres realment, més legalista que autènticament revolucionari.

A vegades les seves posicions perquè fossin vistes d'esquerres, s'han decantat vers el radicalisme poc realista, ingenu i infantil. Altres cops les seves declaracions anticlericals, o anti-convergents de tipus visceral, o d'un "fonamentalsme" acrític a favor de "lo públic", les han expressat, possiblement també per ser vistos clarament com un partit d'esquerres . L'unic que s'ha aconseguit, en aquests casos, ha estat acontentar alguns sectors dels seus militants i votants, i caure en una demagògia populista decimonònica, depassada, i retardar l'anàlisi real de la situació actual, i una veritable construcció d'un discurs ideologic-cultural realment alternatiu a la cultura dominant.

També se li fa difícil a ICV reconéixer amb humilitat, que no és fàcil trobar iniciatives alernatives als canvis socials actuals del sistema capitalista. I que cal assessorar-se, escoltar més el que viu i sent el poble. No pot ser que un partit com ICV no estigués de fa temps impulsant un moviment socio-polític com els dels indignats o altres que van sorgint. Un partit d'esquerres ha d'estar al costat dels que pateixen. No pot deixar-los orfes, ha de donar elements d'anàlisi crítica, oferint propostes a debatre per transformar la realitat social, acollir, desenvolupar i millorar les iniciatives dels moviments socials, ONG, de les empreses d'economia social, dels grups religiosos i humanistes que estan al costat dels més necessitats.

Quan va sorgir Iniciativa de la fecunditat del PSUC, va néixer més com un moviment de caire social, polític i cultural, que com a partit. Però ràpidament es va convertir en Partit, deixant el PSUC obsolet. Penso que aquí va haver-hi una errada, no solament per haver deixat als antics militants del PSUC massa a l'estacada, sinó per perdre la oportunitat històrica de crear un moviment de caire utòpic-ètic que podia impregnar tota la realitat social, oferint alternatives i iniciatives en el camp económc, polític i cultutal. Un moviment sobretot molt participatiu, que precisament al principi va animar moltes persones i va augmentar el nombre d'adherits.

PER CATALUNYA: Tot i que a l'interior d'ICV hi ha militància molt afí a l'augment de la cota de sobirania a Catalunya, i que hi ha un grup organitzat en aquest sentit, el partit ha vacil.lat molt sobre aquesta qüestió. Això s'ha observat darrerament en les diverses posicions que ha tingut ICV sobre les consultes per la independència. Molt possiblement encara pesa, en part de la militància, la visió tradicional que el nacionalisme és de caire burgès, oblidant tota la tradició de catalanisme popular forjat per la classe obrera i les capes populars des del segle XIX. En un altre sector pot pesar la visió més pragmàtica que hi ha altres prioritats més de tipus social, en els objectius d'ICV. En altres i combinat amb l'anterior pesa la visceralitat anti-convergent, ja enunciada, que, al meu entendre, sempre fa mal a l'esquerra, i més actualment quan CIU té l'hegemonia política, i força social. És molt millor per un partit anunciar i defensar el propi programa que no pas continuamet criticar el programa i les actuacions d'altres partits. Això denota més o menys personalitat, més o menys complex de superioritat o d'inferioritat, més o menys sentit de les incómodes comparacions. A més, sempre és bo per un partit d'esquerres, no solament reconéixer el que sigui encertat i positiu de la dreta o del centre-dreta, sinó també incorporar-ho en el propi programa. Al cap i a la fi els partits reflexen el que hi ha en la realitat social i cal tenir-ho en compte, transformant-ho en els propis interessos.

Li manca a ICV, com al PSC, una campanya en la militància i en la població, sobre el federalisme, si realment es creu que aquesta és la millor proposta o sinó, com a mínim obrir el debat sobre les diferents possibilitats d'encaix entre Catalunya i Espanya, i llavors prendre una posició clara.

Li manca a ICV una anàlisi que impliqui correctament l'emancipació social i l'emancipació nacional (és complex i no es fàcil) com havia fet al seu temps Rafael Ribó, i recuperar les anàlisis que Andreu Nin i Joaquim Maurin havien fet en aquest sentit els anys treinta (dins d'una teoria martxista prou específicament catalana) i recolzats pel estudis històrics fets per Josep Termes sobre el catalanisme obrer i popular.

No estariem en un moment oportú i propici avui a Catalunya per un govern descaradament catalanista, constituït per CIU, ERC i ICV? I amb un PSC que s'hagi separat del PSOE? Seria la única possibilitat davant del govern espanyol i davant d'Europa per avançar realment per una autèntica sobirania (sigui en un Estat català federat a Europa, sigui en un Estat federat a Espanya, que a la vegada estés federada a Europa).

VERDS: En aquests darrers anys ICV ha anat construint un discurs autènticament ecologista, lligat al moviment ecologista propi i europeu i ha posat sobre a taula política catalana "el verd". Fins i tot en els seus logos i cartells, el verd apareix amb força. Ho crec necessari i important, però llavors, ICV no és percebuda per molta gent, que no sap la història d'ICV i la seva procedència del PSUC, com un partit exclusivament "verd"? On és el "roig"? No ha quedat desdibuixat o simplement expressat en formes a vegades radicaloides, superficials o massa infantils? Per tal de recollir vots joves, no s'ha deixat portar massa per un ecologisme de "flors i violes"? No li falta una anàlisis crítica que porti a la transformació real del sistema capitalista actual?. Per què no obre de nou el debat sobre el comunisme (!" a cadascú segons les seves necessitats", seguint a Marx, que va més enllà del socialisme: " a cadascú segons el seu treball")? Té por encara de ser insultada de soviètica?

Aquí falta una anàlisi ( i per tant una estratègia adequada) que relacioni més fortament la lluita social (per un sistema alternatiu al capitalisme) amb la lluita ecològica. I fer pedagogia sobre aquesta anàlisis en la població per augmentar el seu grau de consciència i de participació polìtica i per contrarestar la ideologia dominant segregada per les grans empreses que hi .han darrera dels grans mitjans de comunicació. En la sigla "Esquerra" hi podem relacionar tots els comentaris que he fet dels altres partits sobre el que per a mi ha de ser un partit d'esquerres.

ICV-EUiA: A vegades fa la impressió que s'ha volgut distingir d'ICV per remarcar el seu espetit i contingut més esquerrà, però de fet ha quedat molt supedtada darrerament als plantejaments d'ICV.

"Unida", és molt dir, i molt atrevit, ja que EuiA és fruit d'una de les tantes escissions que ha tingut el PSUC i ICV. Sembla que la divisió, a la pràctica, és una de les característiques de l'esquerra, sovint en nom de la unitat. Per altra banda si es va posar "Unida" per apropar-se o assemblar-se a Izquierda Unida d'Espanya, hauríem de reflexionar sobre els factors que van portar a aquest partit a aquesta denominació, a descobrr potser, que podria ser massa que fos per raons conjunturals i electorals.

També caldria veure quina posició té sobre el tema de la sobirania catalana. No sembla pas massa clara en aquest sentit.

"Alternativa" tant de bo ho fos, i tant de bo aportés una reflexió a fons i una metodologia per elaborar aquesta alternativa al capitalisme global que tant ens cal i d'aquesta manera influís a als altres partits d'esquerra ha fer-ho.

Quim Cervera