Autocrítica carinyosa als partits PSC, ERC i ICV (2)

2. A ERC

ESQUERRA: Podríem aplicar també a ERC el que hem dit sobre la identificació d'esquerres del PSC. ERC es significa com a partit d'esquerres pel seu programa?. ERC té una tradició liberal, quasi-anarquista, que respon més a les capes mitjanes anti-estatalistes i a certes capes rurals. I avui dia, quin sector de la població catalana reflecteix, a part del seu independentisme? Potser capes populars i mitjanes rurals i urbanes, però sense gaire deficinició d'un programa realment d'esquerres. Pel fet que després de la recuperació del partit, ha mobilitzat força capes populars joves, ha ofert a la política, la "passió" per la independència (sempre és necessària la passió en política), ha mobilitzat i té un model d'estructura interna més assembleària, i per tant, podríem dir que la dimensió concientitzadora que va més enllà del partit-aparell electoral, s'acosta a ser un partit d'esquerra. Ho sabrà mantenir? o la intensitat independentista ocultarà un veritable programa a favor de les capes obreres i populars i de les víctimes de la injustícia del sistema?

El mateix assemblearisme, que pot tenir el to positiu de la participació, les divisions internes, i alguns radicalismes que li sorgeixen de tant en tant, podrien qualificar ERC d'una certa malaltia infantil de l'esquerra. Li cal madurar. Té persones amb bones anàlisis polítiques, com en tots els partits d'esquerres, però els protagonismes adolescents i la manca de personalitat pròpia el porten a uns alts i baixos que denoten, certa immaduresa política, tot essent un dels partits de més llarga trajectòria al pais.

El contingut social del programa d'ERC hauria de ser més observable i fins i tot podria reivindicar la tradició anarquista que és un dels valors de la pluralitat de l'esquerra, sobre tot quant a la crítica del poder opressor de l'Estat.

REPUBLICANA: De tant en tant ERC reivindica la República, però no ha llançat una campanya popular a favor d'ella. Potser perquè ha preferit prioritzar altres aspectes del seu programa, o per acceptar que la Constitució consagra la monarquia i no pot entrar en terrenys ilegalitzbles. Però seria molt interessant que es fes valer més en aquest sentit i que obrís el debat entre Monarquia i República.

També caldria que es referís més a la pròpia tradició, a la història de la Segona República, fent autocritica de les seves posicions en temps d'aquest règim i durant la guerra "incivil" i reivindiqués la memòria històrica dels republicans del nostre país, i de les accions valuoses que la República va propiciar.

DE CATALUNYA: Crec molt interessant que ERC hagi posat sobre la taula el debat sobre la independència de Catalunya i sobretot que hagi ajudat que molta part del poble s'adherís a aquesta proposta. Això ha donat, com he dit, passió a la política, horitzó utòpic, moral, ànims i esperança i ha mobilitzat per aquesta fita. ERC ha aglutinat molta part de l'independentisme.

Ara bé, ERC es creu massa que l'independentisme ha de passar per ella, i li costa acceptar la pluralitat, la seva transversalitat i a la vegada té dificultats per evitar la trànsfuga de les seves files, a altres partits que neixen.

ERC ha pujat en les eleccions quan CIU ha baixat, perquè anteriorment CIU s'havia aliat amb el PP. Però ERC no pot estar a mercè dels pactes d'un altre partit i hauria d'aconseguir fidelitzar els votants que es varien el seu vot entre ERC i CIU, segons el que faci cadascun dels partits.

ERC ha tingut l'estratègia de "catalanitzar" el PSC, formant part dels governs tripartits,i en part ho ha assolit, però això li ha fet perdre personalitat diferenciada davant del PSC. La crítica a CIU, segons la meva opinió no l'ha afavorit. Seria molt més interessant provar l'estratègia d'apropament i d'aliança amb CIU, mantenint la pròpia personalitat, tot obligant-la a complir les seves idealistes i sovint hipòcrites promeses independentistes i així consolidar un govern catalanista fort que fes avançar vers una més alta sobirania a Catalunya. I a partir d'aquí a veure si arrossega ICV i part del PSC.

A ERC li caldria aguditzar i aprofondir més la relació entre la lluita per la independència i l'alliberament nacional i la lluita per l'alliberament social, típicament d'esquerres. És a dir com lligar la lluita de classes amb l'emancipació nacional. En això pot prendre i aprendre d'anàlisis del PSAN, de l'Assemblea de Catalunya, i anteriorment del POUM.

Quim Cervera